traducció al valencià de l’entrevista publicada per l’Agència
Independent Armenian news and information agency of Artsakh (Karabakh)
ací en armeni: https://artsakhpress.am/arm/news/134558/
Preguntes 1. En aquests dies de guerra, l’Azerbaidjan està mostrant el rostre de la seva política, fins i tot cometent crims de guerra i tortura entre civils. És possible parlar en aquestes condicions de la qüestió del reconeixement de l’autonomia i l’estatus d’Artsakh per part de l’Azerbaidjan?
No sóc un expert en política internacional, però entenc que l’Azerbaidjan mai avançarà cap al reconeixement i el respecte d’Artsakh si no hi ha pressió diplomàtica internacional per a “forçar-la”. Ja hem vist com actua i quina és la seva posició, no la canviarà fins que es sentisca pressionat per a fer-ho per la comunitat internacional, que en aquest moment mira cap a un altre costat.
2. Com valora vostè el fet que l’Azerbaidjan, amb el suport de Turquia, Israel i terroristes mercenaris, haja lliurat la guerra contra Artsakh?
És un fracàs de la política i de les organitzacions internacionals, la guerra, siga on siga, és un fracàs col·lectiu com a humanitat. El dret d’autodeterminació dels pobles hauria de ser inqüestionable, sempre per la complexitat, ja que els interessos sempre s’enfronten. És desesperat que en aquest moment del segle encara hi haja un intent de resoldre els conflictes d’una manera bel·lica, però és un error, ja que una guerra només produeix mort i ruïna, i els conflictes continuen latents fins que puguin revifar-se, l’única solució és sempre el diàleg.
3. Durant la guerra, la infiltració de terroristes mercenaris al territori d’Artsakh per part de l’Azerbaidjan també pressuposa l’aplicació del terrorisme internacional, sobre el qual ja ha parlat el President de la República d’Artsakh, Arayik Harutyunyan. Com creus que la presència de terroristes a la regió no significa la creació d’oportunitats per a operacions a gran escala per part de terroristes internacionals més enllà del conflicte d’Artsakh-Azerbaidjan?
Crec que és una bomba de rellotgeria, ja hem vist altres experiments d’alimentar a grups terroristes, mercenaris, “la contra”, grups paramilitars o directament militars a regions i països inestables per part de tercers països, però quan creem i alimentem un monstre, arriba un moment que ja no es pot controlar. Com diem axí, qui juga amb foc acaba cremant-se
4. Tot i que la República d’Artsakh no és reconeguda internacionalment, avui la qüestió d’Artsakh és el centre d’atenció de la comunitat internacional. En la seva opinió, què impedeix a la comunitat internacional admetre la República d’Artsakh com un estat independent i reconèixer la independència de la República d’Artsakh?
A vegades em resulta difícil entendre la geopolítica, com hi ha moments en què es fomenta i promou la independència artificial o justificada d’uns certs pobles, i la d’uns altres està bloquejada. Sempre els Estats, les organitzacions internacionals, que es mouen per interessos més complexos, eviten conflictes segons els quals països o interessos, en aquest cas imagino que la pressió de Turquia, i fins a un cert punt de l’Estat terrorista d’Israel, té molt a fer, segurament són actes de covardia internacional, o fins i tot d’indecència política. Em pregunte quant guanya l’Estat espanyol amb la venda d’armes de Turquia? Milions d’euros per a entrar en la indústria d’armament espanyola, que no estan destinats a disparar, òbviament, a massacrar a la població civil, ja sigui al Kurdistan, a Artsakh o a Armènia, tan cruel, però els successius governs espanyols no han canviat la seva política de venda d’armes a règims com els turcs.
5. Representants de forces polítiques, organitzacions, personalitats influents de diferents països en l’actualitat estan fent declaracions condemnant la situació a Artsakh. Fins a quin punt representen aquestes forces les opinions polítiques dels països als quals representen?
Crec que continuen sent molt testimonials, és evident que hi ha persones que han parlat amb força i amb posicions molt importants de representació institucional, però entenc que hauria de ser molt més enèrgic, que tots els governs democràtics siguen els que es pronuncien a condemnar i prendran mesures serioses per a exigir la fi de les agressions.
6. Creu vostè que és possible arribar a una solució definitiva de la qüestió a través de canals diplomàtics?
Crec que l’única solució possible són els canals diplomàtics, la guerra mai pot ser la solució a cap cosa. Que un país sigui independent, que els ciutadans d’un poble decideixen el que volen ser, ha de ser acceptat per la resta, ha de ser entès i respectat fins i tot si no els agrada. És com tractar de voler una parella unida per la força, quan els sentiments et demanen que et separes, o que t’uneixquesa una altra persona, no pots respondre amb la força i la imposició, ja que està condemnat al fracàs absolut. Parlar, entendre l’altre, saber com s’han superat els conflictes territorials en altres parts, és la solució, però això, en aquest grau d’amargor, ha de ser protegit per organitzacions i actors internacionals.
7. En la seva opinió, per què callen els països europeus? Per què toleren el menyspreu de l’Azerbaidjan?
M’imagine que és per diverses raons, per la falta d’interès en la zona, per no generar conflictes amb Turquia (també hem vist silenci o col·lusió amb la massacre del poble kurd). En termes de població, tant Armènia com Artsakh són petits en el mapa mundial, no són països en els quals les grans multinacionals han fixat el seu objectiu. Encara que veiem com Europa o Espanya alimenta la inestabilitat en altres territoris, o condemna les agressions en les quals grans empreses europees o espanyoles tenen interessos, calla on no té interès. Cal recordar, per exemple, com ha estat acusat l’expresident de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa, Pedro Agramunt, de ser subornat per l’Azerbaidjan amb tota mena de regals, des de caviar fins a les prostitutes, arribant a aquest nivell de degeneració de la classe política dominant, a què no es pot esperar? Quantes persones que haurien de posicionar-se i ser crítiques no estan sent subornades? La hipocresia de la política internacional és molt repugnant, com es permet la desaparició del poble palestí amb el silenci de tots, com es permet l’anihilació de la República Democràtica Saharaui a les mans del Marroc amb la col·lusió de tot el món, i tants i tants exemples .