Compromís lamenta que la pobresa menstrual no estiga en l’agenda de l’executiu.

Madrid, a 10 de febrer de 2022. El Govern ha tornat a mostrar el desinterés a abordar l’ “anomenada pobresa menstrual” i no contempla la rebaixa a un IVA superreduït o fins i tot que aquests productes no estiguin gravats tal com ha vingut exigint Compromís des de la Corts Generals, on tant en el Congrés com al Senat es van presentar esmenes als PGE de 2022 que van ser rebutjats pels partits del Govern

Ara, en noves respostes escrites a preguntes formulades pel senador de Compromís, Carles Mulet, el Govern evita adoptar cap compromís sobre aquest tema “que el passat 12 d’abril es va crear el comité de persones expertes per a la reforma del sistema tributari l’objectiu del qual és analitzar el sistema fiscal per a millorar la seua eficiència, garantir els recursos públics i adaptar-ho als reptes del segle XXI, posant l’èmfasi en cinc matèries, i les propostes de les quals hauran de ser entregades abans del 28 de febrer de 2022. Amb posterioritat, es coneixeran les mesures que el Govern decideix adoptar en matèria tributària”, amb aquest paràgraf, el Govern dona per contestades les preguntes de la coalició”

Mulet va exposar que la pobresa menstrual és un problema estructural de desigualtat de gènere que deriva de la pobresa econòmica. “S’estima que entorn del 21% de les dones a Espanya es troba en una situació econòmica vulnerable i, per tant, més de 3 milions de dones en edat fèrtil a Espanya tenen dificultat d’accés a productes d’higiene menstrual”.

Segons aquestes dades, les dones es passen una mitjana de 40 anys menstruant una vegada al mes. Encara que són productes de primera necessitat, perquè la seua utilització és obligatòria per a garantir la salut de les dones, a Espanya no se’l considera així. A aquests productes se’ls aplica l’IVA reduït del 10%, en lloc d’aplicar-se l’IVA superreduït del 4% i de categoritzar-los com a productes de primera necessitat.

L’elevat preu d’aquests productes és una de les barreres que obstaculitza el seu accés i que, per tant, promou la pobresa menstrual. La falta de productes menstruals té conseqüències físiques i psicològiques que es poden previndre. Les capes més desfavorides de la societat són les que estan més exposades a la pobresa menstrual i a les complicacions de salut derivades.

Altres països ja estan afrontant aquesta qüestió. Kenya en 2004 ja va eliminar els impostos als productes d’higiene menstrual. El Govern escocés va aprovar en 2020 unànimement l’accés gratuït a productes d’higiene menstrual. En 2015 el Canadà va fer el mateix. Hui dia se’ls sumen a través de diferents mesures polítiques Colòmbia, l’Índia, Malàisia, Sud-àfrica, Ruanda, Irlanda i Anglaterra. Concretament, a Irlanda i a les Illes Canàries, els productes d’higiene menstrual no estan subjectes a cap impost.

No obstant això, mentre productes com la Viagra estan gravats al 4%, els productes d’higiene menstrual, que són d’ús obligatori per a la salut de les dones, continuen estant tipificats al 10%. Gravar els productes d’higiene menstrual al tipus superreduït del 4% és una qüestió de salut i de justícia social. És inacceptable que en el 2021 el nivell de salut menstrual depenga de la capacitat econòmica individual.

Per això Mulet va presentar dues preguntes escrites per a saber les mesures que pensa adoptar el Govern sobre aquest tema, la respostes, emplacen a veure les possibles propostes tècniques a una possible reforma abstracta del sistema tributari, sense mostrar compromisos ni preocupació per aquesta problemàtica concreta. Des de la coalició s’ha reiterat la intenció de continuar batallant per aquesta solució fins a aconseguir l’eliminació de l’IVA o la supressió d’aquest, en aquesta mena de productes.

El Gobierno esquiva abordar el IVA súper reducido para la higiene menstrual

Compromís lamenta que la pobreza menstrual no esté en la agenda del ejecutivo.

Madrid, a 10 de febrero de 2022. El Gobierno ha vuelto a mostrar el desinterés en abordar la “llamada pobreza menstrual” y no contempla la rebaja a un IVA super reducido o incluso que estos productos no estén gravados tal y como ha venido exigiendo Compromís desde la Cortes Generales, donde tanto en el Congreso como en el Senado se presentaron enmiendas a los PGE de 2022 que fueron rechazados por los partidos del Gobierno

Ahora, en nuevas respuestas escritas a preguntas formuladas por el senador de Compromís, Carles Mulet, el Gobierno evita adoptar ningún compromiso al respecto “que el pasado 12 de abril se creó el comité de personas expertas para la reforma del sistema tributario cuyo objetivo es analizar el sistema fiscal para mejorar su eficiencia, garantizar los recursos públicos y adaptarlo a los retos del siglo XXI, poniendo el énfasis en cinco materias, y cuyas propuestas deberán ser entregadas antes del 28 de febrero de 2022. Con posterioridad, se conocerán las medidas que el Gobierno decide adoptar en materia tributaria”, con este párrafo, el Gobierno da por contestadas las preguntas de la coalición”

Mulet expuso que la pobreza menstrual es un problema estructural de desigualdad de género que deriva de la pobreza económica. “Se estima que en torno al 21% de las mujeres en España se encuentra en una situación económica vulnerable y, por tanto, más de 3 millones de mujeres en edad fértil en España tienen dificultad de acceso a productos de higiene menstrual”.

Según estos datos, las mujeres se pasan una media de 40 años menstruando una vez al mes.. Aunque son productos de primera necesidad, pues su utilización es obligatoria para garantizar la salud de las mujeres, en España no se le considera así. A estos productos se les aplica el IVA reducido del 10%, en lugar de aplicarse el IVA superreducido del 4% y de categorizarlos como productos de primera necesidad.

El elevado precio de estos productos es una de las barreras que obstaculiza su acceso y que, por tanto, promueve la pobreza menstrual. La falta de productos menstruales tiene consecuencias físicas y psicológicas que se pueden prevenir. Las capas más desfavorecidas de la sociedad son las que están más expuestas a la pobreza menstrual y a las complicaciones de salud derivadas.

Otros países ya están afrontando esta cuestión. Kenya en 2004 ya eliminó los impuestos a los productos de higiene menstrual. El Gobierno escocés aprobó en 2020 unánimemente el acceso gratuito a productos de higiene menstrual. En 2015 Canadá hizo lo mismo. Hoy en día se les suman a través de distintas medidas políticas Colombia, India, Malasia, Sudáfrica, Ruanda, Irlanda e Inglaterra. Concretamente, en Irlanda y en las Islas Canarias, los productos de higiene menstrual no están sujetos a ningún impuesto.

Sin embargo, mientras productos como la Viagra están gravados al 4%, los productos de higiene menstrual, que son de uso obligatorio para la salud de las mujeres, siguen estando tipificados al 10%. Gravar los productos de higiene menstrual al tipo superreducido del 4% es una cuestión de salud y de justicia social. Es inaceptable que en el 2021 el nivel de salud menstrual dependa de la capacidad económica individual.