La coalició presenta un moció en què reclamen que es rememore el 80 aniversari de l’exili dels fons d’aquesta i altres institucions a la que va ser la capital de la II República durant la contesa

Madrid, 28 d’agost de 2018

Els senadors de Compromís, Carles MuletJordi Navarrete, han registrat una moció al Senat en la qual proposen la cessió de part de les obres del Museu del Prado que es van refugiar durant uns mesos a València sota la Direcció general de Belles Arts en aquesta ciutat en plena contesa civil. La cessió del Museu de Belles Arts de València tindria com a objectiu rememorar l’esforç dels qui van traslladar les obres i el paper cabdal de València 80 anys abans en la protecció i permanència de la història i cultura de l’Estat espanyol en un context molt convuls.

La moció explica que aquesta cessió temporal “suposaria potenciar el Museu de Belles Arts de València, on podria mostrar-se a més la col·lecció de fotografies i exposició sobre l’evacuació forçada que van patir els fons del Prado fins al Palau de la Societat de Nacions de Ginebra, així com els fets i decisions que van portar a adoptar la mesura d’evacuar-davant la convicció que l’art quedés protegit dels conflictes bèl·lics, per al gaudi futur de totes les persones“, explica la moció.

La cessió tindria efectes molt beneficiosos per a la ciutat, al descentralitzar aquesta mostra i apropar aquestes obres d’art que van estar en uns moments tan difícils a València a la població, juntament amb una exposició didàctica del que va ser aquella planificada operació que va traslladar les obres fins a Catalunya i Ginebra amenaçades per les bombes i les diferents guerres“, ha indicat el portaveu Carles Mulet.

A la tardor de 1936 es van traslladar a prop de 2.000 obres d’art a València per decisió del Govern de la II República, amb l’objectiu de apartar-les de la barbàrie del front i evitar que foren malmeses.

L’execució del trasllat del Tresor Artístic dels fons més destacats del Museu del Prado va ser duta a terme per la Junta de Confiscació i Protecció del Patrimoni Artístic. Els treballs de trasllat van durar gairebé un any. Després d’haver estat bombardejats el Museu del Prado, la Reial Acadèmia de Belles Arts, el Museu Arqueològic, el Museu Antropològic, el Palau de Llíria, o la Biblioteca Nacional entre d’altres per l’aviació feixista, van sortir del Museu del Prado 361 obres amb destinació a València, nova capital de la República, on es lliurarien a la Direcció General de Belles Arts.

La Junta de Confiscació i Protecció del Patrimoni Artístic creada per un decret l’1 d’agost de 1936 revestia les funcions de “confiscació o conservació en nom de l’Estat de totes les obres, mobles o immobles, de valor artístic, històric o bibliogràfic que, en raó de les anormals circumstàncies presents, oferisquen al seu parer, perill de ruïna, pèrdua o deteriorament“.

El Museu del Prado es va tancar preventivament el 30 d’agost de 1936, arribant la primera ordre d’evacuació el 5 de novembre, data en què es va produir el primer enfrontament a la ciutat en el si de la batalla de la Ciutat Universitària.

La decisió de traslladar i protegir les obres va vindre impulsada per Ricardo Orueta i Duarte, que havia estat a càrrec de la Direcció de Belles Arts i, després de l’intent fallit de portar-la a l’Exposició Internacional de Nova York de 1939, la Junta de Protecció del tresor Artístic va decidir que el trasllat i protecció es realitzarà a València, en no ser objectiu militar en aquell moment. Josep Renau, va ser nomenat director general de Belles Arts el 7 de setembre de 1936 i va encapçalar tan delicada operació de salvaguarda.

El poble de València va expressar el seu respecte, estima i afecte cap a totes les obres d’art, entre elles peces de Velázquez, Goya, Rubens, El Greco, Tiziano, El Bosco, Durero …

Juntament amb l’embalat, de forma acurada de les obres, va començar el trasllat en camions amb direcció a València. Els vehicles utilitzats per al trasllat eren camions militars condicionats per aquesta finalitat, en disposar d’extintors i mesures contra incendis. Entre el 5 de novembre de 1936 i el 5 de febrer de 1938, es van realitzar 22 expedicions a València amb obres del Museu del Prado, en què es van traslladar 391 pintures, 181 dibuixos i el Tresor del dofí (Felip V).

Un cop lliurades a la Direcció General de Belles Arts, les obres es van dipositar a les Torres de Serrans i a l’església del Patriarca, a l’estar els edificis preparats amb estructures especials per als possibles bombardejos. Juntament amb aquestes obres d’art van arribar també a la capital valenciana intel·lectuals, artistes, polítics i refugiats.

València va ser clau durant la Guerra Civil Espanyola (1936-1939), no només per haver estat nomenada la capital de la República durant els primers mesos de la contesa, sinó també per ser la ciutat receptora de les obres d’art. Va ser per tant una ciutat acollidora, clau en la protecció del patrimoni històric de tots els espanyols.

En algunes ocasions, per commemorar els aniversaris de València com a capital de la II República, s’han reunit quadres i escultures d’artistes valencians que van viure el conflicte.

Compromís propone que el Prado ceda parte de su obra temporalmente al Museo de Bellas Artes de València 

La coalición presenta un moción en la que reclaman que se rememore el 80 aniversario del exilio de los fondos de esta y otras instituciones a la que fue la capital de la II República durante la contienda

Madrid, 28 de agosto de 2018

Los senadores de Compromís,Carles Mulet y Jordi Navarrete, han registrado una moción en el Senado en la que proponen la cesión de parte de las obras del Museo del Prado que se refugiaron durante unos meses en València bajo la Dirección General de Bellas Artes en esta ciudad en plena contienda civil. La cesión al Museu de Belles Arts de València tendría como objetivo rememorar el esfuerzo de quienes trasladaron las obras y el papel capital de València 80 años antes en la protección y permanencia de la historia y cultura del Estado español en un contexto muy convulso.

La moción explica que esta cesión temporal “supondría potenciar el Museo de Bellas Artes de València, donde podría mostrarse además la colección de fotografías y exposición sobre la evacuación forzada que sufrieron los fondos del Prado hasta el Palacio de la Sociedad de Naciones de Ginebra, así como los hechos y decisiones que llevaron a adoptar la medida de evacuarlos ante la convicción que el arte quedara resguardado de los conflictos bélicos, para el disfrute futuro de todas las personas”, explica la moción.

La cesión tendría efectos muy beneficiosos para la ciudad, al descentralizar esta muestra y acercar estas obras de arte que estuvieron en unos momentos tan difíciles en València a la población, junto con una exposición didáctica de lo que fue aquella planificada operación que trasladó las obras hasta Cataluña y Ginebra amenazadas por las bombas y las distintas guerras”, ha indicado el portavoz Carles Mulet.

En otoño de 1936 se trasladaron cerca de 2.000 obras de arte a València por decisión del Gobierno de la II República, con el objetivo de apartarlas de la barbarie del frente y evitar que fueran dañadas. La ejecución del traslado del Tesoro Artístico de los fondos más destacados del Museo del Prado fue llevada a cabo por la Junta de Incautación y Protección del Patrimonio Artístico. Los trabajos de traslado duraron casi un año. Tras haber sido bombardeados el Museo del Prado, la Real Academia de Bellas Artes, el Museo Arqueológico, el Museo Antropológico, el Palacio de Liria, o la Biblioteca Nacional entre otros por la aviación fascista, salieron del Museo del Prado 361 obras con destino a València, nueva capital de la República, donde se entregarían a la Dirección General de Bellas Artes.

La Junta de Incautación y Protección del Patrimonio Artístico creada por un decreto del 1 de agosto de 1936 revestía las funciones de “incautación o conservación en nombre del Estado de todas las obras, muebles o inmuebles, de valor artístico, histórico o bibliográfico que, en razón de las anormales circunstancias presentes, ofrezcan a su juicio, peligro de ruina, pérdida o deterioro”.

El Museo del Prado se cerró preventivamente el 30 de agosto de 1936, llegando la primera orden de evacuación el 5 de noviembre, fecha en la que se produjo el primer enfrentamiento en la ciudad en el seno de la batalla de la Ciudad Universitaria.

La decisión de trasladar y proteger las obras vino impulsada por Ricardo Orueta y Duarte, que había estado a cargo de la Dirección de Bellas Artes y, tras el intento fallido de portarlas a la Exposición Internacional de Nueva York de 1939, la Junta de Protección del Tesoro Artístico decidió que el traslado y protección se realizara en València, al no ser objetivo militar en aquel momento. Josep Renau, fue nombrado Director General de Bellas Artes el 7 de septiembre de 1936 y encabezó tan delicada operación de salvaguardia.

El pueblo de València expresó su respeto, estima y cariño hacia todas las obras de arte, entre ellas piezas de Velázquez, Goya, Rubens, El Greco, Tiziano, El Bosco, Durero…

Junto con el embalado, de forma cuidadosa de las obras, comenzó el traslado en camiones con dirección a València. Los vehículos utilizados para el traslado eran camiones militares acondicionados para el fin, al disponer de extintores y medidas contra incendios. Entre el 5 de noviembre de 1936 y el 5 de febrero de 1938, se realizaron 22 expediciones a València con obras del Museo del Prado, en las que se trasladaron 391 pinturas, 181 dibujos y el Tesoro del delfín (Felipe V).

Una vez entregadas a la Dirección General de Bellas Artes, las obras se depositaron en las Torres de Serranos y en la iglesia del Patriarca, al estar los edificios preparados con estructuras especiales para los posibles bombardeos. Junto con estas obras de arte llegaron también a la capital valenciana intelectuales, artistas, políticos y refugiados.

València fue clave durante la Guerra Civil Española (1936-1939), no solo por haber sido nombrada la capital de la República durante los primeros meses de la contienda, sino también por ser la ciudad receptora de las obras de arte. Fue por tanto una ciudad acogedora, clave en la protección del patrimonio histórico de todos los españoles.

En algunas ocasiones, para conmemorar los aniversarios de València como capital de la II República, se han reunido cuadros y esculturas de artistas valencianos que vivieron el conflicto.