Costas torna a menysprear regenerar la platja de la Torre de la Sal a Cabanes, mentre amenaça al poblat
El senador de Compromís, Carles Mulet, va presentar una sèrie de preguntes al Govern en constatar que mentre des de Costas s’han dedicat a assetjar al veïnat de la població legal de la Torre de la Sal, porta dècades sense invertir a les platges de Cabanes, on ha optat per permetre la seua desaparició progressiva mentre s’han permés qualsevol tipus de transformacions en la resta del litoral valencià “ sembla que té especial interés en què el monstre que el PSOE va aprovar darrere del poblat, la urbanització homònima amb el poblat, acabe tenint primera línia de mar a costa de la regressió marina i l’enderrocament del poblat mariner”
Mulet va preguntar
-Per què impulsa el Govern la creació d’espigons, esculleres o altres
infraestructures que impedisquen la progressiva desaparició de les platges del municipide Cabanes (Castelló)
-Ha estudiat algun tipus de mesura d’aquest tipus que siga compatible amb el LIC de la Praderia de Posidònia?
-Vol el Govern, com ha reiterat en altres ocasions, que la mar exs menge aquest aplatja mentre permet espigons o ports esportius en altres parts del litoral de Castelló?
Aquesta és la resposta del Govern:
RESPOSTA: El terme municipal de Cabanes forma part de la unitat fisiogràfica que s’estén des del cap d’Oropesa fins a la desembocadura del riu de Les Coves. Des del punt de vista geomorfològic, l’element principal d’aquesta unitat és la zona humida del Prat. Els aspectes bàsics d’aquesta unitat han sigut estudiats pel Centre d’Estudis i Experimentació d’Obres Públiques (CEDEX) en 2014 (informe de referència 22-414-5-002).
En el terme municipal de Cabanes es distingeixen dos trams molt diferenciats: el tram sud, des del límit amb el terme municipal d’Orpesa fins al poblat de Torre la Sal; i el tram nord, des del poblat fins al límit amb el terme municipal de Torreblanca.
Cap d’aquests dos trams té una regressió greu generalitzada d’acord amb el citat informe.
El tram sud és la restinga litoral es recolza sobre el ventall al·luvial del riu XincXilla. En tant que aquesta restinga té una composició en la qual la fracció de la grandària grava és predominant, conforma una platja reflectant en la qual la franja d’arena que és capaç de depositar-se com a platja emergida per davant del cordó de grava és bastant estreta. Aquesta és una restricció natural d’aquest tram que ha de ser tinguda en compte en relació amb les demandes potencials d’ús d’aquest tram. Grans demandes d’ús estaran per damunt de la capacitat natural d’aquest tram, que, no obstant això, pot funcionar correctament per a demandes raonables, simplement amb operacions adequades de conservació i manteniment. En el tram nord, la restinga litoral tanca una zona humida de gran valor, declarada parc natural. Ací, la demanda d’ús és molt reduïda pel que no tenim els problemes relacionades amb demandes altes que es presenten en el tram sud.
No obstant això, l’alt valor ambiental del tram i la seua singularitat exigeixen un estudi profund de l’evolució futura de la restinga amb la finalitat de determinar si la reducció del transport de sediments i/o el canvi climàtic faran necessàries actuacions per a protegir la zona humida de la intrusió salina.
L’assumpte que ha de dilucidar-se en aquest cas és el punt d’equilibri entre la protecció dels ecosistemes actuals i l’impacte que provoca la pròpia actuació que es propose per a pal·liar-los.
Algunes de les solucions possibles en aquesta línia són l’ordenació de l’espai del domini públic en la seua part terrestre i l’elevació de la cota d’inundació del cordó dunar. Afortunadament aquesta unitat permet encara actuar afavorint aquests processos, no sent necessari bloquejar-los mitjançant solucions de rigidització.
Per a Mulet, aquest tipus de respostes són altament clarificadores “ no volen fer cap mena d’espigó, quan hui dia existeixen tècniques altament respectuoses amb l’entorn, hem vist com la platja ha anat desapareixent any després d’anys i ens vénen amb cançonetes com si intentaren fóra possible mantindre la platja sud ( la que afecta el poblat), amb les actuals operacions de conservació i manteniment, les quals han portat a la desaparició de la platja, que l’aigua estiga saltant el passeig marítim a cada temporal i entre a les cases. És clar que el pitjor enemic contra la platja de Cabanes i el seu poblat mariner és el Govern i Costas, i s’estan acarnissant volent usurpar els habitatges, i sense un pla ambiciós per a protegir el litoral “