El Govern s’aferra a la separació de poders para no atendre la petició de la secció argentina d’Interpol de posar a la seua disposició a acusats de delictes d’homicidi durant la Transició

València, 16 d’abril  de 2020

El Govern ha assegurat que “respecta la independència del Poder Judicial per a justificar la seua negativa a facilitar l’acció de la Justícia Universal en el cas de la Querella Argentina, que va imputar a l’exministre de Franco, Rodolfo Martín Villa. El senador valencianista, Carles Mulet, va preguntar per les mesures que anava a adoptar l’actual Govern per a acabar amb la impunitat d’aquest presumpte criminal i genocida, càrrec franquista al qual se li imputen homicidis i crims contra la humanitat.

En 2014 la jutgessa María Servini va ordenar detenir a Martín Villa, qui es va mostrar disposat a col·laborar i declarar. A l’octubre d’aqueix any es va dictar l’ordre de detenció universal contra vuit exministres franquistes, com Utrera Molina, un excapitán, set expolicies, dos antics jutges, un ginecòleg i un advocat. La secció argentina d’Interpol va demanar el seu arrest preventiu, encara que la secció espanyola va al·legar en la Secretaria General de Lió de la institució per a evitar detenir als 19 reclamats.

L’aleshores ministre, ministre de Justícia, Rafael Catalá, va tardar poc a anunciar que Espanya no atendria l’extradició sol·licitada per l’Argentina. Però Villa va assegurar que no s’anava a amagar”: ve demanar declarar davant Servini i comparèixer davant el Congrés dels Diputats per a donar explicacions sobre aquest assumpte “si hi ha vies” per a fer-ho, va remarcar en declaracions a RNE . El Consell de Ministres va deixar clar el boicot a la Querella Argentina i a l’intent de Servini de prendre declaració a Espanya a Martín Villa, confirmant que no detindria als franquistes imputats. El Govern de Mariano Rajoy va justificar en una resposta parlamentària que sobre aquestes ordres preval el dret intern de cada país.

Espanya és un Estat social i democràtic de Dret (art. 1.1 CE), que el seu diseny institucional, i de les funcions dels Poders Públics, està vertebrat pel principi de separació de poders, clau per a l’existència i funcionament de qualsevol democràcia constitucional. L’actuació dels òrgans jurisdiccionals es limita a les atribucions previstes en l’ordenament jurídic constitucional conforme al principi de legalitat, reconegut en l’article 9.3 de la Constitució Espanyola.

L’Audiència Nacional va rebutjar que l’Argentina prenguera declaració a l’exministre franquista a l’octubre de 2018. El jutge José de la Mata va argumentar, entre altres motius, que segons la legislació espanyola els delictes que li atribueix haurien prescrit i que es vulneraria la Llei d’Amnistia. També exposava De la Mata que l’imputat es va posar a la disposició de Servini per a declarar a l’Argentina i que ella ho hauria rebutjat. La jutgessa va tornar a reclamar la presa de declaració indagatòria el 28 de març de 2019 i hui dia Martín Villa encara no ha declarat. “Els delictes dels quals se l’acusa són imprescriptibles i no veiem motius pels quals el Govern haja de rebutjar una declaració en un procediment iniciat en un altre país davant la impunitat de la qual ha gaudit el franquisme en el nostre”, ha assenyalat Mulet.

Per al portaveu de la coalició al Senat “hi ha qui fa uns mesos s’esquinçava les vestidures per moviments similars quan porten dilatant i posant pals a l’acció de la Justícia, limitant l’abast del principi de Justícia Universal en una reforma realitzada pel PP en 2014 rebutjada per tota l’oposició en bloc, per la qual cosa toca ara reconstruir aquests procediments perquè acusacions de delictes tan greus siguen aclarides i personatges que han gaudit d’impunitat paguen pels seus fets si finalment se’ls considera culpables”.

martinvilla

Mulet ve ‘escandaloso’ que el Gobierno no colabore con la justicia universal poniendo a su disposición a Martín Villa

El Gobierno se aferra a la separación de poderes para no atender la petición de la sección argentina de Interpol de poner a su disposición a acusados de delitos de homicidio durante la Transición

València, 16 de abril de 2020

El Gobierno ha asegurado que “respeta la independencia del Poder Judicial para justificar su negativa a facilitar la acción de la Justicia Universal en el caso de la Querella Argentina, que imputó al exministro de Franco, Rodolfo Martín Villa. El senador valencianista, Carles Mulet, preguntó por las medidas que iba a adoptar el actual Gobierno para acabar con la impunidad de este presunto criminal y genocida, cargo franquista al que se le imputan homicidios y crímenes contra la humanidad.

En 2014 la jueza María Servini ordenó detener a Martín Villa, quien se mostró dispuesto a colaborar y declarar. En octubre de ese año se dictó la orden de detención universal contra ocho exministros franquistas, como Utrera Molina, un excapitán, siete expolicías, dos antiguos jueces, un ginecólogo y un abogado. La sección argentina de Interpol pidió su arresto preventivo, aunque la sección española alegó en la Secretaría General de Lyon de la institución para evitar detener a los 19 reclamados.

El entonces ministro, ministro de Justicia, Rafael Catalá, tardó poco en anunciar que España no atendería la extradición solicitada por Argentina. Pero Villa aseguró que no se iba a “esconder”: pidió declarar ante Servini y comparecer ante el Congreso de los Diputados para dar explicaciones sobre este asunto “si hay cauce” para hacerlo, subrayó en declaraciones a RNE. El Consejo de Ministros dejó claro el boicot a la Querella Argentina y al intento de Servini de tomar declaración en España a Martín Villa, confirmando que no detendría a los franquistas imputados. El Gobierno de Mariano Rajoy justificó en una respuesta parlamentaria que sobre estas órdenes prima el derecho interno de cada país.

España es un Estado social y democrático de Derecho (art. 1.1 CE), cuyo diseño institucional, y de las funciones de los Poderes Públicos, está vertebrado por el principio de separación de poderes, clave para la existencia y funcionamiento de cualquier democracia constitucional. La actuación de los órganos jurisdiccionales se limita a las atribuciones previstas en el ordenamiento jurídico constitucional conforme al principio de legalidad, reconocido en el artículo 9.3 de la Constitución Española.

La Audiencia Nacional rechazó que Argentina tomara declaración al exministro franquista en octubre de 2018. El juez José de la Mata argumentó, entre otros motivos, que según la legislación española los delitos que le atribuye habrían prescrito y que se vulneraría la Ley de Amnistía. También exponía De la Mata que el imputado se puso a disposición de Servini para declarar en Argentina y que ella lo habría rechazado. La jueza volvió a reclamar la toma de declaración indagatoria el 28 de marzo de 2019 y a día de hoy Martín Villa todavía no ha declarado. “Los delitos de los que se le acusa son imprescriptibles y no vemos motivos por los que el Gobierno tenga que rechazar una declaración en un procedimiento iniciado en otro país ante la impunidad de la que ha gozado el franquismo en el nuestro”, ha señalado Mulet.

Para el portavoz de la coalición en el Senado “hay quien hace unos meses se rasgaba las vestiduras por movimientos similares cuando llevan dilatando y poniendo palos a la acción de la Justicia, limitando el alcance del principio de Justicia Universal en una reforma realizada por el PP en 2014 rechazada por toda la oposición en bloque, por lo que toca ahora reconstruir estos procedimientos para que acusaciones de delitos tan graves sean clarificadas y personajes que han gozado de impunidad paguen por sus hechos si finalmente se les considera culpables”.