Compromís denuncia que s’escuden darrere d’una valoració cost-benefici actuacions que abans eren urgents i prioritàries, el que considera “una temeritat

Castelló 11 d’abril de 2017

El senador de Compromís per Castelló, Jordi Navarrete, ha considerat “una temeritat” que les actuacions en rius i rieres s’estiguen demorant en la seua execució, uns projectes que estaven redactats, informats i l’actuació era imminent o urgent.

El senador ha lamentat així la resposta del Govern en la que indiquen que d’acord amb el Reial Decret 903/2010 d’avaluació i gestió de riscos d’inundació, les mesures estructurals que impliquen intervencions físiques com ara canalitzacions, dics o motes, “han de tindre un estudi cost-benefici que les justifiquen“.

La resposta és decebedora ja que tampoc preveuen cap termini i es limiten a assenyalar que “en funció de les disponibilitats pressupostàries de l’Administració, s’anirà programant la realització d’estudis“. El senador ha lamentat la “desesperant lentitud” amb què el Ministeri d’Agricultura i Pesca, Alimentació i Medi Ambient està elaborant aquesta metodologia per a la realització d’aquests anàlisi cost/benefici “el que no busca més que dilatar les actuacions en el domini públic i acabar amb problemes que, de vegades, la pròpia administració ha generat amb la construcció de ponts, vies de tren, infraestructures, etcètera“.

És el cas de la canalització de la Rambla d’Alcalà, que discorre per aquesta població, Santa Magdalena, Peníscola i Benicarló, que genera tota mena de problemes i perill en els accessos a les poblacions, línia ferroviària, inundacions i perill a les carreteres. Els senadors valencians Carles Mulet i Jordi Navarrete van preguntar al Govern si el 2017 preveien reprendre en els Pressupostos de l’Estat aquest projecte, atenent al potencial perill i problemes generats per les poblacions de la comarca afectades; quins extrems han canviat perquè aquesta actuació haja deixat de ser urgent i prioritària per al Govern d’Espanya o els motius pels quals no es va executar l’obra en el termini anunciat.

L’actuació prevista

La Rambla d’Alcalà de Xivert, al nord de Castelló, afecta en les seues crescudes les infraestructures de la Foia (via fèrria València-Barcelona i la N-340), a més de part de la població, també hipoteca la seguretat en el nucli de Santa Magdalena i l’urbanisme en la seua desembocadura a Benicarló on, a més, impedeix la circulació en diferents carreteres, aïllant la comunicació entre municipis com aquest i Peníscola.

Al març de 2007 Juan José Moragues, president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer va anunciar que en un parell d’anys la canalització de la Rambla d’Alcalà estaria executada, finançada a càrrec de la Direcció General de l’Aigua (DGA) i seria “un èxit absolut“.

Les obres havien de suposar una actuació mediambiental en la qual no s’anava a formigonar el traçat de la rambla per fer una actuació menys agressiva i més amable i que no creés una ‘cicatriu’ al territori. Després de l’exposició al públic, es va exposar la Declaració d’Impacte Ambiental. Els treballs havien de construir dics de defensa enfront avingudes a la zona urbana de Santa Magdalena i talussos naturalitzats a partir de geocel·les amb hidrosembres en 3,5 quilòmetres a Benicarló per protegir-los d’avingudes extraordinàries, millorant la capacitat hidràulica.

En aquesta localitat també s’anaven a crear dos ponts a la carretera Benicarló-Peníscola i en la Ratlla del Terme a l’alçada del Centre Comercial Costa Azahar. Dels 16,5 milions previstos 10,5 s’havien d’invertir a Benicarló i els altres sis des d’aquesta localitat fins Alcalà de Xivert. La durada de les obres havia de ser de 12 mesos. Tot segueix igual 10 anys després.

El Gobierno demora sin fecha la actuación para prevenir inundaciones en la Rambla de Alcalà de Xivert

Compromís denuncia que se escudan tras una valoración coste-beneficio actuaciones que antes eran urgentes y prioritarias, lo que considera ‘una temeridad’

Castelló, 11 de abril de 2017

El senador de Compromís por Castelló, Jordi Navarrete, ha considerado “una temeridad” que las actuaciones en ríos y ramblas se estén demorando en su ejecución. Unos proyectos que estaban redactados, informados y cuya actuación era inminente o urgente.

El senador ha lamentado así la respuesta del Gobierno en la que indican que de acuerdo con el Real Decreto 903/2010 de evaluación y gestión de riesgos de inundación, las medidas estructurales que implican intervenciones físicas tales como encauzamientos, diques o motas,” deben tener un estudio coste- beneficio que las justifiquen”.

La respuesta es decepcionante ya que tampoco prevén ningún plazo y se limitan a señalar que “en función de las disponibilidades presupuestarias de la Administración, se irá programando la realización de estudios”. El senador ha lamentado la “desesperante lentitud” con la que el Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente está elaborando esta metodología para la realización de estos análisis coste/beneficio “lo que no busca más que dilatar las actuaciones en el dominio público y acabar con problemas que, en ocasiones, la propia administración ha generado con la construcción de puentes, vías de tren, infraestructuras, etcétera”.

Es el caso de la canalización de la Rambla de Alcalà, que discurre por esta población, Santa Magdalena, Peñíscola y Benicarló, generando toda clase de problemas y peligro en los accesos a las poblaciones, línea ferroviaria, inundaciones y peligro en las carreteras. Los senadores valencianos Carles Mulet y Jordi Navarrete preguntaron al Gobierno si en 2017 preveían retomar en los Presupuestos del Estado este proyecto atendiendo al potencial peligro y problemas generados para las poblaciones de la comarca afectadas; qué extremos han cambiado para que tal actuación haya dejado de ser urgente y prioritaria para el Gobierno de España o los motivos por los cuáles no se ejecutó la obra en el plazo anunciado.

La actuación prevista

La Rambla de Alcalà de Xivert, en el norte de Castelló, afecta en sus crecidas las infraestructuras de la Foia (vía férrea València-Barcelona y la N-340), además de parte de la población, también hipoteca la seguridad en el núcleo de Santa Magdalena y el urbanismo en su desembocadura en Benicarló donde, además, impide la circulación en distintas carreteras, aislando la comunicación entre municipios como éste y Peñíscola.

En marzo de 2007 Juan José Moragues, presidente de la Confederación Hidrográfica del Júcar anunció que en un par de años la canalización de la Rambla de Alcalà estaría ejecutada, financiada a cargo de la Dirección General del Agua (DGA) y sería “un éxito absoluto”.

Las obras debían suponer una actuación medioambiental en la que no se iba a hormigonar el trazado de la rambla para hacer una actuación menos agresiva y más amable y que no creara una ‘cicatriz’ en el territorio. Tras la exposición al público, se expuso la Declaración de Impacto Ambiental. Los trabajos tenían que construir diques de defensa frente avenidas en la zona urbana de Santa Magdalena y taludes naturalizados a base de geoceldas con hidrosiembras en 3,5 kilómetros en Benicarló para protegerles de avenidas extraordinarias, mejorando la capacidad hidráulica.

En esta localidad también se iban a crear dos puentes en la carretera Benicarló-Peñíscola y en la Ratlla del Terme a la altura del Centro Comercial Costa Azahar. De los 16,5 millones previstos 10,5 se tenían que invertir en Benicarló y los otros seis desde esta localidad hasta Alcalà de Xivert. La duración de las obras iba a ser de 12 meses. Todo sigue igual 10 años después.