Compromís afirma que s’ha vulnerat la disposició final de la Constitució al no publicar-se en “totes” les llengües d’Espanya.
L’executiu corrobora en una resposta que s’ha menyspreat les llengües reconegudes oficialment però encara no cooficials.
Madrid a 28 d’abril de 2018. El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, ha fet públic avui, el que és per a la formació, una mostra palpable del menyspreu que han practicat els successius governs centrals a les llengües minoritàries de l’Estat Español. Segons Mulet “ a part de les llengües cooficials, existeixen altres llengües reconegudes oficialment, que per tant són llengües espanyoles, Espanya ha estat incomplint la carta europea de llengües minoritàries, o l’article 3.3 de la constitució que estableix que la riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d’especial respecte i protecció.”
El portaveu de Compromís ha remarcat que des de l’aplicació de la Constitució, tant PP com PSOE han impedit en major o menor grau que aquesta riquesa lingüística, puga assolir la cooficialitat en els respectius estatuts d’autonomia ( com marca el punt 3.2 de la CE), o fins i tot anant més enllà, “ la disposició final de la CE diu que entrarà en vigor el mateix dia de la publicació del seu text oficial en el Butlletí Oficial de l’Estat. Es publicarà també en les altres llengües d’Espanya ( Publicades en els suplements del «B.O.E.» de 29 de desembre de 1978, les versions en llengües Balear, Catalana, Gallega, Valenciana i Basca); malgrat açò s’ha estat incomplint aquesta disposició, ja que llengües que sí gaudeixen de cooficialitat i no incloses en aqueixa primera remesa, com el cas de l’aranès, o llengües reconegudes oficialment en les seues respectius estatuts d’autonomia, com l’aragonès, asturià o lleonès ( de la mateixa manera que es parla de balear, català o valencià), o unes altres com l’extremeny( 5000 parlants), el tamazigh de Melilla, l’àrab de Ceuta, el va calar dels gitanos”.
Mulet, d’acord a aquesta disposició final, va preguntar al Govern per quines edicions de la Constitució Espanyola ha editat l’Administració General de l’Estat en idioma aragonés, aranès, lleons o asturià des de la seua publicació, amb quin tiratge, pressupost i distribució?
La resposta del Govern no deixa dubtes; no s’ha respectat la Constitució. : En relació amb les preguntes de referència, cal assenyalar que el Govern ha consultat les bases de dades del Sistema de Gestió per a la Coordinació de les Publicacions Oficials i el Catàleg de Publicacions de l’Administració General de l’Estat (AGE), que contenen informació sobre publicacions des de l’any 2001, així com els Programes Editorials des de l’any 1997 fins a l’any 2000 i respecte als anys anteriors, els catàlegs de la Biblioteca Nacional i d’altres biblioteques públiques. El resultat d’aquestes cerques és que no s’han localitzat referències a l’edició de la Constitució Espanyola per la AGE en els idiomes lleonés, asturià, aragonès i aranès. Únicament s’han localitzat referències a edicions de la Constitució Espanyola, realitza dónes per la AGE, en les llengües oficials: espanyol, gallec, català, valencià, basc i mallorquí. D’altra banda, després de la consulta dels catàlegs de diferents biblioteques, cal indicar que només s’han localitzat referències a edicions de la Constitució Espanyola en asturià i lleonès, totes elles realitzades per organismes pertanyents a l’Administració Autonòmica i Local.
Per a Mulet, “ els governs del PP i el PSOE han aplicat una política de discriminació lingüística, on hi ha llengües espanyoles de primera, llengües espanyoles de segona ( atacades i menyspreades per la dreta com hem vist en el País Valencià amb el continu atac a la normalització lingüística del valencià) i llengües de tercera, que són sistemàticament menyspreades. Incompleixen el punt 3.3 de la CE; ja que ni les protegeixen ni les posen en valor, i també l’últim punt del text constitucional, al no publicar eixe mateix en totes les llengües espanyoles; no limita la disposició a les cooficials, parla de totes. Pot semblar un fet anecdòtic, però és paradigmàtic del menyspreu del PP i el PSOE a les llengües minoritàries, a les quals porten dècades menyspreant, i aqueix menyspreu és empobrir culturalment la pluralitat de l’Estat”aragonés aranés asturiano leonés resposta llengues
El ejecutivo corrobora en una respuesta que se ha menospreciado las lenguas reconocidas oficialmente pero todavía no cooficiales.
Madrid a 28 de abril de 2018. El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha hecho público hoy, el que es para la formación, una muestra palpable del desprecio que han practicado los sucesivos gobiernos centrales a las lenguas minoritarias del Estado Español. Según Mulet “ a parte de las lenguas cooficiales, existen otras lenguas reconocidas oficialmente, que por lo tanto son lenguas españolas, España ha estado incumpliendo la carta europea de lenguas minoritarias, o el artículo 3.3 de la constitución que establece que la riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.”
El portavoz de Compromís ha remarcado que desde la aplicación de la Constitución, tanto PP como PSOE han impedido en mayor o menor grado que esta riqueza lingüística, pueda llegar a la cooficialidad en los respectivos estatutos de autonomía ( como marca el punto 3.2 de la CE), o incluso yendo más allá, “ la disposición final de la CE dice que entrará en vigor el mismo día de la publicación de su texto oficial en el Boletín Oficial del Estado. Se publicará también en las demás lenguas de España ( Publicadas en los suplementos del «B.O.E.» de 29 de diciembre de 1978, las versiones en lenguas Balear, Catalana, Gallega, Valenciana y Vasca); a pesar de ello se ha estado incumpliendo esta disposición, ya que lenguas que sí gozan de cooficialidad y no incluidas en esa primera remesa, como el caso del aranés, o lenguas reconocidas oficialmente en sus respetivos estatutos de autonomía, como el aragonés, asturiano o leonés ( de la misma manera que se habla de balear, catalán o valenciano), u otras como el extremeño( 5000 hablantes), el tamazigh de Melilla, el árabe de Ceuta, el caló de los gitanos”.
Mulet, de acuerdo a esta disposición final, preguntó al Gobierno por ¿Qué ediciones de la Constitución Española ha editado la Administración General del Estado en idioma aragonés, aranés, leones o asturiano desde su publicación, con qué tirada, presupuesto y distribución?
La respuesta del Gobierno no deja dudas; no se ha respetado la Constitución. : En relación con las preguntas de referencia, cabe señalar que el Gobierno ha consultado las bases de datos del Sistema de Gestión para la Coordinación de las Publicaciones Oficiales y el Catálogo de Publicaciones de la Administración General del Estado (AGE), que contienen información sobre publicaciones desde el año 2001, así como los Programas Editoriales desde el año 1997 hasta el año 2000 y respecto a los años anteriores, los catálogos de la Biblioteca Nacional y de otras bibliotecas públicas. El resultado de estas búsquedas es que no se han localizado referencias a la edición de la Constitución Española por la AGE en los idiomas leonés, asturiano, aragonés y aranés. Únicamente se han localizado referencias a ediciones de la Constitución Española, realiza das por la AGE, en las lenguas oficiales: español, gallego, catalán, valenciano, vasco y mallorquín. Por otro lado, tras la consulta de los catálogos de distintas bibliotecas, cabe indicar que sólo se han localizado referencias a ediciones de la Constitución Española en asturiano y leonés, todas ellas realizadas por organismos pertenecientes a la Administración Autonómica y Local.
Para Mulet, “los gobiernos del PP y el PSOE han aplicado una política de discriminación lingüística, donde hay lenguas españolas de primera, lenguas españolas de segunda ( atacadas y menospreciadas por la derecha como hemos visto en el País Valencià con el continuo ataque a la normalización lingüística del valenciano) y lenguas de tercera, que son sistemáticamente menospreciadas. Incumplen el punto 3.3 de la CE; ya que ni las protegen ni las ponen en valor, y también el último punto del texto constitucional, al no publicar ese mismo en todas las lenguas españolas; no limita la disposición a las cooficiales, habla de todas. Puede parecer un hecho anecdótico, pero es paradigmático del desprecio del PP y el PSOE a las lenguas minoritarias, a las que llevan décadas despreciando, y ese desprecio es empobrecer culturalmente la pluralidad del Estado”