El senador territorial Carles Mulet retreu que, en canvi, haguera de ser Anticorrupció qui investigara els tripijocs del PP que, presumptament, es finançava il·legalment des d’institucions com la Diputació de València

Els senadors de Compromís Carles Mulet i Jordi Navarrete han presentat diverses iniciatives per conèixer tot el que envolta les sancions que estan rebent municipis de menys de 5.000 habitants de comarques valencianes, com la Safor. Les multes van des dels 20.000 fins als 60.000 euros després de les denúncies interposades pel Ministeri, a través de la Inspecció de Treball, als consistoris que mantenen convenis de col·laboració amb la Diputació de València. “La situació és com a mínim curiosa davant d’uns convenis públics i auditats“, relata Mulet “ja que pel que sembla les denúncies només s’han realitzat a municipis de la província de València, però no en les de Alacant o Castelló, amb convenis similars que estan vigents des de fa més de 30 anys“.

El fet que la de València siga alhora l’única diputació de signe polític diferent, ha despertat les suspicàcies de representants municipals d’aquestes comarques, que consideren que es tracta d’una “persecució política“, que pot acabar posant en durs destrets a aquests petits municipis. La multa, d’executar-se, impediria que els municipis de menor entitat ni tan sols pogueren contractar serveis externs de professionals unes hores a la setmana per a les seues petites obres i projectes municipals.

Per a Mulet i Compromís “s’ha d’aclarir en primer lloc si els convenis que es realitzaven des de fa dècades són, o no, legals i, posteriorment, conèixer si hi ha alguna directriu en l’única província i diputació que ha canviat de signe polític, ja que dóna de malpensar“.

Presumpte finançament a càrrec de les institucions
Aquesta enrarida situació contrasta amb l’ús il·legítim que, durant tants anys s’hauria fet presumptament de les diputacions, que no eren investigades pel Ministeri i molt menys sancionades. “Parlem que el PP espremia i presumptament utilitzava institucions com la Diputació per finançar-se il·legalment, tal com investiga la Fiscalia. Aquí ha de ser Anticorrupció qui investigue el suposat ús fosc que es fa d’aquestes institucions com hem vist en les vergonyoses operacions com Taula, on es contaven bitllets de 500, es feien powerpoints per instruir els càrrecs sobre el blanqueig de capitals i s’alteraven eleccions amb diners poc clars. No actuava l’administració central sota les ordres del PP. Demanem joc net a les institucions i no boicot ni persecució política, si n’hi ha“, ha afegit Mulet.

Així Compromís ha reclamat saber en què ha canviat la situació dels ajuntaments afectats per rebre sancions després de tres dècades seguint aquesta pràctica, si des de l’administració sancionadora s’havia enviat als afectats algun prevenció prèvia a la sanció que estaven cometent alguna infracció; saber per quins motius les denúncies han estat selectives i per províncies, si hi ha altres províncies espanyoles afectades per la mateixa situació i per què els responsables van consentir aquesta suposada situació d’il·legalitat durant tants anys fins a l’inici de la present legislatura.


Compromís pide explicaciones en el Senado por las sanciones de Trabajo a convenios de ayuntamientos con la Diputación de Valencia

El senador territorial Carles Mulet reprocha que, en cambio, tuviera que ser Anticorrupción quien investigara los tejemanejesdel PP que, presuntamente, se financiaba ilegalmente desde instituciones como la Diputación de Valencia

Madrid, 11 de noviembre de 2016

Los senadores de Compromís Carles Mulet y Jordi Navarrete han presentado varias iniciativas para conocer todo lo que rodea a las sanciones que están recibiendo municipios de menos de 5.000 habitantes de comarcas valencianas, como la Safor. Las multas van desde los 20.000 hasta los 60.000 euros tras las denuncias interpuestas por el Ministerio, a través de la Inspección de Trabajo, a los consistorios que mantienen convenios de colaboración con la Diputació de València. “La situación es cuanto menos curiosa ante unos convenios públicos y auditados”, relata Mulet “ya que al parecer las denuncias sólo se han realizado a municipios de la provincia de València, pero no en las de Alacant o Castelló, con convenios similares que están vigentes desde hace más de 30 años”.

El hecho de que la de València sea a la vez la única diputación de signo político distinto, ha despertado las suspicacias de representantes municipales de estas comarcas, que consideran que se trata de una “persecución política”, que puede acabar poniendo en duros aprietos a estos pequeños municipios. La multa, de ejecutarse, impediría que los municipios de menor entidad ni siquiera pudieran contratar servicios externos de profesionales unas horas a la semana para sus pequeñas obras y proyectos municipales.

Para Mulet y Compromís “debe aclararse en primer lugar si los convenios que se realizaban desde hace décadas son, o no, legales y, posteriormente, conocer si existe alguna directriz en la única provincia y diputación que ha cambiado de signo político, ya que da de malpensar”.

Presunta financiación a cargo de las instituciones
Esta enrarecida situación contrasta con el uso ilegítimo que, durante tantos años se habría hecho presuntamente de las diputaciones, que no eran investigadas por el Ministerio y mucho menos sancionadas. “Hablamos de que el PP exprimía y presuntamente utilizaba instituciones como la Diputación para financiarse ilegalmente, tal y como investiga la Fiscalía. Aquí debe ser Anticorrupción quien investigue el supuesto uso oscuro que se hace de estas instituciones como hemos visto en las vergonzosas operaciones como Taula, donde se contaban billetes de 500, se hacían powerpoints para instruir a los cargos sobre el blanqueo de capitales y se alteraban elecciones con dinero poco claro. No actuaba la administración central bajo las órdenes del PP. Pedimos juego limpio a las instituciones y no boicot ni persecución politica, si la hay”, ha añadido Mulet.

Así Compromís ha reclamado saber en qué ha cambiado la situación de los ayuntamientos afectados para recibir sanciones después de tres décadas siguiendo esta práctica, si desde la administración sancionadora se había enviado a los afectados algún apercibimiento previo a la sanción de que estaban cometiendo alguna infracción; saber por qué motivos las denuncias han sido selectivas y por provincias, si existen otras provincias españolas afectadas por la misma situación y por qué los responsables consintieron esta supuesta situación de ilegalidad durante tantos años hasta el inicio de la presente legislatura.