Compromís presenta al Senat una moció per avaluar l’impacte ambiental del cranc blau

Les espècies més afectades per la seua presència poden ser els mol·luscos, tellines, cloïsses, cries de sípia, meduses, altres crancs i peixos

Madrid, 16 de setembre de 2018

Compromís al Senat ha presentat una moció a la Comissió de Medi Ambient que reclama analitzar l’impacte del cranc blau (Callinectes sapidus) després de la seua proliferació exponencial en les costes mediterrànies en els últims sis anys. Fins fa un parell d’anys no havia suposat un problema per a les espècies autòctones. Està considerada una de les 100 espècies invasores més perjudicials de la Mediterrània.

Les seues característiques biològiques i la seua consideració d’espècie invasora fan que, en l’actualitat, supose una veritable amenaça per a la resta d’espècies marines autòctones. Anàlisi elaborats per la Universitat Politècnica de València (UPV) apunten que les espècies més afectades per la seua presència poden ser els mol·luscos, tellines, cloïsses, cries de sípia, meduses, altres crancs i peixos.

Acabar amb l’amenaça que suposa el cranc blau no és tasca fàcil, ja que la seua reproducció és exponencial i la seua adaptació al medi és molt ràpida. En algunes zones de la Mediterrània ha arribat a configurar-se com un potencial negoci. Això passa, per exemple, a El Palmar o al sud de Catalunya, on els pescadors amb llicència ja els capturen” ha apuntat Jordi Navarrete, senador per Compromís i membre de la Comissió de Medi Ambient en aquesta Cambra.

El cranc blau no ha estat l’única espècie invasora que ha arribat a les nostres costes: el cranc roig americà, també present en zones com l’Albufera de València, es va catalogar oficialment com a espècie invasora fa uns anys. La incorporació del cranc roig al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques es va donar després de l’acatament de la Sentència del Tribunal Suprem que estimava el recurs de CODA-Ecologistes en Acció, la Societat Espanyola d’Ornitologia i l’Associació per a l’Estudi i Millora dels Salmònids contra el Reial Decret d’agost de 2013 que regulava el Catàleg.

La resposta del Suprem va ser l’anul·lació de totes aquestes excepcions. D’aquesta manera, es prohibia la comercialització del cranc roig. No obstant això, la Junta d’Andalusia va esquivar aquesta prohibició amb l’aprovació d’un projecte d’ordre per permetre l’extracció d’aquesta espècie invasora, activitat que suposa la principal activitat econòmica de la localitat andalusa de l’Illa Major. La llei estatal permet la comercialització d’una espècie invasora sempre que l’Administració aconseguisca assegurar que la població no es multiplicarà i el seu correcte tractament.

Segons el senador de la coalició “hauria d’estudiar-se si les mateixes mesures que es van prendre fa al cranc roig haurien de donar-se per el cranc blau i poder ser capturat i comercialitzat amb autorització“. En l’actualitat existeixen ja mariscadors furtius dedicats a la captura il·legal i posterior comercialització de cranc blau i que infringeixen la Llei 3/2011 de pesca marítima de l’Estat.

Compromís proposa en aquesta proposta realitzar un estudi rigorós i científic que investigue l’impacte que pot tindre la presència del cranc blau a les costes i la seua possible condició d’espècie invasora. “Amb aquesta moció es pretén controlar la població del cranc blau per part de les administracions públiques i amb la col·laboració dels pescadors ja que pot acabar sent un problema greu que cal aturar. Ens vam mostrar en contra de la modificació de la Llei de Biodiversitat per introduir espècies invasores que entren en competència amb les autòctones. Ens sembla d’una greu irresponsabilitat, quan precisament s’haurien de centrar els esforços en recuperar les autòctones que es troben en una situació de debilitat“, matisa Navarrete.

La Guàrdia Civil ha advertit que, encara que aquest crustaci siga una espècie invasora, la seua captura incontrolada fora de les vies legals, impedeix conèixer la destinació que se li dóna al producte, pel que suposa un perill de proliferació incontrolada d’aquesta espècie i un greu risc tant per al medi ambient com per a la salut alimentària.

Compromís presenta en el Senado una moción para evaluar el impacto ambiental del cangrejo azul

Las especies más afectadas por su presencia pueden ser los moluscos, tellinas, almejas, crías de sepia, medusas, otros cangrejos y peces

Madrid, 16 de septiembre de 2018

Compromís en el Senado ha presentado una moción en la Comisión de Medio Ambiente que reclama analizar el impacto del cangrejo azul (callinectes sapidus) tras su proliferación exponencial en las costas mediterráneas en los últimos seis años. Hasta hace un par de años no había supuesto un problema para las especies autóctonas. Está considerado una de las 100 especies invasoras más perjudiciales del Mediterráneo. Sus características biológicas y su consideración de especie invasora hacen que, en la actualidad, suponga una verdadera amenaza para el resto de especies marinas autóctonas. Análisis elaborados por la Universidad Politécnica de València (UPV) apuntan que las especies más afectadas por su presencia pueden ser los moluscos, tellinas, almejas, crías de sepia, medusas, otros cangrejos y peces.

“Acabar con la amenaza que supone el cangrejo azul no es tarea fácil, ya que su reproducción es exponencial y su adaptación al medio es muy rápida. En algunas zonas del Mar Mediterráneo ha llegado a configurarse como un potencial negocio. Esto ocurre, por ejemplo, en El Palmar o en el sur de Catalunya, donde los pescadores con licencia ya los capturan”ha apuntado Jordi Navarrete, senador por Compromís y miembro de la Comisión de Medio Ambiente en esta Cámara.

El cangrejo azul no ha sido la única especie invasora que ha llegado a nuestras costas: el cangrejo rojo americano, también presente en zonas como l’Albufera de València, se catalogó oficialmente como especie invasora hace unos años. La incorporación del cangrejo rojo al Catálogo Español de Especies Exóticas se dio tras el acatamiento de la Sentencia del Tribunal Supremo que estimaba el recurso de CODA-Ecologistas en Acción, la Sociedad Española de Ornitología y la Asociación para el Estudio y Mejora de los Salmónidos contra el Real Decreto de agosto de 2013 que regulaba el Catálogo.

La respuesta del Supremo fue la anulación de todas esas excepciones. De este modo, se prohibía la comercialización del cangrejo rojo. Sin embargo, la Junta de Andalucía esquivó tal prohibición con la aprobación de un proyecto de orden para permitir la extracción de esta especie invasora, actividad que supone la principal actividad económica de la localidad andaluza de la Isla Mayor. La ley estatal permite la comercialización de una especie invasora siempre y cuando la Administración logre asegurar que la población no se multiplicará y su correcto tratamiento.

Según el senador de la coalición “debería estudiarse si las mismas medidas que se tomaron con respecto al cangrejo rojo deberían darse para el cangrejo azul y poder ser capturado y comercializado con autorización”. En la actualidad existen ya mariscadores furtivos dedicados a la captura ilegal y posterior comercialización de cangrejo azul y que infringen la Ley 3/2011 de Pesca Marítima del Estado.

Compromís propone en esta propuesta realizar un estudio riguroso y científico que investigue el impacto que puede tener la presencia del cangrejo azul en las costas y su posible condición de especie invasora. “Con esta moción se pretende controlar la población del cangrejo azul por parte de las administraciones públicas y con la colaboración de los pescadores ya que puede acabar siendo un problema grave que hay que atajar. Nos mostramos en contra de la modificación de la Ley de Biodiversidad para introducir especies invasoras que entran en competencia contra las autóctonas. Nos parece algo de una grave irresponsabilidad, cuando precisamente se deberían centrar los esfuerzos en recuperar las autóctonas que se hallan en una situación de debilidad”,matiza Navarrete.

La Guardia Civil ha advertido que, aunque este crustáceo sea una especie invasora, su captura incontrolada fuera de los cauces legales, impide conocer el destino que se le da al producto, por lo que supone un peligro de proliferación incontrolada de esta especie y un grave riesgo tanto para el medio ambiente como para la salud alimentaria.

Arxivat en: Premsa

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *