committee-of-new-world-orderAdjuntem la moció presentada pels senadors de Compromís, Carles Mulet i Jordi Navarrete, al Senat.

 

 

EXPOSICIÓ DE MOTIUS

 

El 26 de setembre de 2014, Canadà i la Unió Europea (UE) van anunciar la conclusió d’un ambiciós acord d’integració econòmica, l’Acord Econòmic i Comercial Global (CETA en anglès), que incloïa un mecanisme de solució de controvèrsies entre inversors estrangers i Estats (ISDS, en anglès) que podria desencadenar un auge de litigis de les empreses transnacionals contra Canadà, la UE i els seus Estats Membres, la qual cosa podria constituir una greu amenaça a les iniciatives dels Governs per a protegir a la ciutadania i el medi ambient.

 

El mecanisme de solució de controvèrsies entre inversors estrangers i Estats concedeix a les multinacionals la potestat de demandar directament als països davant àrbitres internacionals privats i exigir-los una indemnització per adoptar salvaguardes en matèria de salut, medi ambient, finances o altres mesures internes que, en opinió d’aquestes empreses, soscaven els seus drets. La resolució d’aquests litigis Inversor-Estat dependran d’àrbitres comercials privats als quals se’ls paga per cada cas que examinen, i que mostren una clara tendència a interpretar la llei en favor dels inversors estrangers.

 

El mecanisme de solució de controvèrsies pot impedir que els Governs actuen en interès públic, tant de forma directa, quan una multinacional demanda a un Estat, com a indirecta, en desincentivar que s’adopten determinades lleis per por de provocar una demanda. A tot el món, els inversors han impugnat lleis que protegeixen la salut pública, com les lleis antitabac, prohibicions sobre l’ús de productes tòxics o de l’explotació minera, normes que requereixen que es realitzen avaluacions d’impacte ambiental, i altres lleis relacionades amb residus perillosos, mesures tributàries i polítiques fiscals.

 

El CETA incrementaria el risc que la UE i els seus Estats membres siguen demandats per inversors canadencs en els sectors de la mineria i de l’extracció de petroli i gas. En la UE són molt significatius en aquests sectors, i algunes companyies mineres canadenques ja estan involucrades en una sèrie de polèmics projectes relacionats amb recursos naturals en la UE. Els especialistes en mineria ja estan celebrant el CETA com un acord “històric”, que tindria “importants repercussions per a la mineria”. Les multinacionals del petroli, mineria i gas de tot el món cada vegada estan recorrent més a l’arbitratge d’inversions.

 

Açò significa, de fet, limitar la capacitat de les Administracions Públiques de qualsevol nivell (estatal, autonòmic o municipal), per a adoptar polítiques en les àrees de salut pública, medi ambient o protecció social i laboral per temor a les possibles indemnitzacions a les quals haurien de fer front de ser condemnats pels àrbitres privats. Malgrat la reforma del mecanisme de solució controvèrsies que la Comissió Europea ha inclòs en el CETA, els defectes fonamentals no han sigut resolts. El suggeriment d’introduir un Sistema Judicial d’Inversions (ICS en anglès) és merament cosmètic, i podrien servir per a fer més acceptables els privilegis que seguirien tenint els inversors estrangers enfront dels Estats, permetent-los posar-se per sobre de lleis que protegeixen els drets humans.

 

 

Entre les principals usuàries de l’arbitratge d’inversions es troben les multinacionals europees, canadenques i nord-americanes, per la qual cosa existeixen motius de sobres per a esperar que utilitzen el CETA amb la finalitat de limitar les mesures governamentals a Canadà i Europa. A més, les filials canadenques de multinacionals amb seu als Estats Units que invertisquen en la UE podran utilitzar el CETA per a demandar a Governs europeus i impugnar les seues regulacions.

 

L’única cosa que hauria de fer qualsevol multinacional nord-americana dels sectors de l’agricultura, l’energia o farmacèutica és utilitzar a les seues subsidiàries a Canadà, país on moltes ja estan presents, o, si no ho estan, crear-la. De la mateixa forma, les filials amb seu en la UE de multinacionals que invertisquen a Canadà també podran impugnar les normes adoptades a Canadà.

 

A més, en el CETA s’inclou la cooperació reguladora, que permetria a les multinacionals estrangeres influir en qualsevol iniciativa reglamentària municipal (p. ex. elaboració de les ordenances reguladores dels polígons industrials que incloguen criteris de sostenibilitat, o la re-municipalització de serveis privatitzats per governs anteriors), les que hauran de passar un filtre cost-benefici i una avaluació d’impacte comercial per a poder aprovar-se, la qual cosa en la pràctica podrà suposar un bloqueig.

 

El CETA protegeix 145 denominacions d’origen europees, de les quals 26 són espanyoles, 15 olis d’oliva, safrà de la Manxa, formatge Manxec, torrons de Xixona i Alacant, embotit de Guijuelo, pernil de Huelva i Teruel, salsitxó i llonganissa de Vic. Reconeix com a marca els “Cítrics Valencians”, però seran canadenques les marques “Orange València” o “València Orange”, perjudicant el mercat citrícola valencià.

 

Aquest tractat suposaria la mercantilització absoluta de les nostres vides i la submissió total de la sobirania dels estats als interessos de les grans corporacions. El CETA, en perseguir la liberalització dels serveis públics, de les compres i licitacions de béns i serveis de les Administracions Públiques, no solament els posa en perill sinó que també compromet la facultat dels representants triats per a administrar lliurement les seues comunitats locals i promocionar l’activitat econòmica local, l’ocupació i la protecció del medi ambient.

 

Si finalment es ratificara i implantara el CETA, la lògica imposada per aquest tractat podria portar al desmantellament dels serveis públics, així com a la pèrdua de llibertat dels poders locals per a subministrar els serveis necessaris que permeten cobrir les necessitats socials de les seues poblacions i la promoció de polítiques de foment de l’activitat industrial i de l’ocupació local. I també redundaria en una menor protecció al consumidor, als treballadors i al medi ambient.

 

La ratificació del CETA contribuiria al desmantellament dels municipis, que sota el nom de Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local pretén tres objectius bàsics:

Restringir la democràcia i l’autonomia local. La supressió de competències i serveis públics locals. La total privatització dels serveis municipals.

 

Reconeixem la importància del comerç de mercaderies i de serveis per al benestar de la ciutadania. No obstant això, la competitivitat i el desenvolupament econòmic no haurien de ser els únics criteris per a determinar els acords comercials com el CETA i similars (TTIP, TISA). Així mateix, els aspectes ecològics i socials han de tenir-se en compte en qualsevol negociació comercial bilateral o multilateral. També és important que es realitze una anàlisi comparativa sobre els costos que es generarien en aquests àmbits amb l’aplicació del tractat respecte als suposats avantatges que reportaria el mateix. Aquesta anàlisi no solament ha d’abastar els seus efectes econòmics potencials, sinó també els impactes que el CETA podria tenir en àmbits com el social, l’econòmic, el sanitari, el cultural i el mediambiental, tant en la UE com a Canadà.

 

Els governs regionals de la UE, així com les corporacions locals i comunitats autònomes del territori espanyol, tenen dret a ser informats sobre la legislació que serà acordada a escala europea que els puga afectar, perquè d’aquesta manera puguen expressar les seues opinions. Aquest dret no s’ha facilitat fins ara a les diferents regions i corporacions locals europees respecte al contingut i disposicions del CETA.

Açò significa, que la Comissió Europea hauria de realitzar una anàlisi completa del text del CETA, incloses les repercussions sobre els drets humans, la salut, l’ocupació, el medi ambient i l’espai democràtic perquè els càrrecs electes protegisquen els béns públics. La Comissió i les autoritats electes han de respondre a la creixent preocupació de la ciutadania.

Cal exigir als membres del Parlament Europeu que no ratifiquen el CETA, i és necessari que els governs dels Estats Membres de la UE es comprometen a sotmetre el CETA a referèndum, per part dels òrgans legislatius de cadascun dels 28 estats europeus i del Parlament Europeu.

 

Per tot açò es presenta la següent moció en la qual el Senat insta al Govern a:

  1. Que  done  el seu suport a totes les iniciatives dirigides a mantenir el caràcter públic dels anomenats serveis socialment útils.
  2. La derogació immediata amb caràcter retroactiu de la “Llei de racionalització i sostenibilitat de l’administració local” per a legislar en el seu lloc una nova normativa enfocada al desenvolupament de l’economia local.
  3. Es comprometa a la no ratificació del CETA i la suspensió de les negociacions del TTIP i el TISA (Acord Multilateral per a la Liberalització i Privatització de Serveis Públics), i que no procedisca a l’aplicació provisional de cap d’ells.
  4. A que disposicions del tipus ISDS o ICS no siguen incloses en cap futur tractat de comerç o inversions, i siguen eliminades dels tractats actualment en vigor.   El mateix per a disposicions sobre serveis públics i la propietat intel·lectual. Evitar la participació directa o indirecta de les multinacionals, a través de qualsevol tipus d’organismes o lobbies, en els processos reguladors o normatius de la UE i els seus estats membres en relació amb temes socials, laborals, sanitaris, mediambientals o qualsevol altra matèria. Les entitats reguladores públiques podran, en tot cas, establir consultes no discriminatòries amb organitzacions democràtiques de la societat civil.
  5. Que el text ja consolidat i signat del CETA, se sotmeta a un procés de ratificació, en coherència amb la legalitat europea i amb els precedents d’anteriors tractats de caràcter mixt, havent de passar, a més de pel Consell i el Parlament Europeu, pels parlaments dels 28 països membres de la UE i per referèndums vinculants, ja que el contingut del CETA desborda les competències exclusives de la Comissió Europea i ha de ser per tant considerat com un acord mixt. La mateixa exigència és aplicable a la ratificació del TTIP i del TISA.