Carles Mulet: “El promotor de esta macabra iniciativa no puede estar ni un minuto más luciendo y señoreando en las paredes del Senado”

MADRID, 17 de mayo de 2022 

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha pedido por carta a la Presidencia del Senado que retire el cuadro del Marqués de la Ensenada, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, visible en la planta baja del edificio noble de la institución, frente a unos ascensores que utilizan a diario cientos de personas.

En su carta, Mulet, señala que “está fuera de lugar y es injustificado que una cámara como el Senado, que representa la soberanía de los pueblos del Estado español, tenga en un lugar muy visible, un cuadro de esta persona, autor material e ideológico de ‘la Gran redada’ el intento de exterminio del pueblo gitano que tuvo lugar en nuestro país”. 

El senador recuerda que lejos de caer en el presentismo, nada puede justificar ni blanquear esta acción. “Una persona así no puede tener en nuestros pueblos y ciudades calles dedicadas a su memoria, pues es una afrenta y una humillación a sus víctimas”, ha abundado, y ha recordado como ayuntamientos como Lleida o Cadiz, por poner un ejemplo, han retirado ya las calles dedicadas a este genocida. 

Tal y como escribió el profesor Jesús Salinas:

“Para los gobernantes, todos los gitanos eran sospechosos de desobedecer las leyes y, aunque muchas familias gitanas cumplieran las normas que se les había impuesto de la tener una residencia fija y un trabajo común, se preparó una gran redada para apresar a todos los gitanos y separarlos de la sociedad.

Vázquez Tablada, Obispo de Oviedo, gobierna el Consejo de Castilla que era la más alta instancia política de la Monarquía española, y propone la redada a Fernando VI, que la aprueba.

Será el Marqués de la Ensenada quien la preparó, organizando al ejército y a los alcaldes y sus justicias (policía local) con el mayor secreto. El miércoles 30 de julio de 1749 se dio la orden de prender a “todos los gitanos avecindados y vagantes en estos reinos, sin excepción de sexo, estado, ni edad, sin reservar refugio alguno a que se hayan acogido”. En aquellos momentos la Santa Sede acaba de permitir el privar a los gitanos del derecho de inmunidad eclesiástica local (que consistía en que nadie podía ser hecho preso en recintos sagrados: iglesias, conventos, ermitas, cementerios, etc…); y también ayudó el que muchas familias gitanas habían obedecido las ordenes de asentamiento en 75 poblaciones concretas, eran 881 familias gitanas las que estaban censadas y controladas y eran fáciles de apresar.

Entre 9.000 y 12.000 mujeres, hombres, ancianos y niños fueron apresados. Se embargaron y subastaron sus bienes para pagar los gastos de su traslado a prisión. Hombres, ancianos, jóvenes y niños fueron llevados a presidios, minas y obras públicas. Las mujeres y los niños menores de siete años a depósitos o fábricas donde trabajarían.

Para privarles de la libertad no hubo más delito que el ser “meramente gitanos”.

La Gran Redada fue pues, un intento de exterminio del pueblo gitano, y fue el autor material y promotor de esta macabra iniciativa, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, I marqués de la Ensenada, que no puede estar ni un minuto más luciendo y señoreando en las paredes del Senado. 

GENOCIDIS

Compromís demana la retirada del quadre del Senat dedicat al Marquès de la Ensenada, autor del genocidi contra el poble gitano 

Carles Mulet: “El promotor d’aquesta macabra iniciativa no pot estar ni un minut més lluint i senyorejant en les parets del Senat”

MADRID, 17 de maig de 2022 

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha demanat per carta a la Presidència del Senat que retire el quadre del Marquès de la Ensenada, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, visible en la planta baixa de l’edifici noble de la institució, enfront d’uns ascensors que utilitzen diàriament centenars de persones.

En la seua carta, Mulet, assenyala que “està fora de lloc i és injustificat que una cambra com el Senat, que representa la sobirania dels pobles de l’Estat espanyol, tinga en un lloc molt visible, un quadre d’aquesta persona, autor material i ideològic de ‘la Gran batuda’ l’intent d’extermini del poble gitano que va tenir lloc al nostre país”. 

El senador recorda que lluny de caure en el presentisme, res pot justificar ni blanquejar aquesta acció. “Una persona així no pot tindre als nostres pobles i ciutats carrers dedicats a la seua memòria, perquè és un afront i una humiliació a les seues víctimes”, ha abundat, i ha recordat com ajuntaments com Lleida o Cadis, per posar un exemple, han retirat ja els carrers dedicats a aquest genocida. 

Tal com va escriure el professor Jesús Salinas:

“Per als governants, tots els gitanos eren sospitosos de desobeir les lleis i, encara que moltes famílies gitanes compliren les normes que se’ls havia imposat de tenir una residència fixa i un treball comú, es va preparar una gran batuda per a capturar a tots els gitanos i separar-los de la societat.

Vázquez Tablada, Bisbe d’Oviedo, governa el Consell de Castella que era la més alta instància política de la Monarquia espanyola, i proposa la batuda a Ferran VI, que l’aprova.

Serà el Marquès de la Ensenada qui la va preparar, organitzant a l’exèrcit i als alcaldes i les seues justícies (policia local) amb el major secret. El dimecres 30 de julio de 1749 es va donar l’ordre de prendre a “tots els gitanos aveinats i vagants en aquests regnes, sense excepció de sexe, estat, ni edat, sense reservar cap refugi al fet que s’hagen acollit”. En aquells moments la Santa Seu acaba de permetre el privar als gitanos del dret d’immunitat eclesiàstica local (que consistia en el fet que ningú podia ser fet pres en recintes sagrats: esglésies, convents, ermites, cementeris, etc…); i també va ajudar el que moltes famílies gitanes havien obeït les ordenes d’assentament en 75 poblacions concretes, eren 881 famílies gitanes les que estaven censades i controlades i eren fàcils de capturar.

Entre 9.000 i 12.000 dones, homes, ancians i xiquets van ser capturats. Es van embargar i va subhastar els seus béns per a pagar les despeses del seu trasllat a presó. Homes, ancians, joves i xiquets van ser portats a presidis, mines i obres públiques. Les dones i els xiquets menors de set anys a depòsits o fàbriques on treballarien.

Per a privar-los de la llibertat no va haver-hi més delicte que el ser “merament gitanos”.

La Gran batuda va ser doncs, un intent d’extermini del poble gitano, i va ser l’autor material i promotor d’aquesta macabra iniciativa, Zenón de Somodevilla y Bengoechea, I marquès de la Ensenada, que no pot estar ni un minut més lluint i senyorejant en les parets del Senat.