Els senadors de Compromís ha presentat una moció a la Cambra Alta per exigir que el pròxim govern retorne la documentació robada pels colpistes als valencians. En eixe sentit, el senador territorial del coalició, que qui vulga estudiar la història recent del seu poble o d’algunes entitats, no té a la seua mà la documentació vital i ha de desplaçar-se a la ciutat castellana. El precedent de Catalunya des de fa anys està sent un referent en la lluita per la justícia història dels pobles valencians.
Texte de la moció:
El 26 d’abril del 1938 els colpistes creaven a la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos, encarregada de requisar tota la documentació d’organismes republicans, partits, sindicats, “desafectos al Movimiento nacional y que sean susceptibles de suministrar al Estado información referente a la actuación de sus enemigos.’ Entre 1938 i 1943 hi ha constància que, almenys, huit vagons de ferrocarril amb més de 80 tones de documents, llibres i revistes foren enviades des de Vinaròs, Castelló, València i Alacant cap a l’Arxiu de Salamanca.
Desenes d’ajuntaments valencians patien l’espoli dels seus papers (Alacant, Alaquàs, Albocàsser, Alcalà de Xivert,
l’Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Benicarló, Benicàssim,
Benigànim, Benimodo, Benissa, Benirredrà, Bicorb, Bocairent, Borriol, Bugarra,
Cabanes, Castelló de la Plana, Cases Baixes, Cinctorres, Gavarda, Godella,
Guardamar, Montesa, Oliva, Ontinyent, la Pobla Tornesa, Polinyà de Xúquer,
Rossell, Salem, Sant Joan de Moro, Sollana, Terrateig, Torreblanca, Traiguera,
València, Vilafamés, Vilafranca, Vila-real, Vinaròs, Xàtiva, Xàbia i Xiva, a particulars, entitats politiques i sindicals.) , documentació tota aquesta que va servir en molts casos per condemnar a mort a milers de persones o iniciar una repressió brutal, i que a dia d’avui, els referents als pobles, entitats i institucions valencians continuen segrestats , al contrari del que ha passat amb altres que han pogut aconseguir-ho, continuen en Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris.
La restitució parcial que ha obtingut Catalunya, tot i ser òbviament legítima i un precedent al qual acollir-se, no pot provocar ara un greuge comparatiu, i el Govern Central no pot estar a l’espera de peticions parcials per retornar o no als seus legítims propietaris la documentació furtada, ja que l’actual situació acaba legitimant aquesta realitat i convertint l’actual administració com hereva de la dictadura.
El 17 de maig del 2004 les Corts Valencianes, per unanimitat, en una comissió, amb els vots del Grup Parlamentari del Partit Popular, se solicitó la devolució dels papers valencians requisats en Salamanca, petició que es feia emparant-se en el que diu la Llei de Patrimoni Cultural Valencià. Dissortadament aquest treball no va donar cap fruit.
Segons els historiadors i especialistes, fins a 80 tones de papers valencians s’amunteguen a Salamanca, diversos documents que afecten a ajuntaments, entitats, particulars…
Actualment, si qualsevol persona o historiador vol accedir a eixa informació, per estudiar-la o llegir-la, ha de desplaçar-se a Salamanca.
Per tot això es proposa la següent moció
El Senat insta al Govern Central al retorn tots els documents robats als valencians dipositats encara a l’arxiu de Salamanca.