El senador recuerda que este listado simplemente incorpora las inmatriculaciones de 17 años.

Madrid, a 17 de febrero de 2021. El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha afirmado hoy que el listado publicado por el Gobierno sobre las inmatriculaciones de la iglesia católica entre 1998 y 2015 llega muy tarde y muy mal , para acabar amparando las 34.961 inscripciones que gracias a las modificaciones en  ley Hipotecaria durante el mandato de Aznar,  les permitió inscribir masivamente, sin títulos de propiedad, con un simple certificado a emitir por la propia iglesia.

Para Mulet “ es inaudita esta operación, nosotros llevamos años exigiendo este listado, y durante años han argumentado que no era posible elaborarlo. Luego, ante la insistencia, la respuesta era que estaban trabajando en él, hasta 5 veces lo hemos solicitado por vía parlamentaria y siempre nos contestaban que todavía estaban trabajando en él, ahora, lo hemos visto gracias a las filtraciones a la prensa, no por la entrega en sede parlamentaria”.

Pero lo más grave– según el senador-  es que en teoría este listado se haya hecho después de aprobarse en el Congreso una PNL  que pedía elaborar un estudio en el que se recogieran todos aquellos bienes que desde 1998 han sido inmatriculados a favor de la Iglesia Católica, y que se proceda a reclamar la titularidad del dominio o de otros derechos reales inmatriculados a favor de la misma, si dicha inmatriculación se hizo sin la necesaria existencia de un título material y previo que justifique la titularidad del derecho real sobre el bien inmueble de que se trate, o cuando el mismo sea o haya sido un bien no susceptible de propiedad privada por ser de dominio público, aun en el supuesto de que no esté catalogado formalmente como tal, si históricamente gozó de esa presunción o tratamiento.
 

Lejos de ello, el Gobierno en lugar de iniciar los procedimientos para reclamar la titularidad del dominio, ha adjuntado, sin ser requerido ni preceptivo, un informe de 22 hojas para justificar la inacción y dar carpetazo al asunto, dificultando todavía más a los particulares y administraciones públicas en conflicto con la iglesia poder recuperar la titularidad usurpada.

Mulet ha recordado que en el listado de inmatriculaciones sin títulos previos , aparecen además de templos y edificios de usos religiosos, fincas rústicas, casas, locales, almacenes, solares sin usos religiosos, parcelas urbanas, tierras de secano y todo tipo de tipologías de bienes inmuebles, que fueron apuntadas como propiedad de la iglesia en base a certificados elaborados ad hoc de la propia iglesia “con un simple papelito firmado por mí, donde yo afirmo que es mío”.

Queremos remarcar que si bien la reforma de la ley es de 1998, con anterioridad se ha venido produciendo esta práctica de inmatriculaciones de bienes que eran de uso público, edificios que incluso de ser para usos religiosos eran tradicionalmente del municipio (ermitas, campanarios, iglesias, calvarios…etc), que si bien, a partir de esta modificación aceleraron los trámites,  anteriormente ya pasaba; en muchos municipios valencianos se conocen este tipo de prácticas y litigios durante décadas por la titularidad de inmuebles” ha añadido

En muchos casos se puede entender como algo simbólico, pero carece de sentido el interés por acumular propiedades por una entidad privada, para después exigir a la administración pública que invierta en un su mantenimiento y adecuación “ son incapaces de mantener dignamente el patrimonio histórico, pero corren para atesorar como propios los inmuebles. Y luego vienen los problemas y conflictos. Y más injustificablemente es cuando se inscriben miles de inmuebles y propiedades sin uso religioso”

Mulet ha afirmado que obviamente en muchos de estos casos se pueden tratar de inmatriculaciones legítimas, “ pero no se puede hacer tabula rasa y justificar todas como ha hecho el Gobierno. El Congreso no le exigió eso, sino lo contrario, que reclamase las inmaticulaciones hechas sin título previo, incidiendo en el  patrimonio cultural de dominio público. Se trata de nuevo de la enésima traición del PSOE y en especial de la Vicepresidenta Primera del Gobierno, Carmen Calvo hacia la aconfesionalidad del Estado, ni derogación de concordato, ni religión fuera de las escuelas, ni reclamación de las inmatriculaciones irregulares.

Para el senador, este listado blindado con un informe a la carta deja a los pequeños ayuntamientos a los pies de los caballos y desamparados “ es por todos conocidos casos de litigios históricos de pequeños ayuntamientos de la España rural que ha visto este tipo de casos, donde el obispado se autoinscribe como propios edificios , de usos religiosos o no, que siempre han sido del pueblo. Ahora, a los ayuntamientos con presupuestos y recursos muy limitados, solamente les queda acudir a los tribunales, y seguramente muchos no van a tener tal capacidad.


A modo de conclusión, Mulet ha remarcado que esta lista de bienes inmatriculados por la Iglesia Católica, entre 1998 y 2015,  por sorpresa (o desgraciadamente sin), viene junto a un informe, que no entendemos a qué atiende,  en el cual el Gobierno justifica estas apropiaciones masivas indebidas, el Gobierno se dedica a legalizar de facto estas apropiaciones sin título de propiedad, no declara nulas todas las inmatriculaciones realizadas sin título suficiente, como le exigió el Congreso, y no atiende a inmatriculaciones de años anteriores a 1998.


Mulet qualifica de molt greu que Calvo use ardits per a legalitzar de facte les immatriculacions de l’església entre 1998 i 2015.

Mulet qualifica de molt greu que Calvo use ardits per a legalitzar de facte les immatriculacions de l’església entre 1998 i 2015.


El senador recorda que aquest llistat simplement incorpora les immatriculacions de 17 anys.

Madrid, a 17 de febrer de 2021. El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha afirmat hui que el llistat publicat pel Govern sobre les immatriculacions de l’església catòlica entre 1998 i 2015 arriba molt tard i molt malament, per a acabar emparant les 34.961 inscripcions que gràcies a les modificacions en llei Hipotecària durant el mandat d’Aznar, va permetre inscriure massivament, sense títols de propietat, amb un simple certificat a emetre per la pròpia església.

Per a Mulet “ és inaudita aquesta operació, nosaltres portem anys exigint aquest llistat, i durant anys han argumentat que no era possible elaborar-lo. Després, davant la insistència, la resposta era que estaven treballant en ell, fins a 5 vegades ho hem sol·licitat per via parlamentària i sempre ens contestaven que encara estaven treballant en ell, ara, ho hem vist gràcies a les filtracions a la premsa, no pel lliurament en seu parlamentària”.

Però el més greu- segons el senador- és que en teoria aquest llistat s’haja fet després d’aprovar-se en el Congrés una PNL que demanava elaborar un estudi en el qual es recolliren tots aquells béns que des de 1998 han sigut immatriculats a favor de l’Església Catòlica, i que es procedisca a reclamar la titularitat del domini o d’altres drets reals immatriculats a favor d’aquesta, si aquesta immatriculació es va fer sense la necessària existència d’un títol material i previ que justifique la titularitat del dret real sobre el bé immoble de què es tracte, o quan el mateix siga o haja sigut un bé no susceptible de propietat privada per ser de domini públic, fins i tot en el cas que no estiga catalogat formalment com a tal, si històricament va gaudir d’aqueixa presumpció o tractament.

Lluny d’això, el Govern en lloc d’iniciar els procediments per a reclamar la titularitat del domini, ha adjuntat, sense ser requerit ni preceptiu, un informe de 22 fulls per a justificar la inacció i donar carpetada a l’assumpte, dificultant encara més als particulars i administracions públiques en conflicte amb l’església poder recuperar la titularitat usurpada.

Mulet ha recordat que en el llistat d’immatriculacions sense títols previs , apareixen a més de temples i edificis d’usos religiosos, finques rústiques, cases, locals, magatzems, solars sense usos religiosos, parcel·les urbanes, terres de secà i tot tipus de tipologies de béns immobles, que van ser apuntades com a propietat de l’església sobre la base de certificats elaborats ad hoc de la pròpia església “amb un simple paperet signat per mi, on  jo afirme que és meu”.

“Volem remarcar que si bé la reforma de la llei és de 1998, amb anterioritat s’ha vingut produint aquesta pràctica d’immatriculacions de béns que eren d’ús públic, edificis que fins i tot de ser per a usos religiosos eren tradicionalment del municipi (ermites, campanars, esglésies, calvaris…etc), que si bé, a partir d’aquesta modificació van accelerar els tràmits, anteriorment ja passava; en molts municipis valencians es coneixen aquest tipus de pràctiques i litigis durant dècades per la titularitat d’immobles” ha afegit

En molts casos es pot entendre com una cosa simbòlica, però manca de sentit l’interés per acumular propietats per una entitat privada, per a després exigir a l’administració pública que invertisca en un el seu manteniment i adequació “ són incapaces de mantindre dignament el patrimoni històric, però corren per a atresorar com a propis els immobles. I després vénen els problemes i conflictes. I més injustificablement és quan s’inscriuen milers d’immobles i propietats sense ús religiós”

Mulet ha afirmat que òbviament en molts d’aquests casos es poden tractar d’immatriculacions legítimes, “ però no es pot fer tabula rasa i justificar totes com ha fet el Govern. El Congrés no li va exigir això, sinó el contrari, que reclamara les immatriculacions fetes sense títol previ, incidint en el patrimoni cultural de domini públic. Es tracta de nou de l’enèsima traïció del PSOE i especialment de la Vicepresidenta Primera del Govern, Carmen Calvo cap a l’aconfessionalitat de l’Estat, ni derogació de concordat, ni religió fora de les escoles, ni reclamació de les immatriculacions irregulars.

Per al senador, aquest llistat blindat amb un informe a la carta deixa als xicotets ajuntaments als peus dels cavalls i desemparats “ és per tots coneguts casos de litigis històrics de xicotets ajuntaments de l’Espanya rural que ha vist aquest tipus de casos, on el bisbat s’autoinscriu com a propis edificis , d’usos religiosos o no, que sempre han sigut del poble. Ara, als ajuntaments amb pressupostos i recursos molt limitats, solament els queda acudir als tribunals, i segurament molts no tindran tal capacitat.


A manera de conclusió, Mulet ha remarcat que aquesta llista de béns immatriculats per l’Església Catòlica, entre 1998 i 2015, per sorpresa (o desgraciadament sense), ve acompanyat d’un informe, que no entenem a què atén, en el qual el Govern justifica aquestes apropiacions massives indegudes, el Govern es dedica a legalitzar de facte aquestes apropiacions sense títol de propietat, no declara nul·les totes les immatriculacions realitzades sense títol suficient, com li va exigir el Congrés, i no atén immatriculacions d’anys anteriors a 1998.