El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha defensat hui la necessitat d’ampliar les mesures de reparació de les víctimes del franquisme usades com a mà d’obra esclava a l’Espanya franquista


Entre les mesures Mulet demana que es realitze un cens de presos esclavitzats amb treballs forçats en Batallons Disciplinaris de Soldats Treballadors (BDST), destacaments penals de treball i altres formes de repressió de tipus laboral, per a reparar a les famílies amb càrrec a les empreses que els van emprar o, en defecte d’això, a l’Estat beneficiari del seu treball, les corresponents indemnitzacions i reparacions que s’establisquen calculant les jornades que van estar en aquesta situació.



Mulet afirma que el text remés per part del Congrés dels Diputat no salda l’important deute pendent amb els treballadors esclaus del franquisme, en matèria de reconeixement, reparació i investigació. A França, per exemple, es va produir un intens debat sobre la col·laboració de Renault amb el Reich i el règim col·laboracionista de Vichy, durant l’ocupació.


Entitats privades de quasi qualsevol sector es van beneficiar del treball de més de 400.000 reclusos en un règim pròxim a l’esclavitud. Algunes d’aquestes empreses cotitzen hui dia en l’IBEX 35, hereues d’aquelles activitats primigènies. Algunes d’aquestes empreses van ser Banús Germans, Sant Román, Huarte, Agromán o Dragatges i Construccions. José Luís Gutiérrez Molina, director científic del projecte Todos los nombres (http://www.todoslosnombres.org) i coautor del llibre El Canal dels Presos.

Treballs forçats: de la repressió política a l’explotació econòmica aprecie que aquest treball esclau va suposar “almenys 800 milions d’euros”, segons les estimacions més conservadores. “Des del xicotet taller a la gran indústria basca, catalana o andalusa, no va haver-hi sector industrial, comercial, agrari o de serveis que no contractara, en major o menor número, amb treballadors esclaus”,

assegura Gutiérrez Molina.


Segons els estudis, existeix un deute pendent, entre les empreses privades que més sovint van tindre al seu servei com a treballadors forçats a presos polítics del franquisme figuren, entre altres, Babcok- Wilcox, Carbons Asturians, Constructora Naval, Indústries Egaña, Tallers La Trefilera, Plasència de les Armes, Esperanza i Companyia SA., Tallers Murga, Ciments Portland-Ibèria, Ciments Asland, Metre de Madrid, Riscos Asfàltics, Sagristà, Portolés i Cia. Sicot, Jose Mª Padrón, Carbonífera Palomar, Montes de Galícia, A. Villalón, E. Osis, Elizarrán, Hidro Nitre Espanyola, Mines del Bierzo, Experiències Industrials, Gutiérrez Oliva, A. Carretero, Sanz Bueno, Salvador Quota, Maquinista i Fosa de l’Ebre, Regino Criat, Ferrocarrils i Mines, Antracites Gaiztarro, Múgica Arellano i Cia, Miner Siderúrgica de Orallo, ECIA, Vies i Regs, Dur-Felguera, C. Peña, Julián A. Expósito, Fonamentacions i Obres, E. Medrano, C. Mardellano, Dl. Pastora. M. Llagostera, I. Arribalaga, J.Dobarco, Societat Marcor, Ramón Echave, SAFA, Burés


Camps de treball del nazisme



La coalició també demana elaborar en aquesta llei un cens dels presos espanyols en camps de treball del nazisme (els rotspanier), per a reparar a les famílies amb càrrec a les empreses que els van emprar o, en defecte d’això a l’Estat beneficiari del seu treball, les corresponents indemnitzacions i reparacions que s’establisquen calculant les jornades que van estar en aquesta situació.

Mulet recorda que així ho van fer a Alemanya moltes de les empreses que es van beneficiar d’aqueixa mena de represaliats que està tipificat com a violació de drets humans i crim contra la humanitat, si bé encara ni a Alemanya ni al seu país s’ha reparat o indemnitzat als espanyols que van ser perseguits per motius ideològics i forçats a treballar. “Igualment va haver-hi a França, sota el règim de Vichy uns 70.000 espanyols treballadors forçats (CTE, Companyies de Treballadors Estrangers) tant a França com a Algèria. Ni se’ls va demanar perdó, ni van ser reparats en quants països europeus o del Nord d’Àfrica van ser esclavitzats.”

ESCLAVOS DEL FRANQUISMO Y NAZISMO: Compromís PIDE en la lley, indemnizaciones por parte  de les empresas beneficiadas

El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha defendido hoy la necesidad de ampliar las medidas de reparación de las víctimas del franquismo usadas como mano de obra esclava en la España franquista o incluso en la el

Entre las medidas Mulet pide que se realice un censo de presos esclavizados con trabajos forzados en Batallones Disciplinarios de Soldados Trabajadores (BDST), destacamentos penales de trabajo y otras formas de represión de tipo laboral, para reparar a las familias con cargo a las empresas que los emplearon o, en su defecto, al Estado beneficiario de su trabajo, las correspondientes indemnizaciones y reparaciones que se establezcan calculando las jornadas que estuvieron en esta situación.

Mulet afirma que el texto remitido por parte del Congreso de los Diputado no salda la  importante deuda pendiente con los trabajadores esclavos del franquismo, en materia de reconocimiento, reparación e investigación. En Francia, por ejemplo, se produjo un intenso debate sobre la colaboración de Renault con el Reich y el régimen colaboracionista de Vichy, durante la ocupación.

Entidades privadas de casi cualquier sector se beneficiaron del trabajo de más de 400.000 reclusos en un régimen cercano a la esclavitud. Algunas de estas empresas cotizan hoy en día en el IBEX 35, herederas de aquellas actividades primigenias. Algunas de estas empresas fueron Ébano Hermanos, San Román, Huarte, Agromán o Dragados y Construcciones. José Luís Gutiérrez Molina, director científico del proyecto Todos los números (http://www.todoslosnombres.org) y coautor del libro El Canal de los Tomados. Trabajos forzados: de la represión política a la explotación económica aprecio que este trabajo esclavo supuso “al menos 800 millones de euros”, según las estimaciones más conservadoras. “Desde el pequeño taller a la gran industria vasca, catalana o andaluza, no hubo sector industrial, comercial, agrario o de servicios que no contratara, en mayor o menor número, con trabajadores esclavos”, asegura Gutiérrez Molina.

Según los estudios, existe una deuda pendiente, entre las empresas privadas que más frecuentemente tuvieron a su servicio como trabajadores forzados a presos políticos del franquismo figuran, entre otros, Babcok- Wilcox, Carbones Asturianos, Constructora Naval, Industrias Egaña, Talleres La Trefilera, Plasencia de las Armas, Esperanza y Compañía SA., Talleres Murga, Cementos Portland-Iberia, Cementos Asland, Metro de Madrid, Riesgos Asfálticos, Sacristán, Portolés y Cía Sicot, Jose Mª Padrón, Carbonífera Palomar, Montes de Galicia, A. Villalón, E. Osis, Elizarrán, Hidro Nitro Española, Minas del Bierzo, Experiencias Industriales, Gutiérrez Oliva, A. Carretero, Sanz Bueno, Salvador Cuota, Maquinista y Fundición del Ebro, Regino Criado, Ferrocarriles y Minas, Antracitas Gaiztarro, Múgica Arellano y Cia, Minero Siderúrgica de Orallo, ECIA, Vias y Riegos, Duro-Felguera, C. Peña, Julián A. Expósito, Cimentaciones y Obras, E. Medrano, C. Mardellano, Lun. Pastora. M. Llagostera, I. Arribalaga, J.Dobarco, Sociedad Marcor, Ramón Echave, SAFA, Burés

Campos de trabajo del nazismo

La coalición también pide elaborar en esta ley  un censo de los presos españoles en campos de trabajo del nazismo (los rotspanier), para reparar a las familias con cargo a las empresas que los emplearon o, en su defecto al Estado beneficiario de su trabajo, las correspondientes indemnizaciones y reparaciones que se establezcan calculando las jornadas que estuvieron en esta situación.

Mulet recuerda que así lo hicieron en Alemania muchas de las empresas que se beneficiaron de ese tipo de represaliados que está tipificado como violación de derechos humanos y crimen contra la humanidad, aunque todavía ni en Alemania ni en su país se ha reparado o indemnizado a los españoles que fueron perseguidos por motivos ideológicos y forzados a trabajar. “Igualmente hubo en Francia, bajo el régimen de Vichy unos 70.000 españoles trabajadores forzados (CTE, Compañías de Trabajadores Extranjeros) tanto en Francia como en Argelia. Ni se les pidió perdón, ni fueron reparados en cuantos países europeos o del Norte de África fueron esclavizados.*”