El senador valencianista ha destacado en su intervención la necesidad que la ley acabe con la Ley de Amnistía y demostrar contundencia contra la simbología fascista

Madrid, 5 de octubre de 2022 

El portavoz de Compromís, Carles Mulet, ha considerado hoy “insuficiente” la Ley de Memoria Democrática que ha llegado al Senado, pues se deja por el camino cuestiones como acabar con la Ley de Amnistía, con la simbología fascista y otras cuestiones meramente simbólicas, pero que la aproximarían a las máximas de ‘verdad, justicia y reparación’. Así ha recordado el senador valencianista “venimos de una ley insuficiente y vamos a aprobar otra ley insuficiente que no declara ilegítimo el régimen franquista y sus instituciones ni se repara a las víctimas” y nos encontramos ahora con que “el PSOE no quiere mejorar ni una coma”.

La coalición presentó hace dos años y medio una Proposición de Ley de Reconocimiento y protección integral a las Víctimas del Franquismo y de la memoria democrática que “iba más allá, algo que es necesario” y ha puesto como ejemplos “la impunidad total con la que quedan personas que vulneran la dignidad de las víctimas, pues la ley no contempla sanciones ni plazos” y ha puesto como ejemplos casos de alcaldes que evitan quitar calles y títulos como las dedicadas a Franco o José Antonio.

Por eso ponen vetos a la ley desde la derecha y la ultraderecha, para quedarse como estamos y es obvio y entendible viniendo de quien viene”, ha agregado. Para Mulet “del hambre se pasó a la libertad, a la educación, a los derechos y a la libertad y la democracia real llegó con nuevas formas de gobierno y quienes estaban en contra de la justicia social y la democracia optaron por un golpe de Estado, para seguir viviendo con sus privilegios y ganó el fascismo y el dictador murió en la cama dejándolo todo atado y bien atado y con un franquismo todavía vivo. Por eso no se buscó la justicia, se aceptó una monarquía corrupta y los de siempre continuaron mandando y las víctimas años y años esperando”. El senador en su intervención reprochó que en esta cámara “los herederos políticos, ideológicos e incluso familiarmente del hayan insultado a la memoria de las víctimas del genocidio franquista” y ha manifestado su preferencia “por ser estar del lado de los demócratas, de la memoria, de las víctimas y por ello reclamo justicia, verdad y reparación”.

Compromís ha presentado 87 enmiendas al texto, que abordan cuestiones tan diversas como la violación de derechos humanos, la necesidad que haya justicia y reparación; el reconocimiento de los derechos de los familiares de personas asesinadas y desaparecidas a localizar sus familiares; facilitar el conocimiento de los hechos relacionados con la democracia republicana y el golpe militar de 1936 y posterior dictadura; la persecución cultural y a lenguas no castellanas del Estado; a las mujeres republicanas que sufrieron humillación y castigo, a la memoria LGTBI+; a las personas depuradas. También se pide la ilegalidad y la nulidad de los tribunales militares y sus resoluciones; la recuperación de los archivos públicos y privados expoliados, el establecimiento de días conmemorativos, la creación de censos de desapariciones, de personas que participaron en trabajos forzosos o las exhumaciones de fosas, entre muchos otros aspectos. 

Compromís ha invitado al Pleno de hoy a personas que fueron torturadas, encarceladas, hijos de trabajadores esclavos; niño abusado del Valle de los Caídos, familiares de guerrilleros de los Picos de Europa; Un escritor hijo de anarquistas exiliados y que ha venido desde Paris; la Presidencia de “Temps de Memoria de Illes Balears”; a hijas del exilio de una larga familia, a la sobrina de tres deportados, de un miembro de la Resistance Française; la sobrina de Ancien Combattant condecorado; hijas y nietas de trabajadores forzados del Gobierno de Vichy y familiar de muchos desaparecidos (hasta 40 posibles desaparecidos en Leciñena), torturados y condenados a muerte e indultados en las famosas ejecuciones del 27 septiembre 1975. También estuvo invitado Isabelo Herreros Martín-Maestro, presidente de la Asociación Manuel Azaña que se reunió posteriormente con representantes de la coalición.

MEMORIA DEMOCRÁTICA

Mulet considera insuficient la Llei de Memòria Democràtica i critica l’actitud del PSOE de no admetre ni una sola esmena

El senador valencianista ha destacat en la seua intervenció la necessitat que la llei acabe amb la Llei d’Amnistia i demostrar contundència contra la simbologia feixista

Madrid, 5 d’octubre de 2022 

El portaveu de Compromís, Carles Mulet, ha considerat hui “insuficient” la Llei de Memòria Democràtica que ha arribat al Senat, perquè es deixa pel camí qüestions com acabar amb la Llei d’Amnistia, amb la simbologia feixista i altres qüestions merament simbòliques, però que l’aproximarien a les màximes de ‘veritat, justícia i reparació’. Així ha recordat el senador valencianista “venim d’una llei insuficient i aprovarem una altra llei insuficient que no declara il·legítim el règim franquista i les seues institucions ni es repara a les víctimes” i ens trobem ara que “el PSOE no vol millorar ni una coma”.

La coalició va presentar fa dos anys i mig una Proposició de Llei de Reconeixement i protecció integral a les Víctimes del Franquisme i de la memòria democràtica que “anava més enllà, el que és necessari” i ha posat com a exemples “la impunitat total amb la qual queden persones que vulneren la dignitat de les víctimes, perquè la llei no contempla sancions ni terminis” i ha posat com a exemples casos d’alcaldes que eviten llevar carrers i títols com els dedicats a Franco o José Antonio.

Per això posen vetos a la llei des de la dreta i la ultradreta, per a quedar-nos com estem i és obvi i comprensible venint de qui ve”, ha afegit. Per a Mulet “de la fam es va passar a la llibertat, a l’educació, als drets i a la llibertat i la democràcia real va arribar amb noves formes de govern i els qui estaven en contra de la justícia social i la democràcia van optar per un colp d’Estat, per a continuar vivint amb els seus privilegis i va guanyar el feixisme i el dictador va morir en el llit deixant-lo tot lligat i ben lligat i amb un franquisme encara viu. Per això no es va cercar la justícia, es va acceptar una monarquia corrupta i els de sempre van continuar manant i les víctimes anys i anys esperant”. El senador en la seua intervenció ha retret que en aquesta cambra “els hereus polítics, ideològics i fins i tot familiarment hagen insultat a la memòria de les víctimes del genocidi franquista” i ha manifestat la seua preferència “per ser estar del costat dels demòcrates, de la memòria, de les víctimes i per això reclame justícia, veritat i reparació”.

Compromís ha presentat 87 esmenes al text, que aborden qüestions tan diverses com la violació de drets humans, la necessitat que hi haja justícia i reparació; el reconeixement dels drets dels familiars de persones assassinades i desaparegudes a localitzar els seus familiars; facilitar el coneixement dels fets relacionats amb la democràcia republicana i el colp militar de 1936 i posterior dictadura; la persecució cultural i a llengües no castellanes de l’Estat; a les dones republicanes que van patir humiliació i càstig, a la memòria LGTBI+; a les persones depurades. També es demana la il·legalitat i la nul·litat dels tribunals militars i les seues resolucions; la recuperació dels arxius públics i privats espoliats, l’establiment de dies commemoratius, la creació de censos de desaparicions, de persones que van participar en treballs forçosos o les exhumacions de fosses, entre molts altres aspectes. 

Compromís ha convidat al Ple de hui a persones que van ser torturades, empresonades, fills de treballadors esclaus; xiquet abusat de la Vall dels Caiguts, familiars de guerrillers dels Pics d’Europa; Un escriptor fill d’anarquistes exiliats i que ha vingut des de Paris; la Presideixencia de “Temps de Memòria d’Illes Balears”; a filles de l’exili d’una llarga família, a la neboda de tres deportats, d’un  membre de la Resistance Française; la neboda d’Ancien  Combattant condecorat; filles i nétes de treballadors forçats del Govern de Vichy i familiar de molts desapareguts (fins a 40 possibles desapareguts en Leciñena), torturats i condemnats a mort i indultats en les famoses execucions del 27 setembre 1975. També va estar convidat Isabelo Herreros Martín-Maestro, president de l’Associació Manuel Azaña que es va reunir posteriorment amb representants de la coalició.