La proposta va encaminada a disminuir el nivell de motorització i la dependència del petroli en els desplaçaments

Madrid, 3 d’abril  de 2021
El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha registrat una moció que reclama al Govern fomentar, en col·laboració i coordinació amb les CCAA i altres administracions o organismes, les xarxes de vials no motoritzats, allí on siga possible i existisca demanda de les administracions implicades. Per a això recorda que “existeixen fons europeus per a finançar aquestes actuacions emmarcades en els objectius de transport sostenible i reducció d’emissions a l’atmosfera que el Govern hauria d’afanyar-se a sol·licitar, perquè el nostre país té les condicions ideals per a afavorir la creació i gaudi d’itineraris interurbans i rurals que connecten recursos històrics, paisatgístics i culturals”.

Així, la moció vol contribuir a promocionar aquestes infraestructures i a realitzar campanyes de sensibilització ambiental mitjançant l’ús de les maneres de transport no motoritzades per a posicionar a Espanya com una destinació segura, sostenible i de filosofia slow, en la línia de la política iniciada en 2017 per la Generalitat Valenciana amb l’Estudi de la Xarxa d’Itineraris no Motoritzats (XINM) del País Valencià. 

Mulet remarca “el revulsiu territorial vertebrador, per a la salut i els pobles enllaçats mitjançant aquests itineraris”, que va alineat amb els objectius d’altres estratègies marc a nivell europeu i autonòmic encaminades a disminuir el nivell de motorització i la dependència del petroli del model de transports, reduint amb això els impactes negatius en l’ús de l’energia, el medi ambient i la salut.

La posada en marxa de la XINM suposaria un esforç per a coordinar i optimitzar els recursos dedicats a la gestió i promoció d’aquesta classe d’infraestructures.

Durant els últims 80 anys al nostre país, amb la motorització de la societat, totes les infraestructures i viàries han sigut dissenyades i executades al servei de la mobilitat amb vehicles a motor. Molt especialment quant a la mobilitat interurbana, és a dir, la mobilitat entre nuclis urbans i uns altres. L’espai per a caminar o anar amb bici d’una localitat a una altra, s’ha vist exclòs de les noves infraestructures viàries. La ciutadania experimenta cada vegada una major sensibilització pels temes mediambientals i existeix un creixent consens quant a la necessitat d’un major protagonisme de les formes no motoritzades de desplaçament, mitjançant el desenvolupament d’infraestructures ciclistes i per als vianants, integrades en els successius plans de carreteres, incorporant-les com un equipament més, tant en els nous projectes de carreteres, com en els de millora o reacondicionament.

Esta proposta de creació d’una xarxa de mobilitat no motoritzada ciclopeatonal, pretén acabar amb aquesta manca. La proposta ha de permetre l’accés a la ciutadania resident, i els visitantes exteriors i turistes, a tots els punts d’origen i destinació de manera universal i completa. Tal com ho permeten les actuals xarxes de carreteres i autovies, respecte al vehicle a motor ha d’unir tots els pobles i ciutats entre ells, i aquests amb polígons industrials, cementeris, centres comercials, poliesportius, hospitals, parades de bus, piscines, centres escolars, camps de cultius, urbanitzacions … i ha de permetre l’accés no motoritzat a tot el patrimoni cultural i natural. 

Filosofía slow i per a tots

Els dos objectius fonamentals són: aconseguir que es puga anar a treballar i moure’s els visitants i turistes, a qualsevol lloc, de manera ràpida i segura amb bici o a peu, sense compartir calçada amb els vehicles a motor. Només així podrem considerar una oferta turística slow i sostenible. Es tracta d’aconseguir una xarxa no motoritzada sostenible per a ser emprada de manera universal per a tots, amb la bici i caminant. Una xarxa autònoma, segura i segregada dels vials d’alta densitat de trànsit a motor.

Si s’aconsegueix executar una xarxa no motoritzada que connecte tot amb tot, possiblement veurem a molt no tardar com les persones comencen a moure’s més amb bici que amb cotxe. Cal pensar que amb la bici elèctrica es poden fer desplaçaments quotidians de fins a 20 km, tant per motius laborals com d’oci. “El nostre Estat té qüasi 300 dies de sol a l’any, zones de gran valor i bellesa, rica gastronomia i pobles encantadors que haurien d’estar en una oferta com aquesta pensada en la gent que vol portar una vida saludable, sense aclaparaments i submergir-se destinant-li temps a les experiències que estan vivint”, ha afegit.

Existeixen ja en l’autonomia valenciana traçats específics de rutes d’àmbit autonòmic l’interès del qual supera l’àmbit de la mobilitat, en tractar-se d’itineraris que posen en valor l’atractiu turístic i patrimonial del País Valencià. Es tracta, d’una banda, de la ruta Eurovelo E-8 (tram integrant de la xarxa transnacional Eurovelo, impulsada i gestionada per la Federació Europea de Ciclistes) i, per un altre, la Via Litoral (impulsada pel Pla d’Acció Territorial de la Infraestructura Verda del Litoral de la mateixa Generalitat Valenciana).

Compromís propone conseguir fondos europeos para crear una red de itinerarios no motorizados en el territorio

La propuesta va encaminada a disminuir el nivel de motorización y la dependencia del petróleo en los desplazamientos

Madrid, 3 de abril de 2021
El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha registrado una moción que reclama al Gobierno fomentar, en colaboración y coordinación con las CCAA y otras administraciones u organismos, las redes de viales no motorizados, allí donde sea posible y exista demanda de las administraciones implicadas. Para ello recuerda que “existen fondos europeos para financiar estas actuaciones enmarcadas en los objetivos de transporte sostenible y reducción de emisiones a la atmósfera que el Gobierno debería esmerarse en solicitar, pues nuestro país tiene las condiciones ideales para favorecer la creación y disfrute de itinerarios interurbanos y rurales que conecten recursos históricos, paisajísticos y culturales”.

Así, la moción busca contribuir a promocionar estas infraestructuras y a realizar campañas de sensibilización ambiental mediante el uso de los modos de transporte no motorizados para posicionar a España como un destino seguro, sostenible y de filosofía slow, en la línea de la política iniciada en 2017 por la Generalitat Valenciana con el Estudio de la Red de Itinerarios no Motorizados (RINM) del País Valenciano. 

Mulet remarca “el revulsivo territorial vertebrador, para la salud y los pueblos enlazados mediante estos itinerarios”, algo que va alineado con los objetivos de otras estrategias marco a nivel europeo y autonómico encaminado a disminuir el nivel de motorización y la dependencia del petróleo del modelo de transportes, reduciendo con ello los impactos negativos en el uso de la energía, el medio ambiente y la salud.

La puesta en marcha de la RINM supondría un esfuerzo para coordinar y optimizar los recursos dedicados a la gestión y promoción de este tipo de infraestructuras.

Durante los últimos 80 años en nuestro país, con la motorización de la sociedad, todas las infraestructuras y viarios han sido diseñados y ejecutados al servicio de la movilidad con vehículos a motor. Muy especialmente en cuanto a la movilidad interurbana, es decir, la movilidad entre núcleos urbanos y otros. El espacio para caminar o ir en bici de una localidad a otra, se ha visto excluido de las nuevas infraestructuras viarias. La ciudadanía experimenta cada vez una mayor sensibilización por los temas medioambientales y existe un creciente consenso en cuanto a la necesidad de un mayor protagonismo de las maneras no motorizadas de desplazamiento, mediante el desarrollo de infraestructuras ciclistas y peatonales, integradas en los sucesivos planes de carreteras, incorporándolas como un equipamiento más, tanto en los nuevos proyectos de carreteras, como en los de mejora o re acondicionamiento.

Esta propuesta de creación de una red de movilidad no motorizada ciclopeatonal, pretende acabar con esta carencia. La propuesta tiene que permitir el acceso a la ciudadanía residente, y los visitantes exteriores y turistas, a todos los puntos de origen y destino de manera universal y completa. Tal como lo permiten las actuales redes de carreteras y autovías, con respecto al vehículo a motor tiene que unir todos los pueblos y ciudades entre ellos, y estos con polígonos industriales, cementerios, centros comerciales, polideportivos, hospitales, paradas de bus, piscinas, centros escolares, campos de cultivos, urbanizaciones … y tiene que permitir el acceso no motorizado a todo el patrimonio cultural y natural. 

Filosofía slow y para todos

Los dos objetivos fundamentales son: conseguir que se pueda ir a trabajar y moverse los visitantes y turistas, a cualquier lugar, de forma rápida y segura en bici o a pie, sin compartir calzada con los vehículos a motor. Sólo así podremos considerar una oferta turística slow y sostenible. Se trata de conseguir una red no motorizada sostenible para ser empleada de manera universal para todos, con la bici y andando. Una red autónoma, segura y segregada de los viales de alta densidad de tráfico a motor.

Si se consigue ejecutar una red no motorizada que conecte todo con todo, posiblemente veremos a mucho no tardar como las personas comienzan a moverse más en bici que en coche. Hay que pensar que con la bici eléctrica se pueden hacer desplazamientos cotidianos de hasta 20 km, tanto por motivos laborales como de ocio. “Nuestro Estado tiene casi 300 días de sol al año, zonas de gran valor y belleza, rica gastronomía y pueblos encantadores que deberían estar en una oferta como esta pensada en la gente que quiere llevar una vida saludable, sin agobios y sumergirse destinándole tiempo a las experiencias que están viviendo”, ha agregado.

Existen ya en la autonomía valenciana trazados específicos de rutas de ámbito autonómico cuyo interés supera el ámbito de la movilidad, al tratarse de itinerarios que ponen en valor el atractivo turístico y patrimonial del País Valenciano. Se trata, por una parte, de la ruta Eurovelo E-8 (tramo integrante de la red transnacional Eurovelo, impulsada y gestionada por la Federación Europea de Ciclistas) y, por otro, la Vía Litoral (impulsada por el Plan de Acción Territorial de la Infraestructura Verde del Litoral de la propia Generalitat Valenciana).