Castelló, a 09 de març de 2016. Les funcions atribuïbles al personal celador del Consorci Hospitalari Provincial de Castelló, la reivindicació del qual ha sigut gestionada pel sindicat CCOO, han generat controvèrsia amb la direcció, ja que, davant la falta de claredat dels manuals de funcions, acords, convenis, notes, que arriben a contradiccions, aquesta acaba remetent-se a una normativa aprovada durant la dictadura, l’Ordre del Ministeri de Treball 5 de juliol de 1971, publicada en el BOE de 22 de juliol de 1971, que aprova l’Estatut de Personal no Sanitari al Servei de les Institucions Sanitàries de la Seguretat Social, que segueix en l’actualitat vigent en el parcial dedicat a les funcions del personal.
CCOO, considerant que no és una norma d’aplicació al personal del Consorci, que es tracta d’un text arcaic el contingut del qual està totalment obsolet i desfasat tant respecte de l’actual sistema sanitari com del progrés en el curricular de les qualificacions professionals, en la qual no s’asseguren les mínimes garanties laborals i el text de les quals denota classisme, discriminació de gènere i altres valors que van estar predominants durant el règim franquista.
Al que hem d’afegir que resulta com menys impropi que en un àmbit polític de canvi i de progrés, estès a tots els nivells de gestió administrativa, s’argumenten i utilitzen textos preconstitucionals per càrrecs de confiança que contradiuen els valors que professen per sigles o per convicció.
Davant el que sembla una regressió en matèria de drets laborals en l’aplicació d’una norma nascuda a l’empara de la dictadura, CCOO, a través del senador de Compromís, Carles Mulet ha elevat la seua protesta al Senat en demanda de la revitalització de la norma en adequació als avanços que des de fa 45 anys s’han produït laboral, social i assistencialment.
Dignificar la labor dels zeladors
El senador de Compromís, Carles Mulet ha demanat que tenint en compte la transferència de les competències sanitàries a les comunitats autònomes, cal adaptar una regulació actualitzada, que arreplegue les garanties laborals assumides durant aquestes dècades i que dignifique el paper dels i les zeladores.
Actualment, els zeladors, són el personal estatutari del grup E dins de la Conselleria de Sanitat; l’escalafó o grup amb una qualificació menor, poc més dels 1000 euros. Es tracta de gent a la qual se li exigeix la mínima formació (encara que es donen molts casos de gent que ocupa ara aquests llocs amb titulació universitària).
Reben escassa formació per a desenvolupar el seu treball ( en el cas que tots i totes ho reben), i acaben fent en els centres sanitaris treballs pesats que ningú vol fer. Des de trasllats de pacients ( des d’urgències a l’ingrés en planta, a la UCI, a quiròfan, endoscòpies, a radiografies, a proves diagnòstiques especials..) reparteixen i porten analítiques i mostres a laboratoris, bancs de sang.. mobilitzen a pacients enllitats, i han d’ajudar a netejar-los, a fer-los els llits.
Aquestes persones treballadores són les que s’encarreguen de tot tipus de repartiments des del magatzem a tot l’hospital, i acaben fent, pràcticament de tot, sense que en molts casos se’ls hi haja preparat per als treballs més delicats i específics, com podrien ser per exemple el tracte directe amb pacients inquiets i/o agressius.
Quan falten zeladores i zeladors, es retarden els trasllats o la mobilitat de pacients dins de l’hospital, afectant al seu funcionament intern. Malgrat tenir tantes i variades funcions, són el personal més escàs en molts centres. “ són imprescindibles per al bon funcionament dels hospitals, i malgrat açò, no s’inverteix en un formació, per millorar les seues condicions salarials malgrat dur a terme treballs pesats, i acaben acumulant tasques que no els seria pròpies gràcies a aplicar legislació franquista, i açò, ha d’acabar”