La coalició considera que després del rescat realitzat als bancs, és el moment que aporten part dels seus estocs d’habitatges no utilitzades i tornen la solidaritat que la societat va tindre amb ells

Madrid, 17 de març de 2018

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha anunciat hui la proposta de la coalició perquè part dels habitatges buits de la Sareb -la societat de gestió d’actius que va néixer per ajudar a sanejar el mercat immobiliari i financer espanyol, anomenat popularment “banc dolent”- servisquen per donar compliment al compromís d’Espanya amb la Unió Europea d’acollir a refugiats.

Per a Mulet “aquestes entitats i aquelles altres que vulguen sumar-se a la proposta, poden ser la solució a una paradoxal situació d’habitatges buits i la necessitat d’ajudar a víctimes de la guerra i altres persones en situació de risc greu“.

La SAREB, sense reparar en altres entitats amb gran nombre d’habitatges buits, compta amb un ampli parc d’habitatges sense habitar a l’espera de ser ocupades. Només en territori valencià, a finals de 2017, ascendien a 1.599. Aquesta societat va néixer el 31 d’agost de 2012 després el rescat amb diners públics de BFA-Bankia, Banc de Catalunya, NGC Banc-Banc Gallego i el Banc de València. En l’actualitat gestiona més de 118.000 immobles i compta amb un parc de 4.558 habitatges en renda.

El senador territorial valencià ha recordat que seguim sense complir l’obligació a la qual ens vam comprometre amb els refugiats, tot i rebre fons europeus per executar-la i que l’Estat espanyol “s’ha dedicat a torpedinar iniciatives com la de l’autonomia valenciana per ajudar a els afectats de la guerra“. Compromís considera que aquests habitatges haurien de ser posats a disposició sota un règim de tutela i propietat de l’administració de persones en situacions de risc i, fins i tot, beneficiar-se els refugiats víctimes de la guerra, amb els quals Espanya com a Estat es va comprometre a col·laborar.

La moció que presentarà Compromís insta a negociar amb les entitats bancàries que han obtingut ajuts públics (bancs rescatats) al fet que s’amortitzen el deute econòmic no satisfet amb la societat, aportant part dels seus estocs d’habitatges no utilitzades a una borsa d’habitatges destinats a complir amb aquests objectius, mitjançant lloguers gratuïts per refugiats, desnonats i gent amb pobresa extrema. D’altra banda reclama l’adopció de les mesures necessàries i agilitar els tràmits perquè el procés d’acollida siga el més àgil i senzill possible i obrir vies per ampliar aquesta borsa d’habitatge solidari a grans empreses i corporacions, a programes de responsabilitat social corporativa perquè aporten fons o immobles per als objectius descrits en la moció.

INCOMPLIMENTS

El 2015 saltaven les alarmes a la Unió Europea en aguditzar-se la crisi migratòria a la Mediterrània. Desenes de milers de persones es veien obligades a abandonar els seus països d’origen i amb això les seues vides, a causa de la situació bel·licista. Davant aquesta situació la Comissió Europea va establir el repartiment dels refugiats entre els estats membres de la Unió Europea.

En el si d’aquest acord, l’Estat espanyol va comprometre’s a acollir a 17.337 persones en dos anys. Segons fonts de l’ACNUR (Agència de l’ONU per als Refugiats), des de 2015 fins al 2017, només van ser reassentades 2.086 persones, a les quals se li sumen les 1.358 acollides a data de març de 2018. Així doncs, des de 2015 només 4.568 refugiats han arribat al nostre territori, xifres àmpliament allunyades de les 17.337 acordades inicialment per part de l’Estat espanyol.

Aquestes xifres són alarmants. Hem de recordar que, com a Estat membre de la Unió Europea, la nostra obligació és complir el mandat de la Comissió Europea sense dilacions ni justificacions, com apunta Dimitris Avramopoulos, el comissari de Migració de la Unió Europea “la reubicació funciona si hi ha voluntat política” .

Entre els refugiats es troben milers de xiquets i de xiquetes, que són assistits per un considerable nombre de persones i entitats que treballen diàriament amb ells. Tot i la voluntat d’alguns actors implicats, hi ha una gran negativa per part de molts propietaris a llogar habitatges en què acollir els refugiats, el que dificulta el compliment de les quotes.

Compromís propone que viviendas vacías de la Sareb sirvan para los programas de acogida de refugiados y personas en riesgo

La coalición considera que tras el rescate realizado a los bancos, es el momento que aporten parte de sus stocks de viviendas no utilizadas y devuelvan la solidaridad que la sociedad tuvo con los bancos 

Madrid, 17 de marzo de 2018

El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha anunciado hoy la propuesta de la coalición para que parte de las viviendas vacías de la Sareb -la sociedad de gestión de activos que nació para ayudar a sanear el mercado inmobiliario y financiero español, llamado popularmente “banco malo”- sirvan para dar cumplimiento al compromiso de España con la Unión Europea de acoger a refugiados.

Para Mulet “estas entidades y aquellas otras que quisieran sumarse a la propuesta pueden ser la solución a una paradójica situación de viviendas vacías y la necesidad de ayudar a victimas de la guerra y otras personas en situación de riesgo grave”.

La SAREB, sin reparar en otras entidades con gran número de viviendas vacías, cuenta con un amplio parque de viviendas sin habitar a la espera de ser ocupadas. Solo en territorio valenciano, a finales de 2017, ascendían a 1.599. Esta Sociedad nació el 31 de agosto de 2012 tras el rescate con dinero público de BFA-Bankia, Banco de Cataluña, NGC Banco-Banco Gallego y el Banco de Valencia. En la actualidad gestiona  más de 118.000 inmuebles y cuenta con un parque de 4.558 viviendas en renta.

El senador territorial valenciano ha recordado que seguimos sin cumplir la obligación a la que nos comprometimos con los refugiados, a pesar de recibir fondos europeos para ejecutarla y que el Estado español “se ha dedicado a torpedear iniciativas como la de la autonomía valenciana para ayudar a los afectados de la guerra”. Compromís considera que estas viviendas deberían ser puestas a disposición bajo un régimen de tutela y propiedad de la administración de personas en situaciones de riesgo e incluso beneficiarse los refugiados víctimas de la guerra con los que España como Estado se comprometió a colaborar.

La moción que presentará Compromís insta a negociar con las entidades bancarias que han obtenido ayudas públicas (bancos rescatados) a que amorticen la deuda económica no satisfecha con la sociedad, aportando parte de sus stocks de viviendas no utilizadas a una bolsa de viviendas destinadas a cumplir con estos objetivos, mediante alquileres gratuitos para refugiados, desahuciados y gente con pobreza extrema. Por otro lado reclama la adopción de cuantas medidas sean necesarias y agilizar los trámites para que el proceso de acogida sea lo más ágil y sencillo posible y abrir vías para ampliar esta bolsa de vivienda solidaria a grandes empresas y corporaciones, a programas de responsabilidad social corporativa para que aporten fondos o inmuebles para los objetivos descritos en la moción.

INCUMPLIMIENTOS

En 2015 saltaban las alarmas en la Unión Europea al agudizarse la crisis migratoria en el Mediterráneo. Decenas de miles de personas se veían obligadas a abandonar sus países de origen y con ello sus vidas, debido a la situación belicista. Ante tal situación la Comisión Europea estableció el reparto de los refugiados entre los Estados miembros de la Unión Europea.

En el seno de este acuerdo, el español estableció el compromiso de acoger a 17.337 personas en dos años. Según fuentes de ACNUR (Agencia de la ONU para los Refugiados), desde 2015 hasta 2017, solo fueron reasentadas 2086 personas, a las que se le suman las 1.358 acogidas a fecha de marzo de 2018. Así pues, desde 2015 solo 4.568 refugiados han llegado a nuestro territorio, cifras ampliamente alejadas de las 17.337 acordadas inicialmente por parte del Estado español.

Estas cifras son alarmantes. Debemos recordar que, como Estado Miembro de la Unión Europea, nuestra obligación es cumplir el mandato de la Comisión Europea sin dilaciones ni justificaciones, y como apunta Dimitris Avramopoulos, el Comisario de Migración de la Unión Europea “la reubicación funciona si hay voluntad política”.

Entre los refugiados se encuentran miles de niños y de niñas, que son asistidos por un considerable número de personas y entidades que trabajan a diario con ellos. Pese a la voluntad de algunos actores implicados, existe una gran negativa por parte de muchos propietarios a alquilar viviendas en las que acoger a los refugiados, lo que dificulta el cumplimiento de los cupos.