Se n’han identificat unes 2.000, segons el Ministeri de Justícia, però en subsisteixen centenars sobre les quals no s’ha actuat o encara no s’han localitzat. Reclamen ‘sensibilitat’ per atendre les peticions de familiars, previsions i informació sobre l’estat en què es troben aquestes fosses
El grup de representants de Compromís al Senat ha preguntat al Govern per les més de 2.000 fosses comunes del franquisme identificades pel Ministeri de Justícia i per totes aquelles que encara queden per identificar a l’estat espanyol i que no permeten passar una pàgina més del conflicte fratricida que va viure el nostre país en la seua història recent.
Per això cal recordar que la Llei 52/2007, de 26 de desembre, per la qual es reconeixen i amplien drets i s’estableixen mesures en favor dels qui van patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura -Llei de Memòria Històrica, estableix que l’Estat ajudarà a la localització, identificació i eventual exhumació de les víctimes de la repressió franquista els cadàvers es troben encara desapareguts, sovint enterrats en fosses comunes.
En aquest sentit el grup de Compromís ha preguntat Quantes fosses encara no localitzades i / o identificades es calcula que poden existir?, a més de saber Quantes peticions d’ajuda o permisos per exhumacions s’han denegat? i Quantes peticions d’ajuda o permisos per exhumacions estan pendents de resoldre?.
Posteriorment, i cas per cas, reclama conèixer en quin estat de localització, identificació i exhumació de les seues restes es troben les diferents fosses conegudes; quantes víctimes han estat exhumades i identificades; quantes víctimes es calcula que poden existir; quines previsions d’actuacions hi ha respecte a aquestes fosses i sobre les gestions que s’han realitzat de cara a informar els i les familiars de les possibles víctimes.
“La història explica els fets i els situa en el context, però no el sofriment ni la injustícia viscudes. Aquesta és la feina de la política. Assenyalar el camí pel qual discorrerà el futur des d’un concepte de justícia històrica. El dolor no es pot explicar, s’ha de curar“, ha conclòs Mulet.