La dreta, quan perd el poder, perd també els papers i els nervis, i històricament ja hem vist centenars d’exemples.
Hem superat una llarga temporada de governs corruptes, amb expresidents autonòmics, exalcaldes, expresidents de diputats, ex qualsevol càrrec, a la presó per robar, prevaricar i per els més florits delictes del codi penal espanyol.
Compromís s’ha caracteritzat sempre per una lluita contundent contra estes pràctiques, i davant del bloqueig polític moltes vegades no has tingut més opció que la justícia, i normalment, sempre se’ns ha donat raó: s’ha condemnat als dirigents corruptes, a l’administració corrupta, o s’ha reconegut el delicte però a vegades a prescrit, o s’han vist traces de comportament delictiu però el jutge de torn ha decidit no continuar la investigació… tot un ventall d’exemples, mai s’ha judicialitzat la política, sinó que s’ha acudit com últim recurs, i sempre s’ha fet amb un fonament i evidències clares de comportaments irregulars.
Ara, el PP quan ha estat desplaçat del poder ( també per corrupte), ha pensat com es diu en castellà proverbialment “ que cree el ladrón que todos son de su condición”. I tenim exemples lamentables com el d’aquell assessor del PP de l’època de Rita Barberà ( recordeu allò de les instruccions per blanquejar bitllets de 500 comprant al Corte Inglés), sí, Luís Salom, que s’ha dedicat a interposar sistemàticament denúncies boges contra tots els càrrecs de Compromís a l’ajuntament de València, i TOTS ells s’han arxivat.
Imagine algun dia a esta persona li caurà algun tipus de paquet per l’assetjament i per dedicar-se a posar denúncies falses, però ja sabem la tàctica; difama que alguna cosa queda. Mentre, com és normal, quan es posa un denúncia als jutjats, s’ha d’admetre a tràmit i investigar, i automàticament queda imputat o investigat el càrrec públic, és posat a caldo per la caverna mediàtica, “ ves como todos son iguales?”, se’l matxaca i macula. Després s’arxiva el cas, i allà on obrien en titulars escandalosos, mai passa d’un breu eixe arxiu. Però embrutat queda l’honor personal i de la marca.
Cert és que potser tots, i jo el primer, hem abusat de demanar caps per imputacions judicials de contrincants polítics, però recordem que les imputacions de les quals parlàvem eren molt greus, i en el majoria dels casos, van acabar en condemna.
Però el debat ací no és a quin nivell processal davant una denuncia judicial ha de d’apartar-se un càrrec públic del seu lloc, on posem els límits, que segurament és un debat interessant i del qual el temps a tots ens ha ajudat a reflexionar. El debat que encete ací ( perquè aquesta és la meua opinió del dia, per a qui li puga interessar), és la licitud de la tàctica del PP en emprar les denuncies sense fonament per fer mal.
Un cas paradigmàtic és la denúncia interposada per un dels personatges més curiosos de la criptopolítica a Castelló, un regidor del PP que ha navegat a l’ombra dels Fabra, el tal Pérez Macián, que s’ha dedicat a escampar, permeteu-me l’expressió, merda, del polític progressistes de Castelló.
Demencial va ser la denúncia contra el portaveu de Castelló en Moviment, Xavi del Senyor, dient que s’havia aprofitat d’informació privilegiada (d’un PGOU tramitant-se amb tota la llum del món?), i va tindre indecència de donar dades sobre on i com viu. ( Al final arxivada, ell però, lluny de disculpar-se, a continuar amb l’assetjament polític).
Després va vindre la denúncia perquè suposadament Compromís, havia enviat propaganda electoral per mitjà dels enviaments oficials de l’ajuntament de Castelló. Segons ell, va guardar durant anys cartes retornades a l’ajuntament ( això de segrestar correspondència no està penat?), i acusava als aleshores dos regidors a l’ajuntament Enric Nomdedéu i Ali Brancal de dedicar-se a fer estos enviaments. Proves? Les suposades cartes, segrestades per Pérez Macián.
Nomdedéu ara en la secretaria autonòmica d’ocupació, el PP de Castelló ha volgut fer d’aquest investigació judicial oberta, una campanya de “acoso y derribo” personal contra Ali Brancal, que imagine no amollarà mentre li continuen donant titular.
Demanen que Ali abandone el càrrec, sense saber què hi ha de cert en eixos enviaments, si estos enviaments no són sobres que ha creat/manipulat el propi Pérez Macián ( quina custodia han tingut, durant estos suposadament?). Si en cas de ser cert ( cosa en dubte) estos enviaments, això suposarien un delicte o no de qualsevol tipus, sense saber certament què i com contenien?. ( Sí, ja sabem al PP parlar de sobres i s’alteren molt…però tranquils, estos es veu no contenien diners en B com els del PP; si no, no haguera aparegut). En cas de ser enviats des de l’ajuntament, ¿qui acredita els regidors es dedicaren a enviar estes cartes?, hi ha algun tipus de prova?.
No estem parlant de robar, d’omplir-se butxaques, de fer tractes de favor, de defraudar a hisenda, de beneficiar a amics, estem parlant de que suposadament dins d’enviaments de l’ajuntament ( imagine que legal) es va aprofitar, suposadament, per incloure també algun tipus de propaganda electoral….i que això, suposadament, ho van fer dos regidors amb les seues mans ( no sé si amb la llengua perquè no especifica si els sobres eren amb adhesiu del qeu calia xuplar, o no).
I això ho diu el partit condemnat per la Gürtel, on els empresaris més potents de Castelló, per exemple, han reconegut haver finançat il·legalment. Això ho diu el partit de Costa, de Víctor Campos de Carlos Fabra… mola, no?
La inconsistència de la denúncia augura un final com les mítiques de Salom. Imagineu que la vici alcaldessa dimitira per aquesta denúncia, i en no res el cas s’arxive per ser absurd, com a totes llums pareix. Aleshores què?. Qui repara el dany?
En fi, he tingut distàncies i proximitats polítiques amb Nomdedéu i Brancal, i podria dir que en eixa legislatura els projectes polítics de les dos ànimes de Compromís ens vam presentar per separades a la ciutat, però en un cas com aquest, cap dubte, i cap necessitat de distanciament. Considere indecent la campanya d’assetjament personal contra Ali Brancal, que acaba sent col·lectiu contra tota la marca.
Tot el suport
No tots ni totes som iguals, Macián ho sap, i per això s’ha de dedicar a encendre el ventilador per escampar fem.. però el fem, malauradament, és tot seu.
Carles Mulet
Senador de Compromís