El senador de Compromís ha registrat hui tres preguntes sobre la presència d’escuts franquistes en la Comandància de la Guàrdia Civil de València, del carrer Calamocha, Guàrdia Civil Destacament València-B de València, situat al carrer Tírig, de la caserna de la Guàrdia Civil situat en el Passeig Cantarranas de València, ,
En la seua pregunta, Mulet exposa que “ Espanya diu ser una democràcia des de fa més de 40 anys. Des de 2007, d’acord amb La Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura , en el seu Article 15 sobre Símbols i monuments públics , diu que les Administracions públiques, en l’exercici de les seues competències, prendran les mesures oportunes per a la retirada d’escuts, insígnies, plaques i altres objectes o esments commemoratius d’exaltació, personal o col·lectiva, de la revolta militar, de la Guerra Civil i de la repressió de la Dictadura. Entre aquestes mesures podrà incloure’s la retirada de subvencions o ajudes públiques. Malgrat ells, hem pogut comprovar com en la façana de diverses casernes de la Guàrdia Civil.
Al costat d’aquestes preguntes concret, Mulet ha demanat igualment saber en quines casernes o edificis usats per la Guàrdia Civil, per les Forces Armades o per la Policia Nacional, continuen existint busts, escultures o plaques , quadres, fotografies o símbols o escuts franquistes? ( detallant edifici i ciutat),.
Per a Mulet, que després de tants anys de “democràcia” i 13 anys després d’aprovar una llei que prohibeix aquests símbols, que la pròpia administració general de l’Estat no els haja retirats de llocs tan visibles com casernes de la tercera ciutat més poblada de l’Estat, on milers de persones passen per la seua porta o entren a treballar o ser atesos, demostra que la llei és insuficient i que els successius governs i ministres competents, no els ha preocupat gens ni mica esborrar aquests vergonyosos rastres de franquisme “ aquests és més connivència que desídia, ja que aquesta no pot existir amb un règim criminal”
