pregunta pdf

pregunta turquia

El Govern respon ara amb mesos de retard i en ple drama per l’onada de fred que sacseja Europa

Madrid, 24 de gener de 2017. La crisi migratòria torna a ser notícia aquests dies davant el drama de les milers de persones atrapades en campaments o camps de refugiats assotats per l’onada de fred que sacseja Europa.

El Govern respon justament ara, amb mesos de retard, a la pregunta que va presentar Compromís des del Senat després de les primeres expulsions massives de Turquia. El senador Carles Mulet presentava una pregunta en la qual demanava al Govern, que explicara, dins de les seues competències, quines mesures pensava a adoptar d’Espanya davant la infracció de legislació i convenis europeus de l’expulsió massiva d’immigrants a Turquia.

Mulet relatava “que l’expulsió massiva de refugiats que ha signat la Unió Europea amb Turquia ens avergonyeix com a europeus i com a persones. 
 Nacions Unides, a través del seu organisme per als refugiats (ACNUR) s’ha mostrat “inquieta”. “L’expulsió col·lectiva està prohibida per la Convenció Europea de Drets Humans, i un acord que sembla que estableix l’expulsió directa d’estrangers cap a un país tercer no és compatible amb la legislació europea ni amb la legislació humanitària internacional”. Amnistia Internacional, per la seua banda, qualifica de “inhumà” el text signat per Brussel·les i Ankara i presenta “defectes morals i legals”. I afigen: “Els líders de la UE i Turquia incorren en “un regateig apartat dels drets i la dignitat d’algunes de les persones més vulnerables del món”.

Metges Sense Fronteres, ONG implicada en el rescat de refugiats en el Egeo, assegura que “els líders europeus han perdut per complet el sentit de la realitat i l’acord que s’està negociant entre la UE i Turquia és un dels exemples més clars del seu cinisme”.
Quines lleis incompleix?
La part més polèmica de l’acord (el punt D) és la que despatxa la devolució massiva dels refugiats des de la UE a Turquia. De facto, s’impedirà a aquestes persones sol·licitar el seu asil a Europa. La Declaració Universal de Drets Humans diu el següent: “En cas de persecució, tota persona té dret a cercar asil, i a gaudir d’ell, en altres països”. A Europa, amb aquest tractat, es restringeix aqueix dret. Tampoc es respecta l’Estatut del Refugiat de la Convenció de Ginebra, que impedeix les deportacions massives, com les quals consagra aquest acord. El Conveni Europeu de Drets Humans és calcigat en els seus articles 3, 13 i el protocol IV. La Carta de Drets Fonamentals de la UE, en el seu article 9, parla de la “Obligatorietat de registrar totes les sol·licituds de protecció internacional que es presenten”. O siga, que amb aquest text, Europa deixarà de registrar aquestes sol·licituds i se saltarà les seues pròpies lleis d’asil.

La resposta del govern és que “En relació amb la informació interessada s’assenyala que la Declaració Conjunta EU-Turquia estableix expressament:

“….Açò s’aplicarà en plena conformitat amb el Dret internacional i de la UE, descartant-se així tot tipus d’expulsió col·lectiva. Tots els migrants estaran protegits d’acord amb les normes internacionals pertinents i dins del respecte del principi de no devolució. Es tractarà d’una mesura temporal i extraordinària que és necessària per a posar terme al sofriment humà i restablir l’ordre públic. Els migrants que arriben a les illes gregues seran degudament registrats i les autoritats gregues tramitaran tota sol·licitud d’asil individualment, d’acord amb la Directiva sobre procediments d’asil, en cooperació amb l’ACNUR”.

Així doncs, la Declaració UE-Turquia no solament no vulnera la legislació europea i internacional en matèria d’asil, sinó que reitera expressament el compromís d’ambdues parts de respectar el dret internacional vigent, així com el principi de no devolució i descartant tot tipus d’expulsió col·lectiva.

Espanya va recolzar la Declaració Conjunta UE-Turquia, adoptada per unanimitat en el Consell Europeu de 18 de març de 2016. La mateixa arreplega els aspectes essencials de la declaració institucional que tots els grups parlamentaris espanyols van aprovar per unanimitat el passat 16 de març de 2016, entre ells, el respecte del dret internacional i del principi de no devolució, així com l’oposició a les expulsions col·lectives.

El Govern d’Espanya recolza l’aplicació de la Declaració Conjunta UE-Turquia, que s’ha revelat molt eficaç en la lluita contra el model de negoci de les xarxes de tràfic de persones, reduint en més d’un 90% el nombre d’arribades irregulars a Grècia des de Turquia.
Per a Mulet “aquesta resposta demostra una vegada més la insensibilitat de l’executiu, ja que poden traure ara els paràgrafs benèvols de declaracions d’intencions de l’acord signat, i amb el tapar-se els ulls per a no veure el que ha sigut la practica de Turquia, qui s’ha beneficiat de fons europeus per a ser un tap i deportar en la pràctica a milers de persones que s’han jugat literalment la vida creuat en mar, han esquivat quasi miraculosament la mort quasi segura, ho han perdut pràcticament tot, perquè Turquia els confine en camps de concentració en el millor dels casos, o els retorne a l’infern del com han escapat”