La coalició vol obtenir dades veraces sobre l’existència de programes per evitar el granís, l’emissió de substàncies químiques a l’atmosfera i informes públics d’aquests programes que porten dècades realitzant-a Espanya
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha presentat desenes de preguntes i sol·licituds de documentació al Senat relatives a la modificació de la fase atmosfèrica del cicle hidrològic, en coordinació amb afectats, col·lectius, juristes i investigadors del territori.
Els agricultors i ramaders de l’Estat es veuen sovint molt afectats econòmicament dels episodis de mal temps, ja siga tant per la falta de pluges com per la precipitació de la mateixa en forma de granís. Amb objectius econòmics, per evitar desastres o per alterar el clima proliferen pràctiques que molt sovint no estan recolzades per permisos de l’administració i organismes de conca, per la qual cosa podria causar perjudicis a terceres persones i la col·lectivitat.
En l’actualitat s’utilitzen sistemes com canons de propagació d’ones de xoc en l’estratosfera (que llença ones sòniques a 11.000 metres d’altura, a una velocitat de 333 m / si amb una potència de 133 dB) que comptarien amb el vistiplau de l’administració espanyola, confederacions i el propi organisme del Seprona.
També es contracten pilots i avionetes en aeròdroms privats que estarien sembrant de iodur de plata l’atmosfera amb bengales antipedra, segons relaten desenes de testimonis en xerrades en diferents comarques, que asseguren haver-les escoltat i vist en acció. L’objectiu és sembrar el cel de metalls pesants per dificultar que caiga l’aigua. Aquestes avionetes, per la poca altura en la qual operen, no són detectades pels radars.
Altres tècniques són l’ús de coets de iodur de plata, de més d’un metre i mig, combustible i una càrrega química que explota en detectar núvols amb la densitat adequada. Es llancen a 3.000 metres i la seua càrrega suposadament impedeix la formació de calamarsa. Alguns ajuntaments haurien finançat fins i tot aquests coets. En algunes zones productores de fruiters hi ha cremadors de iodur de plata, que s’han demostrat ineficaços.
Entitats com la Federació de Cooperatives Agràries de la Regió (Fecoam) han denunciat el que consideren pràctiques il·legals amb resultats imprevisibles, en alterar el balanç energètic de les tempestes i la contaminació lligada a sals i metalls que s’aboquen indiscriminadament a l’atmosfera. Compromís creu que l’ús de l’espai aeri i atmosfera és utilitzada de forma indiscriminada i hi poc o nul control sobre les avionetes, emissió de productes químics al medi físic i espai aeri i que cal legislar en aquest sentit i disposar d’informació veraç i pública dels que estan autoritzats a realitzar aquestes emissions.
El senador Carles Mulet ha assegurat que “ja són massa els testimonis que ens asseguren que alguna cosa passa en els nostres cels” i que “les pròpies lleis espanyoles contemplen la possibilitat d’autoritzacions de modificació de la fase atmosfèrica del cicle hidrològic sota determinats supòsits i autoritzacions“. En aquest sentit, afegeix el senador valencià “demanem transparència davant d’aquests casos que preocupen especialment als agricultors i món rural per l’absència de pluges“.
Així, a l’empara del Reglament i funcions del Senat, Mulet ha demanat conèixer els diners públics que s’ha destinat a la modificació de la fase atmosfèrica del cicle hidrològic, el nombre de denúncies interposades, les peticions i sotmetiments a llicència ambiental de les sol·licituds de autoritzacions realitzades, l’existència d’informes del MOPU, MAGRAMA, organismes de conca o de qualsevol altra administració, sobre els efectes de la lluita antipedra en la desertització, el pressupost assignat a l’Entitat Estatal d’Assegurances Agràries per subvencionar les campanyes antipedra o el nombre d’empreses registrades l’objecte siga el de modificar el cicle hidrològic. D’altra banda pregunten sobre casos concrets de societats agrícoles i administracions públiques en la lluita contra la calamarsa, les autoritzacions atorgades, tecnologia utilitzada i els estudis realitzats per l’organisme de conca i administracions competents (ministeris, confederacions, administració sanitària o Institut Nacional de Meteorologia (Aemet), etcètera).
Segons Mulet “la veritat és que algunes qüestions són difícils d’entendre un cop els diferents països estan abandonant els programes per alterar el clima, propiciar la pluja, evitar les pedregades o la pluja, com el fet que al nostre país es modifiqués la Llei d’Aigües per preveure la modificació de la fase atmosfèrica. Per això vam demanar qui gestiona aquesta modificació, quin control realitza el Ministeri de Medi Ambient i la tecnologia utilitzada i si són certes les suspicàcies de molts llauradors“.
Compromís quiere transparencia respecto a la existencia de programas para modificar la fase atmosférica del ciclo hidrológico
La coalición quiere obtener datos veraces sobre la existencia de programas para evitar el granizo, la emisión de sustancias químicas a la atmósfera e informes públicos de estos programas que llevan décadas realizándose en España
El senador de Compromís, Carles Mulet, ha presentado decenas de preguntas y solicitudes de documentación en el Senado relativas a la modificación de la fase atmosférica del ciclo hidrológico, en coordinación con afectados, colectivos, juristas e investigadores del territorio.
Los agricultores y ganaderos del Estado se ven a menudo muy afectados económicamente de los episodios de mal tiempo, ya sea por la falta de lluvias como por la precipitación de la misma en forma de granizo. Con objetivos económicos, para evitar desastres o para alterar el clima proliferan prácticas que muy a menudo no están respaldadas por permisos de la administración y organismos de cuenca, por lo que podría causar perjuicios a terceras personas y la colectividad.
En la actualidad se utilizan sistemas como cañones de propagación de ondas de choque en la estratosfera (que lanza ondas sónicas a 11.000 metros de altura, a una velocidad de 333 m / s y con una potencia de 133 dB) que contarían con el visto bueno de la administración española, confederaciones y el propio organismo del Seprona.
También se contratan pilotos y avionetas en aeródromos privados que estarían sembrando de yoduro de plata la atmósfera con bengalas antigranizo, según relatan decenas de testigos en charlas en diferentes comarcas, que aseguran haberlas escuchado y visto en acción. El objetivo es sembrar el cielo de metales pesados para dificultar que caiga al agua. Estas avionetas, por la poca altura en la que operan, no son detectadas por los radares.
Otras técnicas son el uso de cohetes de yoduro de plata, de más de un metro y medio, combustible y una carga química que explota al detectar nubes con la densidad adecuada. Se lanzan a 3.000 metros y su carga supuestamente impide la formación de granizo. Algunos ayuntamientos habrían financiado incluso estos cohetes. En algunas zonas productoras de frutales hay quemadores de yoduro de plata, que se han demostrado ineficaces.
Entidades como la Federación de Cooperativas Agrarias de la Región (Fecoam) han denunciado lo que consideran prácticas ilegales con resultados imprevisibles, al alterar el balance energético de las tormentas y la contaminación ligada a sales y metales que se vierten indiscriminadamente a la atmósfera. Compromís cree que el uso del espacio aéreo y atmósfera es utilizada de forma indiscriminada y existe poco o nulo control sobre las avionetas, emisión de productos químicos al medio físico y espacio aéreo y que es necesario legislar en este sentido y disponer de información veraz y pública de quienes están autorizados a realizar estas emisiones.
El senador Carles Mulet ha asegurado que “ya son demasiados los testigos que nos aseguran que algo pasa en nuestros cielos” y que “las propias leyes españolas contemplan la posibilidad de autorizaciones de modificación de la fase atmosférica del ciclo hidrológico bajo determinados supuestos y autorizaciones”. En este sentido, agrega el senador valenciano “pedimos transparencia ante estos casos que preocupan especialmente a los agricultores y mundo rural por la ausencia de lluvias”.
Así, al amparo del Reglamento y funciones del Senado, Mulet ha pedido conocer el dinero público que se ha destinado a la modificación de la fase atmosférica del ciclo hidrológico, el número de denuncias interpuestas, las peticiones y sometimientos a licencia ambiental de las solicitudes de autorizaciones realizadas, la existencia de informes del MOPU, MAGRAMA, organismos de cuenca o de cualquier otra administración, sobre los efectos de la lucha antigranizo en la desertización, el presupuesto asignado a la Entidad Estatal de Seguros Agrarios para subvencionar las campañas antigranizo o el número de empresas registradas cuyo objeto sea el de modificar el ciclo hidrológico. Por otro lado preguntan sobre casos concretos de sociedades agrícolas y administraciones públicas en la lucha contra el granizo, las autorizaciones otorgadas, tecnología utilizada y los estudios realizados por el organismo de cuenca y administraciones competentes (ministerios, confederaciones, administración sanitaria o Instituto Nacional de Meteorología (Aemet), etcétera).
Según Mulet “lo cierto es que algunas cuestiones son difíciles de entender una vez los distintos países están abandonando los programas para alterar el clima, propiciar la lluvia, evitar el granizo o la lluvia, como el hecho que en nuestro país se modificara la Ley de Aguas para prever la modificación de la fase atmosférica. Por eso preguntamos quién gestiona esta modificación, qué control realiza el Ministerio de Medio Ambiente y la tecnología utilizada y si son ciertas las suspicacias de muchos agricultores”.