En una resposta a unes preguntes amb data de 13 d’abril, el Gobierno va afirmar que existeix “el derecho a que el procedimiento se lleve a cabo en la lengua solicitada por una de las partes, de conformidad con el artículo 231.3 de la Ley Orgánica 6/1985, de 1 de julio, del Poder Judicial (LOPJ)”.
De fet, l’article 231.3 no reconeix cap dret de les parts d’establir la llengua del procediment i només en reconeix el dret d’usar les llengües oficials diferents del castellà. La llengua del procediment la tria el jutge d’acord amb l’article 231.2. Aquest article, de fet, només permet que les parts rectifiquin la decisió del jutge si és perquè el procediment es desenvolupi en castellà, però no en cap altra llengua oficial.
Aquest redactat és obertament contrari als compromisos adquirits per Espanya en la ratificació de la Carta Europa de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELROM). L’article 9, ratificat en la seva totalitat per Espanya, diu que els estats es comprometen a “assegurar que els òrgans jurisdiccionals, a petició d’una de les parts, menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries”. No existeix cap circumstància, d’acord amb l’article 231 de la LOPJ, en què es permeti als ciutadans de determinar que els òrgans judicials “menin el procediment en les llengües regionals o minoritàries”.
L’article 231 de la LOPJ ha merescut la crítica de diverses institucions internacionals. En les seves recomanacions per al compliment de la CELROM de 2019, el Comitè de Ministres del Consell d’Europa va demanar a Espanya el següent: “Amend the Organic Law on the Judiciary so as to ensure the use of the co-official languages in judicial proceedings at the request of one of the parties”. En el seu report sobre Espanya de 9 de març de 2020, el Relator Especial sobre les qüestions de les minories de les Nacions Unides va demanar també que Espanya modifiqués la LOPJ: “The Special Rapporteur invites the Government to modify article 231 of the organic law on the judiciary in order to guarantee a more directly exercisable right to use a minority co-official language jointly with Castilian so that the proceedings for criminal, civil and administrative judicial authorities can effectively be held in both co-official languages”. En el mateix sentit, l’Alt Comissari de l’OSCE sobre Minories Nacionals ha dit que “In those regions and localities in which persons belonging to a national minority live in significant numbers and where the desire for it has been expressed, States should give due consideration to the feasibility of The Oslo Recommendations 9 conducting all judicial proceedings affecting such persons in the language of the minority”. La recomanació de l’Alt Comissari, per bé que genèrica, és de plena aplicació a Espanya, on les persones que desitgen que els procediments judicials siguin en una llengua diferent del castellà no tenen cap mecanisme legalment establert per fer-ho efectiu.
Finalment, el Gobierno també afirmava en la seva resposta al senador Mulet que “Respecto a los jueces, se informa que en la actual regulación de la LOPJ, el conocimiento de las lenguas cooficiales y el Derecho Foral se valora como mérito a la hora de seleccionar y proveer los puestos del personal al servicio de la Administración de Justicia y del Ministerio Fiscal”. Aquesta afirmació indueix a l’error. El coneixement de les llengües diferents del castellà no és valorat en cap cas en l’obtenció d’una plaça sinó que serveix simplement a efectes d’assignació de destinació dins d’una comunitat autònoma. Així ho estableix l’article 483 de la LOPJ: “[les proves de llengua oficial diferent del castellà] en ningún caso, serán eliminatorias, teniéndose en cuenta la puntuación obtenida conforme al baremo que se establezca, a los solos efectos de adjudicación de destino dentro de la comunidad autónoma correspondiente”.
El redactat de l’article 483 de la LOPJ comporta que no hi ha cap mecanisme per controlar o incentivar de forma suficient que els treballadors de l’administració de justícia que operen en una comunitat autònoma amb més d’una llengua oficial coneguin cap altra llengua que el castellà. De fet, aquest article prohibeix que el coneixement d’aquestes llengües sigui un requisit. Aquesta regulació també ha estat criticada per les autoritats internacionals. Així, en el seu report de 2019 el Comitè d’Experts del Consell d’Europa pel compliment de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries considera no complert el compromís d’Espanya quant al “recruitment and training of officials and public service employees speaking Catalan” en l’administració de l’Estat i tant aquest comitè com el Comitè de Ministres del Consell d’Europa demanen que Espanya millori “the use of the co-official languages in State administration in the Autonomous Communities”. Per la seva banda el Relator especial de minories de les Nacions Unides apunta en el seu report de març de 2020 que s’ha suggerit que l’absència d’un requisit de coneixement de les llengües oficials diferents del castellà per als jutges i la policia “leads to a significant number of grievances and to frustration in some of those communities, and to unfortunate misunderstandings and even denial of or discrimination in access to public services”.
Per tot això:
1.- Té previst el Gobierno de presentar un projecte de llei per modificar l’article 231 de la Llei Orgànica del Poder Judicial per garantir que els procediments es menin en les llengües oficials diferents del castellà a petició d’una de les parts, com Espanya es va comprometre amb la ratificació de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries?
2.- Té previst el Gobierno d’introduir el coneixement de les llengües oficials diferents del castellà com a requisit per als treballadors, o alguns treballadors, de l’administració general de l’Estat als territoris amb més d’una llengua oficial, tal com ha suggerit el Relator especial de minories de les Nacions Unides?
3.- Al marge de programes educatius voluntaris i campanyes de promoció cultural per al conjunt general de funcionaris, quins mecanismes efectius existeixen per assegurar que en tots els llocs de treball d’atenció al públic de l’administració general de l’Estat els ciutadans tinguin garantit el dret a rebre el servei en la llengua oficial de la seva elecció, sense impediments, dilacions i obstacles discriminatoris?
4.- Per quina raó ha ignorat el Gobierno les peticions de les autoritats internacionals al respecte, com el Comitè de Ministres del Consell d’Europa i el Relator Especial sobre les qüestions de les minories de les Nacions Unides?