Los senadors de Compromís, Carles Mulet y Dolors Pérez, han presentat una moció al Senat en la qual es proposen una sèrie de mesures per acabar amb els desviament de diners públics cap a paradisos fiscals.
La coalició ha remarcat que cal distingir la legalitat de la part ètica a l’hora d’operar des dels anomenats offshores , i si bé en el cas de particulars que no tenen cap relació amb l’administració pública cal deixar tot el pes de l’acció en mans de la justícia per vore si s’ha actuat evadint capitals o efectuant operacions fraudulentes amb la hisenda espanyola, en aquell cas d’empreses o particular que treballen per l’administració i reben ajuts o subvencions o contractes públics, aplicar mesures exemplaritzants per atallar aquesta pràctica indecent.
Text de la moció:
Els anomenats “papers de Panamà” han tornat a traure a la llum pública els casos coneguts de personalitats del món de diversos sectors, que empren els anomenats paradisos fiscals per defraudar a les arques de l’Estat Espanyol i no pagar els impostos com la resta de ciutadans o per blanquejar diners de comissions o operacions presumptament delictives en alguns casos, o simplement, per acollir-se als beneficis que atorguen aquests
Panamà és un cas, com serien Andorra, Suïssa, o altres països coneguts per tots i totes. És realment deplorable que eixos fets estiguen passant, i més quan es tracta de gent que pot estar cobrant de les administracions públiques. És a dir, de tots i totes. Quantitats astronòmiques que, la part que hauria d’anar en impostos a les mateixes arques públiques, acaben en paradisos fiscals.
Esportistes que competeixen amb les respectives selecciones estatals cobrant en alguns casos grans salaris que, al remat, poden no tindre cap obligació amb Hisenda com sí tenim la resta de ciutadans. El fet d’operar des dels anomenats offshores no ha de suposar necessàriament actuacions il·lícites, però si en molts casos de difícil justificació moral; pot esdevindre una evasió de capitals, i també un frau cap a la ciutadania ja que, per posar un exemple, qui és elevat als altars de la popularitat per fites esportives representant una selecció esportiva en nom d’un estat, demostra a l’hora de la veritat ben poc respecte cap als ciutadans que li han pagat eixe sou al no tributar on està obligat a fer-ho.
Eixa pràctica, hem vist, també ha afectat a empreses que s’han nodrit de contractes públics, a empreses de la cultura que també s’han nodrit amb subvencions públiques…etc.
Reiterem que pot tractar-se d’operacions “legals”; en el cas contrari hauria d’actuar la justícia espanyola dins de les seues competències, però encara així, encara que la normativa actual no ho impedisca, en la pràctica es tracta d’evasió de capitals des de l’Estat Espanyol. Diners que se’n van i diners que no retornen a les arques públiques via impostos i, per tant, menys serveis per a tots (sanitat, educació, infrastructures o serveis socials). Per això, quan les subvencions públiques al món de l’esport, l’agricultura i la cultura es destinen per fer “marca Espanya”, cal que aquestes també estiguen condicionades a un component ètic i exemplaritzant. No pot ser emblema d’un Estat que permet el frau i d’aquell que no assumeix la seua responsabilitat amb la resta de conciutadans.
Per tot això es proposa la següent moció on el Senat insta al Govern a :
Realitzar les modificacions legals necessàries amb la finalitat de garantir que els esportistes espanyols tinguen el domicili tributari a Espanya i que aquells que no tinguen residència fiscal a Espanya no puguen competir sota bandera espanyola, representant a les seleccions oficials de l’Estat Espanyol.
Instar el Consell Superior d’Esports perquè condicione les subvencions que atorga a les entitats que participen en les competicions a nivell internacional que tots els esportistes que representen una federació o entitat espanyola tinguen la residència fiscal a l’Estat espanyol.
Modificar l’article 9 de la llei de l’IRPF afegint un paràgraf on s’indique que els esportistes que es troben absents del territori espanyol per a la seua participació en competicions internacionals puntuals, no podran computar aquestos períodes com absències que justifiquen l’aplicació de l’exclusió per a tributar a Espanya l’IRPF si la seua residència està fixada en territori espanyol, considerant-se un frau a l’Estat pretendre no cotitzar l’IRPF a Espanya quan es tracta de la residència majoritària.
Instar el Ministeri d’Hisenda a intensificar el control de la utilització abusiva de societats instrumentals dirigides a una disminució improcedent de la tributació global.
A que en els plecs de contractacions de l’administració general de l’Estat es busque la fórmula legal perquè ni directament ni indirectament, es contracte amb empreses que operen en centres financers deslocalitzats, que inclouen tant els països considerats oficialment paradisos fiscals per l’OCDE, com totes aquelles jurisdiccions o territoris que oferesquen incentius fiscals de naturalesa semblant.
A buscar la fórmula legal perquè les empreses de l’àmbit de la cultura que operen des de domicilis fiscals en paradisos fiscals, queden excloses de les subvencions respectives.
La posada en funcionament d’un document o model a l’hora de cobrar qualsevol ajuda pública informant expressament si el beneficiari d’aquestes ajudes o el seu entorn més pròxim disposa d’actius, comptes corrents o societats fora dels països de la UE i de la seua fiscalitat.