clica a l’enllaç per llegir la resposta :

 dessaladora

Comparativa de las dos desaladoras de Castelló.

 

Las dos desaladoras de la provincia de Castelló nacieron “ gemelas”, con presupuesto semejante, la misma capacidad de producir agua desalada, y la misma “excusa”; que con inversión pública se permitiera la aprobación y suministro de agua a grandes proyectos urbanísticos degradadores del territorio, que no se hubieran podido aprobar sin esta infraestructura comprometida.

En ambos casos, la crisis económica se llevó por delante estos proyectos, y dejó a las desaladoras casi finalizadas pero sin demanda alguna, y con la hipoteca de tener los ayuntamientos que devolver parte de la inversión, ya que si España no las ponía en marcha Europa exigía el retorno de la parte financiada con fondos Europeos.

 

Si antes esto podría ser viable amortizando este coste en las facturas de los miles y miles de nuevos residentes o segundos residentes, ahora es completamente imposible al no existir estos.

Todos los ayuntamientos han firmado convenios transitorios, excepto Cabanes, que todavía

no ha materializado el mismo tras una larga negociación, que es pegar una patada hacia adelante dejando la solución del problema para tiempos futuros inmediatos.

 

En todos los casos, PP y PSOE aprobaron estos proyectos a pesar de las advertencias de los grupos de oposición progresistas, a los cuales el tiempo les ha dado la razón.

Pero existen comparativas sangrantes, de cómo actuaron los diferentes ayuntamientos.

 

A pesar de que la Desaladora de Moncofa era para dar servicio a este municipio y la vecina Xilxes, y la de Cabanes a Cabanes y Orpesa, les tocó, no se sabe por qué, a Moncofa y Cabanes poner a disposición de Acuamed los terrenos.

  • Moncofa puso a disposición terrenos, y la desaladora fue bautizada como “Desaladora de Moncofa”
  • Cabanes puso a disposición terrenos, y la desaladora fue bautizada como “ Desaladora de Oropesa del Mar” ( toda una burla y falta de respeto)

 

  • Moncofa puso a disposición 29.000 m2, y pidió a Acuamed la expropiación a justiprecio. Ese terreno se calcula comportó un ingreso de 400.000 euros a las arcas municipales . Este terreno está a unos 5,5 km en línea recta de la playa, en terrenos de explotación agrícola, separados del mar por barreras como la AP7

 

  • Cabanes cedió 43.000 m2, dentro de un PAI, sin barreras de infraestructuras hasta el mar (ni autopista ni ferrocarril), a solo 600 metros de la playa, y sin pedir ni un solo céntimo a Acuamed. Al precio del m2 pagado por Acuamed en Moncofa sería casi 600.000 euros para Cabanes, pero recordamos estaba dentro de un PAI, no en zona agrícola, donde a un mínimo de 30 euros el m2 sería unos 1,29 millones de euros.

 

 

Comparativa de les dues dessaladores de Castelló.

Les dues dessaladores de la província de Castelló van nàixer “ bessones”, amb pressupost semblant, la mateixa capacitat de produir aigua dessalada, i la mateixa “excusa”; que amb inversió pública es permetera l’aprovació i subministrament d’aigua a grans projectes urbanístics degradadors del territori, que no s’hagueren pogut aprovar sense aquesta infraestructura compromesa.
En tots dos casos, la crisi econòmica es va emportar per davant aquests projectes, i va deixar a les dessaladores quasi finalitzades però sense cap demanda, i amb la hipoteca de tindre els ajuntaments que retornar part de la inversió, ja que si Espanya no les posava en marxa Europa exigia el retorn de la part finançada amb fons Europeus.

Si abans això podria ser viable amortitzant aquest cost en les factures dels milers i milers de nous residents o segons residents, ara és completament impossible al no existir aquests.
Tots els ajuntaments han signat convenis transitoris, excepte Cabanes, que encara no ha materialitzat el mateix després d’una llarga negociació, que és pegar una puntada cap avant deixant la solució del problema per a temps futurs immediats.

En tots els casos, PP i PSOE van aprovar aquests projectes malgrat els advertiments dels grups d’oposició progressistes, als quals el temps els ha donat la raó.

Però existeixen comparatives sagnants, de com van actuar els diferents ajuntaments.

A pesar que la Dessaladora de Moncofa era per a donar servei a aquest municipi i la veïna Xilxes, i la de Cabanes a Cabanes i Orpesa, els va tocar, no se sap per què, a Moncofa i Cabanes posar a la disposició de Acuamed els terrenys.
– Moncofa va posar a disposició terrenys, i la dessaladora va ser batejada com a “Dessaladora de Moncofa”
– Cabanes va posar a disposició terrenys, i la dessaladora va ser batejada com a “ Dessaladora d’Orpesa” ( tota una burla i falta de respecte)

– Moncofa va posar a disposició 29.000 m², i va demanar a Acuamed l’expropiació a preu just. Aqueix terreny es calcula va comportar un ingrés de 400.000 euros a les arques municipals . Aquest terreny està a uns 5,5 km en línia recta de la platja, en terrenys d’explotació agrícola, separats de la platja per barreres com l’AP/

– Cabanes va cedir 43.000 m², dins d’un PAI, sense barreres d’infraestructures fins a la mar (ni autopista ni ferrocarril), a només 600 metres de la platja, i sense demanar ni un sol cèntim a Acuamed. Al preu del m² pagat per Acuamed a Moncofa seria quasi 600.000 euros per a Cabanes, però recordem estava dins d’un PAI, no en zona agrícola, on a un mínim de 30 euros el m² seria uns 1,29 milions d’euros.