Jordi Navarrete Pla, senador per Castelló de Compromís
Amb l’arribada de Compromís a les institucions espanyoles algunes coses estan canviant. Compromís denuncia la situació de l’oficina del DNI al Maestrat i els enormes retrassos i precarietat a les oficines posant-li la cara roja al ministre d’Interior i en poques setmanes es reforça i normalitza la situació d’expedició. Les denuncies de l’infrafinançament al País Valencià que hem liderat històricament pareix que son compartides per la ciutadania valenciana i tots –excepte el PP- van sortir als carrers demanant respecte i justícia amb el nostre poble, que representa un 11% de la població de l’Estat i rep molt menys del que li correspondria.
La votació al Senat de la moció de la coalició, i que vaig tindre l’oportunitat de defensar, en la que reclamàvem la creació d’un nucli de rodalies a Castelló i dur els trens al Maestrat fins Vinaròs i amb extensió fins Tortosa i que va ser rebutjada amb els únics vots del PP (atenció, els únics) va remoure moltes consciències a la comarca del Maestrat i entre el PP castellonenc. Ens consta. El ministre Íñigo de la Serna va dir que “no era prioritari i que hi havia centenars de peticions com eixa” o que el cost “era de 43 milions d’euros”. La senadora Salomé Pradas va reclamar de nou “més estudis”. Però després de 30 anys era innegociable que la comarca i els pobles esperem més, després que les NNGG a Vinaròs reclamaren ‘Cercanías Ahora’. Per cert, els grans absents en esta demanda son ells, que no han mogut fitxa des que Rajoy va aterrar al Govern d’Espanya.
El ministre assegura ara, en una reunió privada, que la inversió serà de 7 milions a l’any i es duran 12 trens diaris a la comarca. L’anunci ens satisfà tot i que no estarem contents fins que no veurem que així figuren als PGE de 2018. Nosaltres ho vam demanar però el PP va rebutjar les nostres esmenes.
Ara pareix que amb l’anunci els membres del PP comarcal, regidors i alcaldes de pobles ixen com els rovellons i trauen pit. Pareix que ara es donen compte de la part positiva de tindre trens, dels accidents que s’evitaran, de la cohesió que generarà, de l’estalvi energètic, de la comoditat… Tant els ha costat donar-se compte d’això? Em deia ahir una jove: “¡Que no se atraganten estos del PP con tantas medallas!”. I és cert. Tenim clar que a esta situació ens ha dut la lògica, les mocions aprovades fa dècades, la pressió social, les recollides de firmes. El PP ha sigut l’actor secundari, al que li ha tocat moure’s sota l’atenta mirada de la gent de la comarca en un moment en el que s’anaven a renovar les Obligacions de Servei Públic i de demanda nostra i dels ajuntaments de la comarca. Que no es pengen tantes medalles, ja que han estat ignorant la demanda i fins i tot votant en contra. Però be està el que be acaba. Ara només ens cal fiscalitzar l’arribada d’estos trens, els seus preus, horaris i assegurar-nos que seguiran ací ja que no volem ser més que ningú però tampoc menys que altres.