Després de la confirmació per part del Tribunal Suprem de l’anulació del PAI Marina d’Or Golf de Cabanes, ràpidament l’empresa interessada s’agafa com a un nàufrag a l’aprovació del PGOU del municipi ara en tramitació, on s’està pendent de respondre les al·legacions formulades pels afectats.
Per sort, des del Consell s’ha advertit que el model proposat per al municipi, no té a hores d’ara cap raó per mantenir-se, i cal buscar opcions sensates i sostenibles. Per tant, la nova conjuntura caldrà tindre-la en compte, i haurem de ser l’ajuntament, ara ja sense majories absolutes i obligats a consensuar, qui resolga quin model volem, sabent perfectament que la raó ha entrat al Consell.
I com de confiança en l’equip tècnic d’urbanisme de l’ajuntament més ben poca, sabrem que no serà fàcil; el PGOU l’hem tingut molt de temps estancat, almenys aparentment.
Cabanes és el setè municipi en extensió de terme municipal de les comarques de Castelló, el segon amb costa després d’Alcalà de Xivert, tenim 131,60 m2, i fins fa poc la darrere platja verge per urbanitzar i tot un món de possiblitats. El PGOU ara en tramitació, basa tota la planificació en el suposat desenvolupament al voltant de l’anul·lat PAI Marina d’Or Golf ( muerto el perro, continua tot igual?) i es conurba amb Orpesa, vinculant totes les actuacions dels dos pobles, i el seu potencial futur.
En el cas hipotètic, i cada dia més probable, ara rematat pel Suprem, que no es dugera a terme aquesta actuació urbanística, que esdevé a hores d’ara la columna vertebral del que ha de ser el PGOU de tots dos pobles, quina planificació alternativa es preveu?, la resposta és obvia, cap. Per tant, al nostre entendre, aquest planejament proposat és arriscat i hipoteca el futur del desenvolupament de tot el poble.
Si es preveu passar en poc temps de 3000 habitants a 126371, i aquest creixement es basa quasi en exclusiva en dos PAI exclusius d’una empresa, sense cap garantia hores d’ara de que siguen econòmicament viables en un futur, estem perjudicant el creixement del terme municipal, empresa, cal recordar-la que deu uns 46 milions d’euros a l’hisenda pública i per tant no hauria de poder ser adjudicatària de contractes públics, ( i els PAIs ho són), que no ha estat capaç de concloure en temps i forma el PAI de poc més d’un milió de m2 de Torre la Sal, i on bona part dels avals que tenia per fer eixe PAI resulta que no són vàlids per al Banc d’Espanya per haver-se canviat per un d’un banc de Gibraltar, si no m’enganye. PAI on bona part dels apartaments i terrenys se’ls ha quedat el banc, i on la justícia també ha dit que les llicències són en bona part il·legals).
Tot això, sense oblidar els canvis de denominació de l’entramant d’empreses,que sona a joc d’inginyeria empresarials per desviar responsabilitats, i en definitiva, parlem d’una empresa concursada.
Però tornant al PGOU que vol l’empresa siga la seua taula de salvació, es proposa com sòl urbanitzable nou 14.587.978,40 m2, ( el 21% del terme municipal), i que sols amb els dos PAIS referits s’ocupa quasi eixa extensió ( 11.118.391), és a dir, que del 112388,47 habitants nous ( pobre el que li toque ser l’habitant que compte com 0,47), 105795 són els previstos per als dos PAIS.
Vista la fallida del boom immobiliari i especulatiu a l’impuls del qual es van gestar tot dos PAIS, i el sistema de creixement de l’empresa beneficiaria, i les males previsions a curt i mitjà termini sobre aquest model de desenvolupament, sembla un error aquesta aposta, que en cap moment de la tramitació del PGOU s’ha modificat el més mínim en quan a l’esperit, ara, l’ajuntament sense majories i el nou Consell haurien de repensar-ho tot..
La sentència irrecurrible del Suprem, és l’estocada al miratge immobiliari dels darrers anys, s’ha demostrar ja no dóna més de sí, no podem tindre, a quasi tots els pobles de les nostres comarques, projectant actuacions urbanístiques per milers de persones, clònics camps de golf a cada passa…etc. La febra ja ha passat, i es preveu, que durant molts anys, el creixement urbanístic torne a les aigües de la racionalitat. Per tant, no té cap sentit aprovar un PGOU per a fer una nova ciutat de més de 126.000; tot el món té clar que ni en dos, ni en cinc, i ni en quinze anys, serà realitat, i possiblement mai, per tant, ¿ què passa amb tota la gent a la qual se li afecta amb la catalogació de prop de 15 milions de m2 com a urbanitzable?, per què hauran de suportar durant anys una càrrega impositiva innecessària?
Si el sòl urbanitzable actual és de 2.588.280,39 m2, als quals se’ls suma amb aquest nou PGOU 14.597.978.40 m2 nous, ens du a 17.186.258, 79 metres quadrats, per a un poble, recordem, que actualment no ronda als 3000 habitants. Aquest model de creixement no és sostenible.
I el parc temàtic?
Aquest PAI anul·lat tenia associat un parc temàtic “Mundo Ilusión” , i ja en 2010, el Consell va liquidar la societat pública ‘Mundo Ilusión’ que havia de gestionar l’anunciat parc dedicat a la màgia i el circ, el particular Terra Mítica ansiat pel presidiari Carlos Fabra
En 13 d’octubre de 2004, el conseller d’Economia, el president de la Diputació i els alcaldes de Cabanes i Orpesa van signar un conveni per a desenvolupar el projecte, “entre altres arguments, perquè la Generalitat ho veia com un objectiu prioritari”. El text indicava que, a través de la Societat Projectes Temàtics de la Comunitat Valenciana. SA, “es redactarà i executarà el projecte del Centre d’Oci Mundo Ilusión, i la clàusula deia clarament els propietaris del sòl del PAI han de cedir gratuïtament a la Generalitat la superfície de terrenys sobre els quals se situarà el futur Centre d’Oci Mundo Ilusión, 800.000 metres quadrats.
Aquest sòl, no s’expropia com va fer la Generalitat, amb Terra Mítica, sinó que ací, directament, se li lleva sense cap indemnització als propietaris, la qual cosa és furtar en tota regla, d’un sòl, que d’haver-se desenvolupat el PAI, tindria un valor segons la valoració dels terrenys que va fer la adjucatària, de 30 € el m2, o siga, 24.000.000 d’euros, per al Consell, per a un parc temàtic que han descartat fer.
Ara, amb el PAI definitivament anul·lat, i amb la nul·la intenció del Consell de fer cap parc temàtic, és el moment de deixar sense efecte aquest conveni, que malgrat tot, segueix en vigor.