El foc de juny va acabar amb gairebé 2.000 hectàrees del terme de Carcaixent, que acumula molta cendra. Navarrete: “La manca d’actuacions de la Confederació pot agreujar els problemes quan arriben les pluges de tardor”
Carcaixent, a la Ribera Alta, va viure el passat mes de juny el pitjor incendi que es recorda a la zona. Va ser especialment devastador, amb 2.200 hectàrees calcinades, de les quals 1.950 van ser en el terme municipal de Carcaixent i que va acabar amb el 80% de la massa forestal d’aquesta localitat. Els efectes del foc van afectar als voltants d’un hospital, residències i urbanitzacions del municipi en una jornada en què el foc es va acarnissar amb el País Valencià, com a conseqüència -entre altres- de l’abandonament rural per la manca de perspectives de futur i algunes males pràctiques que van accentuar l’efecte destructiu de les flames.
“És una situació ‘de llibre’ que cal abordar quan abans pel problema en el qual poden trobar-se els veïns i agricultors de la zona amb l’arribada de la pluja en sòls tan vulnerables com aquests i, en matèria d’aigües i escorrentia la Confederació no sembla haver fet els deures. Sempre són els ajuntaments els afectats i els que acaben pagant els plats trencats del mal estat dels barrancs”, ha indicat el senador Jordi Navarrete, que demanarà explicacions per saber com ha previst el Ministeri abordar el post-incendi i la situació d’aigües negres que poden deixar les pròximes pluges.
Les muntanyes del terme de Carcaixent -i lamentablement moltes altres com les afectades en Bolbaite, la Serra d’Espadà, Xàbia i altres- són hui un enorme cendrer a l’espera que torne a tenyir-se de verd i passaran dècades perquè recuperen la seua diversitat i ecosistema mediterrani. Tot i així corren el perill evident de la desertificació per les pluges que en aquesta zona acostumen a ser torrencials a la tardor i a expenses de l’escorrentia. Experts en la matèria i coneixedors de la zona han alertat de la mala situació en què es trobaven -i que ha quedat agreujada després del foc- molts dels barrancs de la zona, que han vist com quedaven plens de restes de biomassa i cendra.
Les properes pluges poden posar en escac l’estabilitat de barrancs com el de Barxeta (que ve des de la Pobla Llarga). Aquest barranc -que s’alimenta al seu pas per Carcaixent de torrents locals- ha vist reduït el seu potencial capacitat de cabal, per la falta de manteniment realitzada en els últims anys i són previsibles inundacions a la pedania de la Cogullada i camps propers en cas de fortes i torrencials pluges. Els senadors de Compromís segueixen en contacte amb persones de les zones afectades pels últims incendis i plantejaran les iniciatives necessàries al Senat.
FOTOS: Camí Vell de la Granadella i Puig de la Llorença (incendi forestal Xàbia-Benitatxell). Autor: Xavi Tro
—————–
En aquest sentit aquests senadors, recollint la preocupació de les autoritats i veïns de la zona de Carcaixent pregunten,
1.- Quines accions o estudis d’hidrologia ha contractat la Confederació Hidrogràfica del Xúquer després de l’últim incendi de juny de cara a prevenir efectes perniciosos i de defensa del domini públic hidràulic i qualitat de les aigües després de les pluges davant un terreny, desnivells, estat de barrancs que s’ha vist substancialment alterat?
2.- Ha previst la Confederació, adscrita a efectes administratius al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient neteja dels barrancs de la zona? Com estimen que afectaran les pluges de tardor a les tones de cendra existents a la zona afectada?
3.- De cara als pressupostos generals de 2017 ¿s’han previst alguna partida específica de cara a mitigar els previsibles efectes sobre el domini públic en aquesta zona?