Els pescadors alerten dels danys reals en xarxes i mol·luscos i els potencials en el sector turístic. La coalició va presentar una moció perquè s’avalués l’impacte ambiental del cranc blau
Madrid, 5 de març de 2019
El senador de Compromís, Jordi Navarrete, ha recordat hui que amb la dissolució de les Corts Generals decaurà una moció presentada per la coalició l’any passat en què s’alertava del perill que suposa la introducció d’espècies invasores que acaben amb la biodiversitat autòctona, com és el cas del cranc blau. “Mentre preferien parlar de Catalunya o Veneçuela la nostra biodiversitat i sectors tradicionals estaven en perill“, ha assenyalat.
La moció es va presentar a la Comissió de Medi Ambient i demanava analitzar l’impacte del cranc blau (Callinectes sapidus) després de la seua proliferació exponencial en les costes mediterrànies en els últims sis anys. Fins fa un parell d’anys no havia suposat un problema per a les espècies autòctones, però ara ho comença a ser tant per a la biodiversitat com per al sector de la pesca i la seua viabilitat futura. Aquesta mateixa setmana una sola embarcació d’arrossegament va capturar a Benicarló prop de mitja tona d’aquests exemplars, que van destrossar les seues xarxes fins a deixar-les inservibles. A més els crancs no tenen la sortida comercial necessària.
“Amb aquesta moció es pretenia controlar la població del cranc blau per part de les administracions públiques i amb la col·laboració dels pescadors ja que pot acabar sent un problema greu que cal tallar“, ha indicat el senador castellonenc. D’altra banda Navarrete ha alertat de les modificacions de la Llei de Biodiversitat per introduir espècies invasores que entren en competència contra les autòctones. “Ens sembla quelcom d’una greu irresponsabilitat, quan precisament s’haurien de centrar els esforços en recuperar les autòctones que es troben en una situació de debilitat“, ha afegit Navarrete.
Acabar amb l’amenaça que suposa el cranc blau no és tasca fàcil, ja que la seua reproducció és exponencial i la seua adaptació al medi és molt ràpida. En algunes zones de la Mediterrània ha arribat a configurar-se com un potencial negoci. “Això passa, per exemple, a El Palmar o al sud de Catalunya, on els pescadors amb llicència ja els capturen” ha apuntat Jordi Navarrete, membre de la Comissió de Medi Ambient del Senat, que ha suggerit “estudiar si les mateixes mesures que es van prendre fa al cranc vermell haurien de donar per el cranc blau i poder ser capturat i comercialitzat amb autorització“. Compromís proposa en aquesta proposta realitzar un estudi rigorós i científic que investigue l’impacte que pot tindre la presència del cranc blau a les costes i la seua possible condició d’espècie invasora.
El cranc blau
Està considerat una de les 100 espècies invasores més perjudicials de la Mediterrània. Les seues característiques biològiques i la seua consideració d’espècie invasora fan que, en l’actualitat, supose una veritable amenaça per a la resta d’espècies marines autòctones. Anàlisi elaborats per la Universitat Politècnica de València (UPV) apunten que les espècies més afectades per la seua presència poden ser els mol·luscos, tellines, cloïsses, cries de sípia, meduses, altres crancs i peixos.
El cranc blau no ha estat l’única espècie invasora que ha arribat a les nostres costes: el cranc roig americà, també present en zones com l’Albufera de València, es va catalogar oficialment com a espècie invasora fa uns anys. La incorporació del cranc roig al Catàleg espanyol d’espècies exòtiques es va donar després de l’acatament de la Sentència del Tribunal Suprem que estimava el recurs de CODA-Ecologistes en Acció, la Societat Espanyola d’Ornitologia i l’Associació per a l’Estudi i Millora dels Salmònids contra el Reial Decret d’agost de 2013 que regulava el Catàleg.
La resposta del Suprem va ser l’anul·lació de totes aquestes excepcions. D’aquesta manera, es prohibia la comercialització del cranc roig. No obstant això, la Junta d’Andalusia va esquivar aquesta prohibició amb l’aprovació d’un projecte d’ordre per permetre l’extracció d’aquesta espècie invasora, activitat que suposa la principal activitat econòmica de la localitat andalusa de l’Illa Major. La Llei estatal permet la comercialització d’una espècie invasora sempre que l’Administració aconseguisca assegurar que la població no es multiplicarà i el seu correcte tractament.
En l’actualitat existeixen ja mariscadors furtius dedicats a la captura il·legal i posterior comercialització de cranc blau i que infringeixen la Llei 3/2011 de pesca marítima de l’Estat.
La Guàrdia Civil ha advertit que, encara que aquest crustaci sigauna espècie invasora, la seua captura incontrolada fora de les vies legals, impedeix conèixer la destinació que se li dóna al producte, pel que suposa un perill de proliferació incontrolada d’esta especie i un greu risc tant per al medi ambient com per a la salut alimentària.
25092018_mociocrancblau_reg_124560
CANGREJO AZUL
Compromís alerta que el cangrejo azul sigue sin control en la costa valenciana y será letal para las zonas húmedas
Los pescadores alertan de los daños reales en redes y moluscos y los potenciales en el sector turístico. La coalición presentó una moción para que se evaluara el impacto ambiental del cangrejo azul
Madrid, 5 de marzo de 2019
El senador de Compromís, Jordi Navarrete, ha recordado hoy que con la disolución de las Cortes Generales decaerá una moción presentada por la coalición el pasado año en la que se alertaba del peligro que supone la introducción de especies invasoras que acaban con la biodiversidad autóctona, como es el caso del cangrejo azul. “Mientras preferían hablar de Cataluña o Venezuela nuestra biodiversidad y sectores tradicionales estaban en peligro”, ha señalado.
La moción se presentó en la Comisión de Medio Ambiente y pedía analizar el impacto del cangrejo azul (callinectes sapidus) tras su proliferación exponencial en las costas mediterráneas en los últimos seis años. Hasta hace un par de años no había supuesto un problema para las especies autóctonas pero ahora lo empieza a ser tanto para la biodiversidad como para el sector de la pesca y su viabilidad futura. Esta misma semana una sola embarcación de arrastre capturó en Benicarló cerca de media tonelada de estos ejemplares, que destrozaron sus redes hasta dejarlas inservibles. Además los cangrejos no tienen la salida comercial necesaria.
“Con esta moción se pretendía controlar la población del cangrejo azul por parte de las administraciones públicas y con la colaboración de los pescadores ya que puede acabar siendo un problema grave que hay que atajar”, ha indicado el senador castellonense.Por otro lado Navarrete ha alertado de las modificaciones de la Ley de Biodiversidad para introducir especies invasoras que entran en competencia contra las autóctonas. “Nos parece algo de una grave irresponsabilidad, cuando precisamente se deberían centrar los esfuerzos en recuperar las autóctonas que se hallan en una situación de debilidad”, ha abundado Navarrete.
Acabar con la amenaza que supone el cangrejo azul no es tarea fácil, ya que su reproducción es exponencial y su adaptación al medio es muy rápida. En algunas zonas del Mar Mediterráneo ha llegado a configurarse como un potencial negocio.“Esto ocurre, por ejemplo, en El Palmar o en el sur de Catalunya, donde los pescadores con licencia ya los capturan” ha apuntado Jordi Navarrete, miembro de la Comisión de Medio Ambiente del Senado, que ha sugerido “estudiar si las mismas medidas que se tomaron con respecto al cangrejo rojo deberían darse para el cangrejo azul y poder ser capturado y comercializado con autorización”. Compromís propone en esta propuesta realizar un estudio riguroso y científico que investigue el impacto que puede tener la presencia del cangrejo azul en las costas y su posible condición de especie invasora.
El cangrejo azul
Está considerado una de las 100 especies invasoras más perjudiciales del Mediterráneo. Sus características biológicas y su consideración de especie invasora hacen que, en la actualidad, suponga una verdadera amenaza para el resto de especies marinas autóctonas. Análisis elaborados por la Universidad Politécnica de València (UPV) apuntan que las especies más afectadas por su presencia pueden ser los moluscos, tellinas, almejas, crías de sepia, medusas, otros cangrejos y peces.
El cangrejo azul no ha sido la única especie invasora que ha llegado a nuestras costas: el cangrejo rojo americano, también presente en zonas como l’Albufera de València, se catalogó oficialmente como especie invasora hace unos años. La incorporación del cangrejo rojo al Catálogo Español de Especies Exóticas se dio tras el acatamiento de la Sentencia del Tribunal Supremo que estimaba el recurso de CODA-Ecologistas en Acción, la Sociedad Española de Ornitología y la Asociación para el Estudio y Mejora de los Salmónidos contra el Real Decreto de agosto de 2013 que regulaba el Catálogo.
La respuesta del Supremo fue la anulación de todas esas excepciones. De este modo, se prohibía la comercialización del cangrejo rojo. Sin embargo, la Junta de Andalucía esquivó tal prohibición con la aprobación de un proyecto de orden para permitir la extracción de esta especie invasora, actividad que supone la principal actividad económica de la localidad andaluza de la Isla Mayor. La ley estatal permite la comercialización de una especie invasora siempre y cuando la Administración logre asegurar que la población no se multiplicará y su correcto tratamiento.
En la actualidad existen ya mariscadores furtivos dedicados a la captura ilegal y posterior comercialización de cangrejo azul y que infringen la Ley 3/2011 de Pesca Marítima del Estado.
La Guardia Civil ha advertido que, aunque este crustáceo sea una especie invasora, su captura incontrolada fuera de los cauces legales, impide conocer el destino que se le da al producto, por lo que supone un peligro de proliferación incontrolada de esta especie y un grave riesgo tanto para el medio ambiente como para la salud alimentaria.