Madrid dóna l’esquena a la petició feta per les Corts Valencianes.
Madrid, 04 de juliol de 2018. Si bé al maig les Corts Valencianes aprovaven exigir la desmilitarització cessió del Convent de Sant Doménec de València, amb els vots de Compromís, PSPV-PSOE i Podemos, ara el Govern Central torna a tirar un pitxer d’aigua freda.
El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, va preguntar per escrit al nou govern, quines mesures pensava adoptar respecte a la tornada a la gestió autonòmica o local del convent de Sant Doménec de València ara en mà dels militars?.
La resposta que ha donat ara el Govern no deixa lloc a dubtes “ En relació amb l’assumpte interessat, s’assenyala que el Convent de Sant Doménec de València, és una propietat demanial afectada al Ministeri de Defensa i adscrita a l’Exèrcit de Terra, en la qual se situa la Caserna General Terrestre d’Alta Disponibilitat. La propietat, per tant, segueix sent d’interès per a la Defensa Nacional i no està inclosa en cap de les actuacions de racionalització d’infraestructures que està duent a terme aquest Departament, per la qual cosa no està prevista la seua cessió al Consell de la Generalitat Valenciana.”
Per a Mulet “ costava poc adquirir un compromís per a estudiar la seua cessió, sense més pretensions, però el Gobierno del PSOE ha preferit descartar directament qualsevol canvi, deixant en evidència al seu partit en el País Valencià, que va votar a favor d’aquesta cessió”
El portaveu de Compromís ha destacat que són positius els avanços produïts entre el Consell i l’administració militar que han permès un increment de visites i per tant, el coneixement d’aquesta joia arquitectònica “ però la voluntat de les Corts Valencianes, o siga, del poble valencià representat en elles, era es desmilitaritzara el convent i es garantira l’accés al públic com exigeix la llei la ser un “Monument Històric Artístic Nacional” i BIC, i que se cedira la seua titularitat a la Generalitat.
L’antic Convent de Predicadores és un dels monuments amb major interès històric i artístic de la ciutat. El complex, la primera pedra del qual va ser col·locada pel rei Jaume I en 1239, va ser seu de l’Ordre de Predicadores, i entre els seus murs van viure, entre uns altres, sant Vicent Ferrer i sant Lluís Bertran. Avui aquesta joia està tancada per al públic i alberga la Caserna General Terrestre d’Alta Disponibilitat (CGTAD).
A més, l’edifici també va tenir una notable transcendència política per haver acollit en diverses ocasions les sessions de les Corts Valencianes forals, prova d’ella és la celebració recinte del 600 aniversari de les Corts.
L’immoble va ser declarat “Monument Històric-Artístic Nacional” en 1931 i, des de llavors, ha estat present en tots els inventaris del patrimoni cultural valencià, que li atorguen la màxima protecció i que limiten les actuacions que es poden fer en l’edifici.
El conjunt d’edificis supera els 10.000 metres quadrats de planta, i inclou elements d’especial interès com el Claustre Major, un dels més destacats de l’arquitectura gòtica valenciana; l’aula Capitular; la Capella dels Reis, del segle XV; el Refetor o la capella de Sant Vicent Ferrer. Aquesta última, la construcció de la qual també es va iniciar en el segle XV, va anar profundament reformada en el XVIII.
L’any passat la capella de Sant Vicent Ferrer va patir una agressió en ser repintar amb purpurina els seus daurats originals, i els estucs pintats amb pintura plàstica.
També es van arrancar el sagrari de l’altar major amb total impunitat. Un atemptat al que cal sumar el fet que fa uns anys va desaparèixer una talla de Sant Josep, obra d’Ignasi Vergara, que segueix desapareguda i sense que existisca constància de la presentació de la pertinent denúncia.
Mulet ha reiterat la necessitat de la cessió “ per a usos militars pot tenir qualsevol emplaçament a València o comarca, i un convent com a est pot ser un revulsiu turístic de primer ordre per a la ciutat”
El Gobierno Sanchez no está dispuesto a ceder el convent de Sant Doménec de València
Madrid da la espalda a la petición hecha por las Cortes Valencianas.
Madrid, 04 de julio de 2018. Si bien en mayo las Cortes Valencianas aprobaban exigir la desmilitarización cesión del Convent de Sant Doménec de València, con los votos de Compromís, PSPV-PSOE y Podemos, ahora el Gobierno vuelve a echar un jarrón de agua fría.
El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, preguntó por escrito al nuevo gobierno, qué medidas pensaba adoptar respecto al retorno a la gestión autonómica o local del convento de Sant Doménec de València ahora en mano de los militares?.
La respuesta que ha dado ahora el Gobierno no deja lugar a dudas “ En relación con el asunto interesado, se señala que el Convento de Sant Doménec de Valencia, es una propiedad demanial afectada al Ministerio de Defensa y adscrita al Ejército de Tierra, en la cual se ubica el Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad. La propiedad, por tanto, sigue siendo de interés para la Defensa Nacional y no está incluida en ninguna de las actuaciones de racionalización de infraestructuras que está llevando a cabo este Departamento, por lo que no está prevista su cesión al Consell de la Generalitat Valenciana.”
Para Mulet “costaba poco adquirir un compromiso para estudiar su cesión, sin más pretensiones, pero el Gobierno del PSOE ha preferido descartar directamente cualquier cambio, dejando en evidencia a su partido en el País Valencià, que votó a favor de esta cesión”
El portavoz de Compromís ha destacado que son positivos los avances producidos entre el Consell y la administración militar que han permitido un incremento de visites y por lo tanto, el conocimiento de esta joya arquitectónica “ pero la voluntad de las Cortes Valencianas, o sea, del pueblo valenciano representado en ellas, era se desmilitarizara el convento y se garantizara el acceso al público como exige la ley la ser un “Monumento Histórico Artístico Nacional” y BIC, y que se cediera su titularidad a la Generalitat.
El antiguo Convento de Predicadores es uno de los monumentos con mayor interés histórico y artístico de la ciudad. El complejo, cuya primera piedra fue colocada por el rey Jaume I en 1239, fue sede de la Orden de Predicadores, y entre sus muros vivieron, entre otros, san Vicent Ferrer y san Lluís Bertrán. Hoy ésta joya está cerrada para el público y alberga el Cuartel General Terrestre de Alta Disponibilidad (CGTAD).
Además, el edificio también tuvo una notable trascendencia política por haber acogido en varias ocasiones las sesiones de las Cortes Valencianas forales, prueba de ella es la celebración recinto del 600 aniversario de las Cortes.
El inmueble fue declarado “Monumento Histórico-Artístico Nacional” en 1931 y, desde entonces, ha estado presente en todos los inventarios del patrimonio cultural valenciano, que le otorgan la máxima protección y que limitan las actuaciones que se pueden hacer en el edificio.
El conjunto de edificios supera los 10.000 metros cuadrados de planta, e incluye elementos de especial interés como el Claustro Mayor, uno de los más destacados de la arquitectura gótica valenciana; el aula Capitular; la Capilla de los Reyes, del siglo XV; el Refectorio o la capilla de San Vicente Ferrer. Esta última, cuya construcción también se inició en el siglo XV, fue profundamente reformada en el XVIII.
El año pasado la capilla de San Vicente Ferrer sufrió una agresión al ser repintados con purpurina sus dorados originales, y los estucos pintados con pintura plástica. También se arrancaron el sagrario del altar mayor con total impunidad. Un atentado al que hay que sumar el hecho de que hace unos años desapareció una talla de Sant Josep, obra de Ignasi Vergara, que sigue desaparecida y sin que exista constancia de la presentación de la pertinente denuncia.
Mulet ha reiterado la necesidad de la cesión “ para usos militares puede tener cualquier emplazamiento en Valencia o comarca, y un convento como este puede ser un revulsivo turístico de primer orden para la ciudad”