També proposa que s’estudien les dificultats d’incorporar-se al mercat laboral després del tractament

El Senat debatrà demà (dimarts 27) la iniciativa del portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, que demana ampliar les campanyes de prevenció del càncer de mama. La iniciativa reclama intensificar els programes de prevenció vigents davant el càncer que suposa la cinquena causa de mort global i la primera entre les dones entre 35 i 55 anys, sent el tumor més freqüent. 

És preocupant l’augment d’aquesta mena de càncer en dones joves. Actualment prop del 20% dels tumors de mama es donen en dones amb una edat inferior als 45 anys. Unes edats, les més joves, en les quals segons les persones expertes els casos tendeixen a ser més agressius i difícils de tractar que en edats més avançades. Les persones expertes alerten que descuidar les franges d’edat més joves, on es percep un major increment de la incidència dels casos de càncer de mama, podria ser un error que ens allunye progressivament de les dades de curació actuals, francament positives en xifres relatives en comparació en altres estats del nostre entorn.

Des de la coalició també proposen estendre les campanyes. “D’una banda proposem avançar l’inici de les mamografies o cribratge i per un altre prorrogar-les fins als 75 anys, utilitzant per a això tests genètics i tècniques no invasives en aquells casos de risc genètic en els quals s’hagen detectat mutacions i per a evitar els riscos que suposen les mamografies precoces”, explica.

Abordar a temps la detecció precoç del càncer de mama pot suposar notables millores en la qualitat de vida de les persones afectades, les seues relacions laborals i situacions de vulnerabilitat, ja que una de cada tres afectades perd el seu lloc de treball. L’actual situació de Covid-19 i l’estat d’alarma han provocat demores en els garbellats que es realitzen a les persones, la qual cosa ha alterat els calendaris de mamografies, circumstància que està afectant milers de persones, per la qual cosa fa falta una acció decidida per a recuperar el ple rendiment dels programes de detecció i prevenció.

Així la moció reclama finançar adequadament a les diferents comunitats autònomes, que ostenten les competències en aquesta matèria, perquè puguen avançar l’edat d’inici de mamografies o cribratge en dones asimptomàtiques als 40 anys amb l’objectiu de recuperar el ritme anterior a la pandèmia i prorrogar-les fins als 75 anys. D’altra banda, reclama introducir campanyes de sensibilització per al foment de l’acte-exploració destinades a dones joves en els respectius plans autonòmics per a la Prevenció de Càncer de Mama i estudiar i analitzar les repercussions laborals per a les afectades i les possibles mesures que es podrien aplicar per a corregir les dificultats d’incorporar-se de nou al mercat laboral després del tractament. 

Finalment demana avançar en la implantació i utilització de tests  genètics i tècniques no invasives per a identificar canvis nocius (mutacions) en qualsevol dels dos gens de susceptibilitat al càncer de mama: BRCA1 i BRCA2 i evitar així els riscos que suposen les mamografies precoces en pacients amb riscos demostrats.

Compromís propone en el Senado ampliar las campañas de prevención del cáncer de mama con nuevas técnicas y hasta los 75 años de edad

También propone que se estudien las dificultades de incorporarse al mercado laboral tras el tratamiento

Madrid, 26 de septiembre de 2022 

El Senado debatirá mañana (martes 27) la iniciativa del portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, que pide ampliar las campañas de prevención del cáncer de mama. La iniciativa reclama intensificar los programas de prevención vigentes ante el cáncer que supone la quinta causa de muerte global y la primera entre las mujeres entre 35 y 55 años, siendo el tumor más frecuente. 

Es preocupante el aumento de este tipo de cáncer en mujeres jóvenes. Actualmente cerca del 20% de los tumores de mama se dan en mujeres con una edad inferior a los 45 años. Unas edades, las más jóvenes, en las que según las personas expertas los casos tienden a ser más agresivos y difíciles de tratar que en edades más avanzadas. Las personas expertas alertan que descuidar las franjas de edad más jóvenes, donde se percibe un mayor incremento de la incidencia de los casos de cáncer de mama, podría ser un error que nos aleje progresivamente de los datos de curación actuales, francamente positivas en cifras relativas en comparación en otros estados de nuestro entorno.

Desde la coalición también proponen extender las campañas. “Por un lado proponemos avanzar el inicio de las mamografías o screening y por otro prorrogarlas hasta los 75 años, utilizando para ello tests genéticos y técnicas no invasivas en aquellos casos de riesgo genético en las que se hayan detectado mutaciones y para evitar los riesgos que suponen las mamografías precoces”, explica.

Abordar a tiempo la detección temprana del cáncer de mama puede suponer notables mejoras en la calidad de vida de las personas afectadas, sus relaciones laborales y situaciones de vulnerabilidad, puesto que una de cada tres afectadas pierde su puesto de trabajo. La actual situación de Covid-19 y el estado de alarma han provocado demoras en los cribados que se realizan a las personas, lo que ha alterado los calendarios de mamografías, circunstancia que está afectando a miles de personas, por lo que hace falta una acción decidida para recuperar el pleno rendimiento de los programas de detección y prevención.

Así la moción reclama financiar adecuadamente a las diferentes comunidades autónomas, que ostentan las competencias en esta materia, para que puedan avanzar la edad de inicio de mamografías o screening en mujeres asintomáticas a los 40 años con el objetivo de recuperar el ritmo anterior a la pandemia y prorrogarlas hasta los 75 años. Por otro lado, reclama introducir campañas de sensibilización para el fomento de la auto-exploración destinadas a mujeres jóvenes en los respectivos planes autonómicos para la Prevención de Cáncer de Mama y estudiar y analizar las repercusiones laborales para las afectadas y las posibles medidas que se podrían aplicar para corregir las dificultades de incorporarse de nuevo al mercado laboral después del tratamiento. 

Finalmente pide avanzar en la implantación y utilización de tests genéticos y técnicas no invasivas para identificar cambios nocivos (mutaciones) en cualquiera de los dos genes de susceptibilidad al cáncer de mama: BRCA1 y BRCA2 y evitar así los riesgos que suponen las mamografías precoces en pacientes con riesgos demostrados.