En distintas respuestas parlamentarias se constata el olvido hacia realidades como el asturiano, el bereber, el leonés, el cántabro, extremeño, la fala, el aragonés, el portugués o el romaní y le instan a convertirse en un organismo representativo de todas las lenguas y  culturas españolas

València, 12 de mayo de 2020

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha animado al Gobierno a reformular el Instituto Cervantes para que trabaje por todos y cada uno de los sistemas lingüísticos del Estado, como expresión de la riqueza de grupos sociales y respeto por su historia y cumplir así en lo dispuesto en la Constitución cuando proclama que “la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección (art.3.3.)”.

Para Mulet “es necesario que este organismo que se promociona como el instituto del español dé un paso más allá del castellano y se convierta en un espacio común potente, formativo y protector de la realidad lingüística del Estado”.

El senador ha recordado que son numerosos los estudios que señalan un panorama nefasto para las lenguas pequeñas en un plazo relativamente breve si no se pone remedio. “Vemos como la institución que debería velar por estas cuestiones

Más allá de las lenguas cooficiales, queremos recordar que existen otras no oficiales como el asturiano, el bereber, el leonés, el cántabro, extremeño, la fala, el portugués o el romaní que, junto a los que tienen cierta oficialidad, deberían ser tenidos en cuenta, protegidos y promocionados”, ha animado el representante valencianista.

Mulet ha calificado de “hirientes” algunas de las respuestas. “Vemos como la institución que debería velar por estas cuestiones se ríe, ya que preguntamos por lenguas y se va por las ramas. Por ello pediremos que explique qué son esas medidas relacionadas con las culturas autonómicas, si se tratan de muestras gastronómicas o exposiciones de fotos. Reiteramos que estas respuestas de nuevo se ríen del control parlamentario, pues hemos preguntado de forma bien clara por la protección de las lenguas”, ha insistido Mulet.

En las distintas respuestas el Gobierno indica que el Instituto ha programado “actos culturales”relacionadas con Asturias (64 actividades), ninguna con el bereber tamazig de Ceuta y Melilla, con la cultura cántabra (24), otras 15 con el aranés y la cultura occitana y cátara, 181 relacionadas con el País Vasco, 52 con Extremadura, 226 con Galicia, 133 con Castilla y León, ninguna para el portugués, 7 con la cultura romaní y mantiene una “fluida relación” con la Dirección General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana. 

Según Mulet “la inmensa mayoría de estos actos no tienen nada que ver con las lenguas y lamentablemente el Cervantes se excusa y a la vez ofende a numerosos hablantes cuando los relega a variables vernáculas no oficiales, por lo que vamos a reclamar más información sobre el contenido de estos actos y su presupuesto y además vamos a plantear que se enseñen las variedades lingüísticas vernáculas de uso no oficial”, ha concluido.

http://gofile.me/6JQXg/ICQwhGHAX

LLENGÜES

Compromís convida a l’Institut Cervantes a protegir les llengües minoritàries espanyoles siguen oficials o no i a treballar per totes elles

En diferents respostes parlamentàries es constata l’oblit cap a realitats com l’asturià, el berber, el lleonès, el càntabre, extremeny, la fala, l’aragonès, el portuguès o el romaní i l’insten a convertir-se en un organisme representatiu de totes las llengües i  cultures espanyoles

València, 12 de maig  de 2020

El senador de Compromís , Carles Mulet, ha animat al Govern a reformular l’Institut Cervantes perquè treballe per tots i cadascun dels sistemes lingüístics de l’Estat, com a expressió de la riquesa de grups socials i respecte per la seua història i complir així en el que es disposa en la Constitució quan proclama que “la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció (art.3.3.)”.

Per a Mulet “és necessari que aquest organisme que es promociona com l’institut de l’espanyol faça un pas més enllà del castellà i es convertisca en un espai comú potent, formatiu i protector de la realitat lingüística de l’Estat”.

El senador ha recordat que són nombrosos els estudis que assenyalen un panorama nefast per a les llengües xicotetes en un termini relativament breu si no es posa remei. 

Més enllà de les llengües cooficials, volem recordar que existeixen unes altres no oficials com l’asturià, el berber, el lleonès, el càntabre, extremeny, la fala, el portuguès o el romaní que, al costat dels quals tenen certa oficialitat, haurien de ser tinguts en compte, protegits i promocionats”, ha animat el representant valencianista.

Mulet ha qualificat de “feridors” algunes de les respostes.“Veiem com la institució que hauria de vetlar per aquestes qüestions se’n riu , ja que preguntem per llengües i se’n va per les branques. Por això demanarem que explique quines són aqueixes mesures relacionades amb les cultures autonòmiques, si es tracta de mostres  gastronòmiques o exposicions de fotos. Reiterem que aquestes respostes de nou es burlen del control parlamentari, perquè hem preguntat de forma ben clara per la protecció de llengües”, ha insistit Mulet.

En les diferents respostes el Govern indica que l’Institut ha programat “actes culturals” relacionades amb Astúries (64 activitats), cap amb el berber tamazig de Ceuta i Melilla, amb la cultura càntabra (24), altres 15 amb l’aranès i la cultura occitana i càtara, 181 relacionades amb el País Basc, 52 amb Extremadura, 226 amb Galícia, 133 amb Castella i Lleó, cap per al portuguès, 7 amb la cultura romaní i manté una “fluida relació” amb la Direcció General de Política Lingüística i Gestió del Multilingüisme de la Generalitat Valenciana. 

Segons Mulet “la immensa majoria d’aquests actes no tenen res a veure amb les llengües i lamentablement el Cervantes s’excusa i alhora ofèn a nombrosos parlants quan els relega a variables vernacles no oficials, per la qual cosa reclamarem més informació sobre el contingut d’aquests actes i el seu pressupost i a més plantejarem que s’ensenyen les varietats lingüístiques vernacles d’ús no oficial”, ha conclòs.