ompromís esmena la llei Memòria Democràtica exigint igualar la repressió cultural i lingüística del País Valencià durant el franquisme al cas català, basc i gallec.
Mulet afirma que no l’actual redactat discrimina bona part de la pluralitat cultural de l’Estat
Madrid a 12 de setembre de 2022.
El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha explicat que entre les prop de 80 esmenes que la coalició ja ha registrat al text de Llei de Memòria Democràtica que s’està tramitant al Senat després del seu pas en el Congrés, està el d’equiparar a totes la llengües i cultures pròpies de l’Estat que van patir igualment persecució per part del franquisme, en lloc del text excloent actual que únicament parla de les llengües i cultures basques, catalana i gallega
Segons Mulet “ és completament injust i discriminatori, ja que es va perseguir com a mínim per igual altres llengües i cultures, i no és el mateix per exemple parlar de llengua catalana per a equiparar la llengua comuna de Catalunya, País Valencià, Balears o comarques d’Aragó i Múrcia, a com si tots formaren part d’una mateixa cultura: existeixen les cultures pròpies més enllà de la llengua comuna, el mateix que passaria amb l’asturià com a llengua comuna, però que no seria equiparable a la cultura pròpia d’Astúries, amb les altres zona asturià parlants com la regió lleonesa, Extremadura o Cantàbria; o no és el mateix la repressió de la llengua i cultura gallega com la repressió cultural en el Bierzo, que va més enllà de l’idioma gallec i així en tots els casos”
Per al senador “ ningú dubta de la unitat de les llengües, cas de la pròpia del País Valencià, però l’actual redactat equipara llengües i cultures i és incorrecte, al País Valencià es va perseguir el valencià com a llengua, però també els trets culturals propis dels valencians i valencianes, i amb el redactat que ha eixit del Congrés sembla que eixe fenomen sols es va donar en tres comunitats autònomes, Catalunya, País Basc i Galícia, i a la reste no, i sabem que nova ser això”
El senador valencianista ha exigit a més de la resta de llengües minoritzades de l’Estat que van ser prohibides de l’àmbit públic o fins i tot es va pretendre del privat, el cas concret del poble gitano, una cultura no territorialitzada que va patir especialment la repressió per part de la dictadura, en aspectes de llengua i cultura, i on la llei fa un esment superficial
Text aprovat pel congrés
( reconeixement de victimes) Article 3. 6. Es consideren víctimes les comunitats, les llengües i les cultures basca, catalana i gallega en els seus àmbits territorials lingüístics, els parlants dels quals van ser perseguits per fer ús d’aquestes.
TEXT PROPOSAT PER COMPROMÍS:
ARTICULE 3, PUNT 6,
Modificar el text:
Es consideraren víctimes les comunitats, les cultures pròpies i llengües com el gallec, l’asturià/lleonés ( i les seues variants a la Regió Lleonesa, Cantàbria o Extremadura), les llengües pròpies d’Extremadura, el català/valencià (amb les seues diverses denominacions) a Aragó, Catalunya, Balears, País Valencià o Múrcia (El Carxe), l’aragonés, l’occità/aranés, el tamazight o l’àrab de Ceuta, o el basc a País Basc i Navarra, així com la llengua i cultura gitana, entre altres, els parlants de la qual van ser perseguits per fer ús d’aquestes.
Justificació: Hi ha més llengües espanyoles que les incorporades en el text originari.
Article 4. Punt 4 Reconeixement:
Text de la llei de Congrés:
4. Es reconeix la política de persecució i repressió contra les llengües i cultures catalana, gallega, basca, aragonesa, occitana i asturiana perpetrades pel règim dictatorial franquista durant el període de guerra, així com en les dècades posteriors de dictadura.
MODIFICACIÓ ARTICLE 4 PUNT 4
Text que es proposa
Es reconeix la política de persecució i repressió contra la diversitat cultural i lingüística de l’Estat, especialment cap al gallec, l’asturià/lleonés (i les seues variants a la Regió Lleonesa, Cantàbria o Extremadura), les llengües pròpies d’Extremadura, el català/valencià (amb les seues diverses denominacions) a Aragó, Catalunya, Balears, País Valencià o Múrcia (El Carxe), l’aragonés, l’occità/aranés, el tamazight o l’àrab de Ceuta, o el basc a País Basc i Navarra, així com la llengua i cultura gitana, entre altres, perpetrada pel règim dictatorial franquista durant el període de guerra, així com en les dècades posteriors de dictadura.
Justificació: Hi ha més llengües espanyoles que les incorporades en el text originari.