Compromís lamenta que Govern Sánchez justifique la persecució a la llibertat d’expressió en casos com el de Valtònyc o Evaristo Páramos

Compromís va preguntar per escrit al Senat si el govern compartia que a Espanya es perseguira als rapers per les seues lletres o per si per contra, aquesta persecució era part de la tàctica de l’anterior aquest Govern per atacar la llibertat d’expressió

Madrid, 23 de juliol de 2018

El passat mes de maig amb l’entrada de Sánchez com a president, Compromís va preguntar al Senat si el nou Govern justificava la persecució que viuen els cantants com Valtonyc o Evaristo Páramos, a tall d’exemple, a conseqüència de les seues lletres. La resposta, sense posicionar-se ni argumentar una postura ferma s’ha basat en apuntar que “el Govern no valora de manera concreta els pronunciaments judicials ferms, més enllà d’expressar que respecta totes i cadascuna de les resolucions judicials que es dicten en l’ordre penal pels jutges i tribunals. Cap ciutadà ni poder públic ha d’interferir en la independència dels jutges“, o el que és el mateix, “que ho veuen bé”.

Pocs dies abans de convertir-se en president, Pedro Sánchez assegurava “que un raper entre a la presó és molt mal símptoma sobre l’estat de la nostra democràcia” i que “el mal gust no pot estar castigat amb presó“. No obstant això, a dia de hui la resposta donada a Compromís difereix d’aquestes afirmacions.

El discurs de Sánchez i del seu partit han canviat amb l’entrada al Govern. Margarita Robles assenyalava fa uns mesos que amb el govern del PP s’havia patit un retrocés en matèria de drets i llibertats, un retrocés que persisteix i persistirà si no es du a terme la derogació d’una llei pròpia del franquisme” assegura Carles Mulet, senador de Compromís. “Ara acaben en mitges tintes, que és justificar que les actuacions judicials són correctes i no es qüestionen la llei“, ha lamentat.

Per al portaveu de Compromís a la Cambra Alta, “cal recordar que la llibertat d’expressió empara tant les expressions que puguen agradar i què no“. Les institucions, totes, són susceptibles de ser criticades i qüestionades. I per no seguir aquest principi, l’Estat espanyol ha estat corregit pel Tribunal Europeu de Drets Humans que va sentenciar que cremar fotos del Rei no constitueix delicte, sinó una forma d’expressió política, dient la sentència que “la llibertat d’expressió s’estén a informacions i idees que ofenen, xoquen o molesten” defensant que el pluralisme i la tolerància són fonamentals en una societat democràtica. La jurisprudència del Tribunal Constitucional apunta cap a una altra direcció oposada i comptant amb vots particulars que justifiquen la ingerència repressiva del dret a la llibertat d’expressió en considerar-la necessària i proporcionada per evitar el deteriorament democràtic.

Les nostres institucions segueixen ancorades en el passat i no avancen cap a una democràcia real. Els pronunciaments del Tribunal Europeu de Drets Humans haurien d’haver marcat un abans i un després en les sentències dictades pels nostres tribunals” assenyala Mulet.

Valtonyc o Evaristo Páramos només són exemples d’aquesta persecució a la llibertat d’expressió, però hi ha molts més, com Pablo Hasel, la tuitera Cassandra, la retirada de les fotografies d’Arco, el cas Fariña, Eduardo Biosca o Toni Albà.

Mentre es publiquen enregistraments de la presumpta enèsima amiga sexual de Joan Carles I, on s’evidencia el que tothom sap; els negocis tèrbols del rei emèrit, el tràfic d’influències, el defraudar a l’Estat; el que en definitiva ha estat una dinàmica al llarg de la nostra història, que dóna la raó a Valtònyc quan canta que el fet incontestable és que els borbons sempre han estat uns lladres, però ara es demana presó per a cantants que inclouen aquesta màxima en els seus lletres, però no s’actua contra els presumptes delinqüents autors d’aquestes malifetes. El Govern de Sánchez sembla més proper dels segons que dels primers“.

Per a Mulet “l’excusa no pot ser la independència de la Justícia. El Cap de l’Estat anterior va ser nomenat per un dictador com continuador d’un règim, bona part de la Judicatura o de l’ordenament jurídic per a les injúries a la Corona, vénen també del règim anterior, de manera que o ací es pretén un canvi seriós, o estem perpetuant el mateix sistema“.

valtonic valtònic r evaristo evaristo r ajendro sanz alejandro sanz r

Compromís lamenta que  Gobierno Sánchez justifique la persecución a la libertad de expresión en casos como el de Valtònyc o Evaristo Páramos

Compromís preguntó por escrito en el Senado si el gobierno compartía que en España se persiguiera a los raperos por sus letras o por si por el contrario, esta persecución era parte de la táctica del anterior este Gobierno para atacar la libertad de expresión

Madrid, 23 de julio de 2018

El pasado mes de mayo con la entrada de Sánchez como presidente, Compromís preguntó en el Senado si el nuevo Gobierno justificaba la persecución que viven los cantantes como Valtonyc o Evaristo Páramos, a modo de ejemplo, a consecuencia de sus letras. La respuesta, sin posicionarse ni argumentar una postura firme se ha basado en apuntar que el Gobierno no valora de manera concreta los pronunciamientos judiciales firmes, más allá de expresar que respeta todas y cada una de las resoluciones judiciales que se dictan en el orden penal por los Jueces y TribunalesNingún ciudadano ni poder público debe interferir en la independencia de los jueces”-  O lo que es lo mismo, “que lo ven bien”.

Pocos días antes de convertirse en presidente, Pedro Sánchez aseguraba “que un rapero entre en prisión es muy mal síntoma sobre el estado de nuestra democracia”y que “el mal gusto no puede estar castigado con cárcel”. Sin embargo, a día de hoy la respuesta dada a Compromís difiere de estas afirmaciones.

“El discurso de Sánchez y de su partido han cambiado con la entrada en el Gobierno. Margarita Robles señalaba hace unos meses que con el gobierno del PP se había sufrido un retroceso en materia de derechos y libertades, un retroceso que persiste y persistirá si no se lleva a cabo la derogación de una ley propia del franquismo”asegura Carles Mulet, senador de Compromís. “Ahora acaban en medias tintas que es justificar que las actuaciones judiciales son correctas y no se cuestionan la ley”, ha lamentado. 

Para el portavoz de Compromís en la Cámara Alta, “hay que recordar que la libertad de expresión ampara tanto las expresiones que puedan agradar y las que  no”. Las instituciones, todas, son susceptibles de ser criticadas y cuestionadas. Y  por no seguir este principio, el Estado español ha sido corregido por el Tribunal europeo de Derechos Humanos que sentenció que quemar fotos del Rey no constituye delito, sino una forma de expresión política, diciendo la sentencia que “la liberta de expresión se extiende a informaciones e ideas que ofenden, chocan o molestan” defendiendo que el pluralismo y la tolerancia son fundamentales en una sociedad democrática. La jurisprudencia del Tribunal Constitucional apunta hacia otra dirección opuesta y contando con votos particulares que justifican la injerencia represiva del derecho a la libertad de expresión al considerarla necesaria y proporcionada para evitar el deterioro democrático.

“Nuestras instituciones siguen ancladas en el pasado y no avanzan hacia una democracia real. Los pronunciamientos del Tribunal Europeo de Derechos Humanos deberían haber marcado un antes y un después en las sentencias dictadas por nuestros tribunales” señala Mulet.

Valtonyc o Evaristo Páramos solo son ejemplos de esta persecución a la libertad de expresión, pero hay muchos más, como Pablo Hásel, la tuitera Cassandra, la retirada de las fotografías de Arco, el caso Fariña, Eduardo Biosca o Toni Albà.

“Mientras se publican grabaciones de la presunta enésima amiga sexual de Juan Carlos I, donde se evidencia lo que todo el mundo sabe; los negocios turbios del rey emérito, el tráfico de influencias, el defraudar al Estado; lo que en definitiva ha sido una dinámica a lo largo de nuestra historia, que da la razón a Valtònyc cuando canta que el hecho incontestable es que los borbones siempre han sido unos ladrones, pero ahora se pide cárcel para cantantes que incluyen esta máxima en sus letras, pero no se actúa contra los presuntos delincuentes autores de estas fechorías. El Gobierno de Sánchez parece más próximo de los segundos que de los primeros”. 

Para Mulet “la excusa no puede ser la independencia de la Justicia. El Jefe del Estado anterior fue nombrado por un dictador como continuador de un régimen, buena parte de la Judicatura o del ordenamiento jurídico para las injurias a la Corona, vienen también del régimen anterior, por lo que o aquí se pretende un cambio serio, o estamos perpetuando el mismo sistema”. 

Descarrega en PDFDescarrega en PDFDescarrega en PDFDescarrega en PDF
Arxivat en: Premsa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *