A aquesta pregunta:
Sr. CARLES MULET GARCÍA, Senador designat per les Corts Valencianes, de COMPROMÍS, ), a l’empara del que es preveu en els articles 160 i 169 del Reglament de la Cambra, presenta la següent pregunta amb resposta escrita:
Ho publica Valenciaplaza https://valenciaplaza.com/es-espana-un-estado-radialtambien-en-el-artÉs Espanya un Estat radial també en l’art?
Joaquín Guzmán
el Museu del Prado ha adquirit, a través de la Junta de Qualificació del Ministeri de Cultura, una important taula de Juan de Juanes, sobre la que s’havia sol·licitat, pel propietari, un permís d’exportació per a la seua venda fora d’Espanya, però que li va ser denegat. La primera pinacoteca espanyola que en moltes ocasions és informada per la Junta d’aquestes situacions, advertida de l’existència d’aquesta important obra, va formalitzar una oferta i la va adquirir per a enriquir, més si cap, la seua ja extraordinària col·lecció pictòrica. Ben fet pEl Prado. El que desconeixem és si els experts del Ministeri únicament van posar en guàrdia al Prat o també van oferir la possibilitat d’adquisició a, per exemple, el Museu de Belles arts de València o fins i tot l’Estat va valorar la possibilitat d’adquirir l’obra per a les sales de l’edifici a l’altre costat del pont de la Trinitat.
Per al cas que ens ocupa no és fútil recordar que El Prado ja atresora una quinzena d’obres de l’artista valencià, i fins i tot amb l’arribada en el seu moment de Miguel Falomir a la direcció es va decidir dedicar-li tota una sala a l’anomenat Rafael espanyol.
La raó d’aquesta gran quantitat de Juanes cal trobar-la, entre altres vicissituds, a l’adquisició, per part del monarca Carles IV de les taules que formaven part del retaule dedicat a la vida de Sant Esteban que es trobaven a l’església del mateix nom situada al costat de l’Amodí. Perquè la localitzen fàcilment, és l’església on es troba la pila baptismal de Sant Vicent Ferrer. Alguna cosa que he conegut recentment és que aquesta adquisició règia es va dur a terme perquè així van ser oferides les taules al monarca perquè es tenia intenció de desmuntar el retaule (de fet, en la pròpia ciutat hi havia algun interessat en la compra). El cas és que finalment el Borbó se les va emportar a Madrid sobre el mes de març de 1801.
Quant a la taula adquirida pEl Prado formava part, concretament estava situada en l’àtic, d’un retaule dedicat a Sant Sebastià originari de la Cartoixa de Vall de Crist. Retaule que hui s’ha perdut com a tal, però del qual es conserven la majoria de les taules. Quatre d’elles, de les set que ho componien, les custodia hui el Museu de Belles arts de València pel que, sobre la base de criteris lògics i museològics, el destí natural de la taula hauria de ser el nostre museu.
L’Estat degué estimar com a primera opció l’adquisició d’aquesta, per a així completar les quatre taules citades, però no va succeir així. La moderna museografia més enllà de qüestions purament patriòtiques té entre els seus objectius reunir en la mesura que siga possible les obres que han estat juntes des del seu origen per constituir una sèrie (per exemple un apostolat, o una sèrie temàtica d’un autor) i no a separar-les ja que la lectura de les obres en el seu conjunt i sota un mateix sostre és molt més fàcil que si es disgreguen. De fet, la política d’adquisicions dels museus té com un dels seus eixos aquesta idea de completar la col·lecció completant de nou el puzle en el seu moment deixalla, o també complementar obres relacionades amb unes altres, com per exemple l’adquisició d’esbossos previs d’unes altres que ja tenen a les seues sales, etc, amb la finalitat de donar més coherència a la col·lecció.
Per tot això es va preguntar
1. els experts del Ministeri únicament van posar en guàrdia al Prat o també van oferir la possibilitat d’adquisició a, per exemple, el Museu de Belles arts de València o fins i tot l’Estat va valorar la possibilitat d’adquirir l’obra per a les sales d’aquest museu situat a València?
2. La taula adquirida pel Prado formava part, concretament estava situada en l’àtic, d’un retaule dedicat a Sant Sebastià originari de la Cartoixa de Vall de Crist. Retaule que hui s’ha perdut com a tal, però del qual es conserven la majoria de les taules. Quatre d’elles, de les set que ho componien, les custodia hui el Museu de Belles arts de València pel que, sobre la base de criteris lògics i museològics, el destí natural de la taula hauria de ser aquest museu, Per què no s’ha procedit depositant la taula a València?
3. Per què l’Estat L’Estat no va estimar com a primera opció l’adquisició d’aquesta?
4. Si la major part del conjunt, quatre peces, de les set que el componien, les custodia hui el Museu de Belles arts de València, sobre la base de criteris lògics i museològics, el destí natural de la taula hauria de ser el museu de valencià. Per què no s’ha seguit amb aquest criteri?
El Govern contesta
(684) PREGUNTA ESCRITA SENAT
684/51903 01/02/2022 130597
AUTOR/A: MULET GARCÍA, Carles (GPIC) RESPOSTA:
En relació amb la pregunta de referència, s’informa que entre els membres de la Junta de Qualificació (organisme consultiu que informa sobre les sol·licituds d’exportació i adquisició) es troben diversos conservadors i el propi Director del Museu Nacional del Prado (MNP), per l’aquests professionals van tindre coneixement des del primer moment de l’aparició de la pintura en el mercat i els va ser encomanada per la Junta l’elaboració d’un informe tècnic sobre la importància i interés de l’obra per a les col·leccions públiques.
El Retaule de Sant Sebastià de la Cartoixa de Vall de Crist (Castelló) es va desmembrar efectivament en el segle XIX. Cal assenyalar que, de les taules que el van compondre, les que es troben en col·leccions museístiques des de data més antiga són les dues que formen part dels fons del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), on van ingressar en 1904 i on, hui dia, romanen.
Les quatre obres que actualment formen part de la col·lecció del Museu Sant Pio V (València) són compres realitzades per l’Estat en els últims 30 anys per a l’increment i millora dels seus fons i la presència dels quals allí és fruit d’una decisió conscient i meditada de l’Administració central per a beneficiar a la pinacoteca valenciana, en detriment de l’opció de tornar a reunir el retaule en un sola institució, incorporant les diferents obres que han aparegut al llarg del segle XX, a la col·lecció del MNAC de Barcelona, que va ser la que primer va tindre pintures d’aqueix conjunt.
La Direcció General de Patrimoni Cultural i Belles arts, del Ministeri de Cultura i Esport, va valorar diverses opcions per a incorporar aquesta pintura a les col·leccions públiques però, atés que l’obra portava més de 50 anys en una col·lecció privada madrilenya i que, com queda explicat més amunt, les peces que van conformar aquest Retaule ja es troben disperses en diverses institucions públiques diferents, l’opció
va ser la seua assignació al MNP, la col·lecció del qual té un reduït nombre d’obres de Juan de Juanes, sent les més importants procedents d’un únic conjunt, la qual cosa impedeix al Museu exposar a les seues sales una visió àmplia d’aquest autor que abaste diferents períodes de la seua producció.
Com s’ha explicat anteriorment, s’informa que les quatre taules que formen part de la col·lecció del Museu Sant Pio V de València es troba allí per una decisió del Ministeri de Cultura que, en els últims 30 anys, les va adquirir i va assignar a la principal pinacoteca valenciana per a l’enriquiment de les seues col·leccions, en contra d’altres possibles criteris que podrien haver-se adoptat com:
• Assignar-les al Museu de Castelló (atés que la Cartoixa de Val de Crist es troba a la província de Castelló i no en la de València).
• Depositar-les en la col·lecció pública que ja tenien entre les seues col·leccions obres d’aquest Retaule en l’MNAC.
Madrid, 08 d’abril de 2022
Per al senador Carles Mulet, aquesta resposta demostra una vegada més el feroç centralisme aplicat també al patrimoni cultural fins i tot en casos injustificables como este “ un pintor valencià , una obra d’una cartoixa valenciana, quatre de les set peces d’aquest retaule estan a València, ( dos a Catalunya en el MNA), es recupera la que faltava, es pega amb diners públics de tots, però en lloc d’unir-les a les altres peces del retaule, es depositen a Madrid, aquest centralisme és asfixiant i ens continuen tractant com una colònia. La resposta del per què del desmembrament d’aquesta obra és una simple excusa sense gens de rigor ni credibilitat, atén eixa visió egoista que tot el patrimoni ha d’estar sempre a Madrid”
En aqueix sentit ha remarcat “ que la suposada unitat museística que atribueixen per exemple per a justificar que una peça única com la Dama d’Elx continue a Madrid, ací l’obvien per a no unir el retaule en el territori valencià. Això és una espècie d’espoli patrimonial valencià pagat a més, també amb els diners dels valencians i valencianes, aquest política centralitzadora és esgotadora i injusta”