El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha anunciat hui que amb l’arribada de l’avantprojecte de llei de Memòria Democràtica a les Corts Generals una de les múltiples esmenes que es van proposar al text afecta a la Secció 2a Arxius i documentació, a partir de l’article 26 i següents, referent al Centre Documental de la Memòria Històrica, el polèmic “ Arxiu de Salamanca”.
Segons Mulet “ el text del PSOE-UP ha perdut una oportunitat d’or per a fer efectiva la restitució de la documentació robada existent en aquest arxiu, nosaltres proposarem que es procedirà al retorn als seus legítims propietaris dels fons confiscats pel franquisme que contínua en l’Arxiu General de la Guerra Civil, el qual efectuarà còpia de cada exemplar retornat per a facilitar la seua consulta. És una falta de respecte que no es considere la il·legitimitat de l’Estat a emmagatzemar una documentació robada als seus legítims propietaris per uns colpistes. Eixa documentació es va confiscar de manera il·legal, va servir per a reprimir, castigar, assassinar fins i tot, als seus propietaris, que són víctimes del franquisme. Hui dia amb la digitalització documental, la ubicació de l’originar és testimonial, però ací parlem de la restitució de béns robats pels franquistes, entenem no dóna lloc a debat”
Mulet ha vingut liderant des de la Cambra Alta l’exigència del retorn d’aquesta documentació, després de les declaracions del ministre de Cultura, on s’obria a estudiar la devolució d’aquests arxius corresponents al País Basc. Anteriorment el Govern, mitjançant respostes escrites a Compromís, va negar la devolució d’aquests arxius corresponents al territori valencià espoliats durant la Guerra escudant-se en un Reial decret que va tindre un termini exprés per i que va finalitzar en 2010, mentre sí que es retornaven a Catalunya.
Per a Mulet, ara que es posa de nou el comptador en marxa, no hi ha excusa per a aquest greuge, i mitjançant aquesta llei cal garantir la devolució dels Arxius de Salamanca pertanyents a la Generalitat i ajuntaments valencians, petició que ja van fer les Corts Valencianes per unanimitat en 2004, ara amb una llei que intenta fer justícia i reparació amb les víctimes, no pot deixar de costat a les víctimes de l’espoli patrimonial i documental.
A partir del 26 d’abril de 1938 el bàndol franquista va crear la Delegació de l’Estat per a la Recuperació de Documents, encarregada de requisar tota la documentació d’organismes republicans, partits i sindicats desafectes al Moviment nacional i susceptibles de subministrar a l’Estat informació referent a l’actuació dels seus enemics. D’aquesta manera, la Generalitat o desenes d’ajuntaments valencians “van patir l’espoli dels seus papers a tones”, entre ells Alacant, Alaquàs, Albocàsser, Alcalà de Xivert, l’Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Benicarló, Benicàssim, Benigànim, Benimodo, Benissa, Benirredrà, Bicorp, Bocairent, Borriol, Bugarra, Cabanes, Castelló de la Plana, Casas Bajas, Cinctorres, Gavarda, Godella, Guardamar, Montesa, Oliva, Ontinyent, la Pobla Tornesa, Polinyà de Xúquer, Rossell, Salem, Sant Joan de Moró, Sollana, Terrateig, Torreblanca, Traiguera, València, Vilafamés, Vilafranca, Vila-real, Vinaròs, Xàtiva, Xàbia i Xiva, la Generalitat, particulars, entitats polítiques i sindicals.