El senador Carles Mulet, coordinador de la iniciativa, remarca que “ara es dóna una nova majoria que pot invertir el rebuig que va patir la proposta l’anterior legislatura”

València, 9 de maig  de 2020

El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha registrat una moció per a reconèixer, recuperar i investigar els diners confiscats pel Govern franquista en el context del colp d’estat militar contra el govern legítim de la República. Es va obrir una etapa funesta per a l’Estat espanyol que es va veure submergit en una Guerra Civil que dividiria a la seua població i el sistema monetari va quedar afectat. Una de les primeres mesures acordades va ser no considerar vàlids els bitllets posats en circulació pel Banc d’Espanya abans del 18 de juliol de 1936, de manera que els bitllets anteriors a aquesta data no podien entrar en circulació si no havien sigut estampillats prèviament per les autoritats franquistes.

Tot això va desembocar en confiscació dels diners republicans, la qual cosa va deixar a molts ciutadans sense poder realitzar el canvi per necessitar aval de persones de renom per a poder executar-lo. Tot això es va fer per a obtenir recursos i per a aplicar mesures repressives contra els demòcrates vençuts.

Posteriorment, la Llei de Desbloqueig de Comptes Bancaris va suposar l’anul·lació de tots els bitllets emesos pels governs republicans després del colp d’estat, la qual cosa va portar a moltíssimes famílies a l’absoluta misèria. “Amb l’arribada de la democràcia, les diferents lleis van fer justícia sobre els béns i drets confiscats a partits polítics i sindicats afectats per la repressió franquista, però ni tan sols la Llei de Memòria Històrica va reparar els drets particulars equiparables a la societat civil afectada per aquesta confiscació”, assenyala Mulet.

La proposta reclama que s’investigue el total de diners confiscats pel Govern franquista després de 1936 i que van conformar el “Fons de paper moneda posat en circulació per l’enemic”, la seua destinació i els seus responsables; impulsar la modificació de la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures a favor dels que van patir persecució o violència durant la guerra de 1936-1939 i la posterior dictadura, perquè reconeguen el paper moneda i altres béns o documents confiscats i espoliats pel règim franquista i es reconega el dret de reparació als particulars afectats per la confiscació dels seus diners o propietats i impulsar una legislació que permeta el reconeixement i en el seu cas el tractament dels danys o traumes ocasionats a les víctimes i la recuperació i indemnització a càrrec de l’Estat, o dels responsables patrimonials si existiren, dels béns espoliats a persones físiques o jurídiques per motius polítics, religiosos o de represàlies de qualsevol tipus, i la devolució dels diners confiscats pel règim feixista a la societat civil. “Per a això seria necessari fiar un sistema de rescabalament econòmic actualitzat en termes actuarials i que es corresponga amb la realitat econòmica i social espanyola a tota mena de víctimes encara vives, hereus i les seues famílies, entre altres mesures”, ha afegit Mulet.

El senador confia que “quan en uns mesos es debata, aquesta puga ser una realitat atès que existeix una majoria progressista capaç d’impulsar iniciatives com aquesta, que no van tirar avant l’anterior legislatura en ser frenades pel PP”.

Compromís presenta de nuevo en el Senado la moción para cuantificar y recuperar el dinero robado por el franquismo

El senador Carles Mulet, coordinador de la iniciativa, remarca que “ahora se da una nueva mayoría que puede invertir el rechazo que sufrió la propuesta la anterior legislatura”

València, 9 de mayo de 2020

El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha registrado una moción para reconocer, recuperar e investigar el dinero incautado por el Gobierno franquista en el contexto del golpe de Estado militar contra el gobierno legítimo de la República. Se abrió una etapa funesta para el Estado español que se vio sumergido en una Guerra Civil que dividiría a su población y el sistema monetario quedó afectado por todo ello. Una de las primeras medidas acordadas fue no considerar válidos los billetes puestos en circulación por el Banco de España antes del 18 de julio de 1936, de manera que los billetes anteriores a esta fecha no podían entrar en circulación si no habían sido estampillados previamente por las autoridades franquistas.

Todo ello desembocó en confiscación del dinero republicano, lo que dejó a muchos ciudadanos sin poder realizar el cambio por necesitar aval de personas de renombre para poder ejecutarlo. Todo esto se hizo para obtener recursos y para aplicar medidas represivas contra los demócratas vencidos.

Posteriormente, la Ley de Desbloqueo de Cuentas Bancarias supuso la anulación de todos los billetes emitidos por los gobiernos republicanos tras el golpe de Estado, lo que llevó a muchísimas familias a la absoluta miseria. “Con la llegada de la democracia, las diferentes leyes hicieron justicia sobre los bienes y derechos confiscados a partidos políticos y sindicatos afectados por la represión franquista, pero ni siquiera la Ley de Memoria Histórica reparó los derechos particulares equiparables a la sociedad civil afectada por esta confiscación”, señala Mulet.

La propuesta reclama que investigue el total de dinero incautado por el Gobierno franquista después de 1936 y que conformaron el “Fondo de papel moneda puesto en circulación por el enemigo”, su destino y sus responsables; impulsar la modificación de la Ley 52/2007, de 26 de diciembre, por la que se reconocen y amplían derechos y se establecen medidas a favor de los que sufrieron persecución o violencia durante la guerra de 1936-1939 y la posterior dictadura, para que reconozcan el papel moneda y otros bienes o documentos confiscados y expoliados por el régimen franquista y se reconozca el derecho de reparación a los particulares afectados por la confiscación de su dinero o propiedades e impulsar una legislación que permita el reconocimiento y en su caso el tratamiento de los daños o traumas ocasionados a las víctimas y la recuperación e indemnización a cargo del Estado, o de los responsables patrimoniales si existieran, de los bienes expoliados a personas físicas o jurídicas por motivos políticos, religiosos o de represalias de cualquier tipo, y la devolución del dinero incautado por el régimen fascista a la sociedad civil. “Para ello sería necesario fijar un sistema de resarcimiento económico actualizado en términos actuariales y que se corresponda con la realidad económica y social española a todo tipo de víctimas aún vivas, herederos y sus familias, entre otras medidas”, ha agregado Mulet.

El senador confía en que “cuando en unos meses se debata, ésta pueda ser una realidad atendiendo a que existe una mayoría progresista capaz de impulsar iniciativas como esta que no salieron adelante la anterior legislatura al ser frenadas por el PP”.