nulidad franquismo r nulidad franquismo

 

Mulet reitera que han d’anul·lar-se per llei totes les sentències franquistes.

Madrid, a 30 de setembre. El Govern ha deixat sense concedir 212 declaracions de reparació i reconeixement personal de les víctimes del franquisme.

El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, va preguntar recentment al Govern respecte a les declaracions de reparació a les víctimes del franquisme “ La Llei 52/2007, coneguda com a Llei de Memòria Històrica, reconeix el dret a la reparació moral i a la recuperació de la memòria personal i familiar dels qui van patir persecució o violència durant la Guerra Civil i la Dictadura.


Per aquesta raó, en el seu article 4 la Llei contempla el dret a obtenir una Declaració de reparació i reconeixement personal als qui durant la Guerra Civil i la Dictadura van patir persecucions, condemnes, sancions o qualssevol altres formes de violència personal per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa. Aquestes declaracions jurídiques no anul·len les sentències dels tribunals franquistes, doncs ni s’ha declarat il·legal el règim genocida franquista, ni s’han declarat il·legals els tribunals ni sentències franquistes”.



Per açò es va preguntar ( s’adjunta la pregunta al costat de la seua resposta)

Quines mesures va a adoptar el Govern per a aconseguir la nul·litat de totes les
sentències dictades pels il·legals tribunals franquistes? Resposta: .-Es va a escometre una reforma integral de la Llei de Memòria Històrica de 2007, una reforma que inclourà mesurades com la nul·litat dels tribunals d’excepció franquistes (Consells de Guerra, Tribunals de Responsabilitats Polítiques, Tribunal d’Ordre Públic, Tribunal especial de repressió de la Maçoneria i el comunisme, etc.) així com les seues fallades i sentències.

2. Quins efectes tenen les declaracions de reparació i reconeixement personal a part de les purament simbòliques? .resposta: Els que disposa la Llei 52/2007 ( purament simbòlics, ja que no anul·len les sentències) 

  1. Quin nombre de peticions de declaració de reparació i reconeixement personal als qui durant la Guerra Civil s’han efectuat des de 2007 any per any? Respecte al nombre de peticions efectuades, en 2009 van ser 572; en 2010, 484; en 2011, 393; en 2012, 124; en 2013, 111; en 2014, 122; en 2015, 105; en 2016, 211; en 2017, 501; i, en 2018, fins avui, 64 sol·licituds.
  2. Quin nombre de declaració de reparació i reconeixement personal als qui durant la Guerra Civil s’han expedit des de 2007 any per any?

Van començar a expedir-se l’any 2009 i van estar  concedides 523 declaracions eixe any. En 2010, 404; en 2011, 383; en 2012, 113; en 2013, 109; en 2014, 120; en 2015, 98; en 2016, 207; en 2017, 497; i, en 2018, fins avui, 21.

5. quines mesures va a adoptar el Govern per a promocionar aquests procediments o
per a impulsar l’expedició d’aquestes reparacions genèricament sense esperar les
peticions de tercers? Agilitzar la seua tramitació i donar resposta als expedients acumulats durant els últims anys. ( no es va a actuar per tant d’ofici)

Sobre la base d’aquesta resposta, Mulet ha demanat explicació de per què no s’han concedit 212 de les sol·licituds efectuades “entenem totes aquestes sentències han d’anul·lar-se per llei, la declaració de reparació és insuficient, ja que no qüestiona la il·legalitat del franquisme, dels seus tribunals ni de les seues sentències. Ara, han de ser els familiars els qui sol·liciten aquesta declaració simbòlica, que no té cap efecte jurídic ni de vertadera reparació. La nostra proposta de llei de víctimes presentada en el Senat, que no va comptar amb el suport del PSOE incidia entre molts uns altres en aquests extrems”

El portaveu valencianista ha reiterat que han de declarar-se il·legals i nuls i sense cap efecte jurídic tots els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències, instruïts per causes polítiques en l’Estat espanyol pel règim franquista d’acord amb el Bàndol de 28 de juliol de 1936, el Decret de 31 d’agost de 1936, el Decret número 55 d’1 de novembre de 1936, la Llei de 2 de març de 1943, la Llei de 18 d’abril de 1947, el Decret 1794/60, de 21 de setembre, i el Decret Llei 10/75, de 26 d’agost. Així com declarar la nul·litat de tots els judicis penals i militars per arbitris i il·legals, adoptant les mesures adequades per al rescabalament proporcional i actualitzat de les víctimes, així com la reconstrucció dels arxius penals i judicials afectats.

“ El ministeri de justícia d’acord a aquests canvis legals, hauria d’emetre certificació de la nul·litat de tots aquests procediment i sentències corresponent, i articularan les mesures adequades per al rescabalament proporcional i actualitzat de les persones víctimes d’aquestes sentències, i fer efectiva la reparació i reconeixement personal dels qui van patir condemnes o sancions de caràcter personal imposades o acordades per Consells de Guerra, Tribunals de Responsabilitats Polítiques, el Tribunal Especial de Repressió de la Maçoneria i el Comunisme, el Tribunal d’Ordre Públic o qualssevol altres òrgans il·legítims, fossin judicials o administratius, civils o militars, de manera que resulte possible satisfer plenament els drets de les víctimes”.

 

 

 

El Gobierno solamente ha dado 2475 declaraciones de reparación a las víctimas del franquismo, de las 2687 solicitadas desde 2009.

Mulet reitera que han de anularse por ley todas las sentencias franquistas.

 

Madrid, a 30 de septiembre. El Gobierno ha dejado sin conceder 212 declaraciones de reparación y reconocimiento personal de las víctimas del Franquismo

 

El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, preguntó recientemente al Gobierno respecto a las declaraciones de reparación a las víctimas del franquismo “La Ley 52/2007, conocida como Ley de Memoria Histórica, reconoce el derecho a la reparación moral y a la recuperación de la memoria personal y familiar de quienes padecieron persecución o violencia durante la Guerra Civil y la Dictadura.

Por esta razón, en su artículo 4 la Ley contempla el derecho a obtener una Declaración de reparación y reconocimiento personal a quienes durante la Guerra Civil y la Dictadura padecieron persecuciones, condenas, sanciones o cualesquiera otras formas de violencia personal por razones políticas, ideológicas o de creencia religiosa.

Estas declaraciones jurídicas no anulan las sentencias de los tribunales franquistas, pues ni se ha declarado ilegal el régimen genocida franquista, ni se han declarado ilegales los tribunales ni sentencias franquistas”.

 

Por ello se preguntó  (se adjunta la pregunta junto a su respuesta)

 

¿Qué medidas va a adoptar el Gobierno para conseguir la nulidad de todas las sentencias dictadas por los ilegales tribunales franquistas? Respuesta: .-Se va a acometer una reforma integral de la Ley de Memoria Histórica de 2007, una reforma que incluirá medidas como la nulidad de los tribunales de excepción franquistas (Consejos de Guerra, Tribunales de Responsabilidades Políticas, Tribunal de Orden Público, Tribunal especial de represión de la Masonería y el comunismo, etc.) así como sus fallos y sentencias.

 

  1. ¿Qué efectos tienen las declaraciones de reparación y reconocimiento personal a parte de las puramente simbólicas? .respuesta: Los que dispone la Ley 52/2007 (puramente simbólicos, ya que no anulan las sentencias)

 

  1. ¿Qué número de peticiones de declaración de reparación y reconocimiento personal a quienes durante la Guerra Civil se han efectuado desde 2007 año por año? Respecto al número de peticiones efectuadas, en 2009 fueron 572; en 2010, 484; en 2011, 393; en 2012, 124; en 2013, 111; en 2014, 122; en 2015, 105; en 2016, 211; en 2017, 501; y, en 2018, hasta la fecha, 64 solicitudes.

 

  1. ¿Qué número de declaración de reparación y reconocimiento personal a quienes durante la Guerra Civil se han expedido desde 2007 año por año?

 

Comenzaron a expedirse en el año 2009 y fueron en ese año concedidas 523 declaraciones. En 2010, 404; en 2011, 383; en 2012, 113; en 2013, 109; en 2014, 120; en 2015, 98; en 2016, 207; en 2017, 497; y, en 2018, hasta la fecha, 21.

 

  1. ¿qué medidas va a adoptar el Gobierno para promocionar estos procedimientos o para impulsar la expedición de estas reparaciones genéricamente sin esperar las peticiones de terceros? Agilizar su tramitación y dar respuesta a los expedientes acumulados durante los últimos años. (No se va a actuar por lo tanto de oficio)

 

En base a esta respuesta, Mulet ha pedido explicación de por qué no se han concedido 212 de las solicitudes efectuadas “entendemos todas estas sentencias han de anularse por ley, la declaración de reparación es insuficiente, ya que no cuestiona la ilegalidad del franquismo, de sus tribunales ni de sus sentencias. Ahora, han de ser los familiares quienes soliciten esta declaración simbólica, que no tiene ningún efecto jurídico ni de verdadera reparación. Nuestra propuesta de ley de víctimas presentada en el Senado, que no contó con el apoyo del PSOE incidía entre muchos otros en estos extremos”

 

El portavoz valencianista ha reiterado que han de declararse ilegales y nulos y sin ningún efecto jurídico todos los consejos de guerra sumarísimos y las correspondientes sentencias, instruidos por causas políticas en el Estado español por el régimen franquista de acuerdo con el Bando de 28 de julio de 1936, el Decreto de 31 de agosto de 1936, el Decreto número 55 de 1 de noviembre de 1936, la Ley de 2 de marzo de 1943, la Ley de 18 de abril de 1947, el Decreto 1794/60, de 21 de septiembre, y el Decreto Ley 10/75, de 26 de agosto. Así como declarar  la nulidad de todos los juicios penales y militares por arbitrios e ilegales, adoptando las medidas adecuadas para el resarcimiento proporcional y actualizado de las víctimas, así como la reconstrucción de los archivos penales y judiciales afectados.

 

 “ El ministerio de justicia de acuerdo a estos cambios legales, debería emitir certificación de la nulidad de todos estos procedimiento y sentencias correspondiente, y  articularán las medidas adecuadas para el resarcimiento proporcional y actualizado de las personas víctimas de estas sentencias, y  hacer efectiva la reparación y reconocimiento personal de quienes padecieron condenas o sanciones de carácter personal impuestas o acordadas por Consejos de Guerra, Tribunales de Responsabilidades Políticas, el Tribunal Especial de Represión de la Masonería y el Comunismo, el Tribunal de Orden Público o cualesquiera otros órganos ilegítimos, fueren judiciales o administrativos, civiles o militares, de modo que resulte posible satisfacer plenamente los derechos de las víctimas.