Carles Mulet pregunta a la ministra per què no governa per defensar els interessos dels productors mentre sí mostra especial interès en l’ús de fertilitzants
Madrid, 20 de febrer de 2018
El portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet, ha demanat hui al Senat a la ministra d’Agricultura, Pesca, Alimentació i Medi Ambient, Isabel Tejerina, que active “quan abans” la clàusula de salvaguarda prevista en els tractats davant la crisi que està patint el sector arrosser a l’Estat espanyol per les greus pertorbacions que estan causant les elevades importacions de tercers països i ha lamentat “que no ho estiga fent ja i no ho haja deixat gens clar aquesta mateixa vesprada“.
En l’actualitat les importacions de Cambodja i Nyanmar estan enfonsant els preus de l’arròs europeu, context en el qual l’Estat espanyol ocupa el segon lloc per darrere d’Itàlia i produeix un terç de l’arròs produït a Europa. “Espanya i els seus dirigents s’omplen molt la boca de patriotisme però no presten prou atenció als seus sectors productius i, especialment, a l’agrícola on semblen actuar per altres interessos ja que els representants de l’Estat van estar en Fòrum del sector de l’Arròs de la UE celebrat a Brussel·les fa un mes. Reclamem que demanen a la Comissió Europea, tal i com està previst en els tractats, limitar les importacions i tornar l’estabilitat i sostenibilitat al sector en casos de pertorbacions tan greus com les que vivim“, ha indicat el portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet.
Mulet ha retret a la titular d’Agricultura i Alimentació que “haja basat la seua intervenció en línies generals del seu ministeri però sense concretar alguna cosa sobre les mesures que espera el sector per lluitar contra l’amenaça que suposa que el mercat s’estiga inundant amb uns increments a un ritme del 800%, el que pot acabar amb la viabilitat del sector” i ha lamentat que “no s’haja compromès en activar la clàusula de salvaguarda prevista en els tractats per a aquests casos de pertorbacions greus“.
Les 750.000 tones produïdes s’ubiquen a Andalusia (40% del total), seguit d’Extremadura amb el 23%, el País Valencià amb el 15,5%, Catalunya amb el 15% i Aragó amb el 5,17%. L’arròs és fonamental per a l’alimentació “però té a més un paper ambiental cabdal per al futur de zones humides com l’Albufera, el Delta de l’Ebre o el Guadalquivir fins a les 109.411 hectàrees i ha patit una regressió important pel menor rendiment i superfície sembrada“. En zones valencianes com la comarca de la Ribera aquest cultiu suposa una font d’ingressos destacable i el cultiu està fortament lligat al seu ecosistema i forma de vida.
“Tot això“, segons el senador de Compromís, “no semblen ser motius suficients perquè des del Govern s’actue, com ja vam advertir amb l’entrada de taronges de Sud-àfrica. La ministra ha solidaritzar-se amb les demandes dels productors d’arròs i mobilitzar els òrgans europeus que poden modular l’arribada de productes d’aquests països menys desenvolupats (LDCs) “, en els quals el respecte pels drets humans no està gens clar.
L’arròs, a més de ser un sector productiu fonamental per a l’alimentació, és un producte sensible que té un paper fonamental en la gestió de l’aigua i en la protecció d’àrees naturals d’especial importància. “Manifesta més interès per l’ús dels fertilitzants a Europa que l’arròs valencià“, ha lamentat.
Compromís ha insistit en la necessitat de demanar suport a les peticions de la Posició Comuna del Sector signades durant el Segon Fòrum del Sector de l’Arròs de la Unió Europea que reclamava precisament l’aplicació de la clàusula de salvaguarda que preveu l’article 22 dels Reglament de la UE i els aranzels a les importacions de l’arròs de Cambodja i LDCs per evitar la gran pertorbació de preus creada o l’establiment de regles de reciprocitat, ambientals, sanitàries i de condicions sociolaborals entre la UE i els tercers països amb els quals estableix acords comercials, així com plasmar en l’etiquetatge si ha estat produït a la UE.
Compromís lamenta que la ministra de Agricultura no active la cláusula de salvaguarda para proteger al arroz
Carles Mulet pregunta a la ministra por qué no gobierna para defender los intereses de los productores mientras sí muestra especial interés en el uso de fertilizantes
Madrid, 20 de febrero de 2018
El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha pedido hoy en el Senado a la ministra de Agricultura, Pesca, Alimentación y Medio Ambiente, Isabel Tejerina, que active “cuanto antes” la cláusula de salvaguarda prevista en los tratados ante la crisis que está sufriendo el sector arrocero en el Estado español por las graves perturbaciones que están causando las elevadas importaciones de terceros países y ha lamentado “que no lo esté haciendo ya y no haya dejado nada claro esta misma tarde”.
En la actualidad las importaciones de Cambodja y Nyanmar están hundiendo los precios del arroz europeo, contexto en el que el Estado español ocupa el segundo lugar por detrás de Italia y produce un tercio del arroz producido en Europa. “España y sus dirigentes se llenan mucho la boca de patriotismo pero no prestan suficiente atención a sus sectores productivos y, especialmente, al agrícola donde parecen actuar por otros intereses ya que los representantes del Estado estuvieron en Foro del sector del Arroz de la UE celebrado en Bruselas hace un mes. Reclamamos que pidan a la Comisión Europea, tal y como está previsto en los tratados, limitar las importaciones y devolver la estabilidad y sostenibilidad al sector en casos de perturbaciones tan graves como las que vivimos”, ha indicado el portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet.
Mulet ha reprochado a la titular de Agricultura y Alimentación que “haya basado su intervención en líneas generales de su ministerio pero sin concretar algo sobre las medidas que espera el sector para luchar contra la amenaza que supone que el mercado se esté inundando con unos incrementos a un ritmo del 800%, lo que puede acabar con la viabilidad del sector” y ha lamentado que “no se haya comprometido a activar la cláusula de salvaguarda prevista en los tratados para estos casos de perturbaciones graves”.
Las 750.000 toneladas producidas se ubican en Andalucía (40% del total), seguido de Extremadura con el 23%, el País Valenciano con el 15,5%, Cataluña con el 15% y Aragón con el 5,17%. El arroz es fundamental para la alimentación “pero tiene además un papel ambiental capital para el futuro de zonas húmedas como l’Albufera, el Delta de l’Ebre o el Guadalquivir hasta las 109.411 hectáreas y ha sufrido una regresión importante por el menor rendimiento y superficie sembrada”. En zonas valencianas como la comarca de la Ribera este cultivo supone una fuente de ingresos destacable y el cultivo está fuertemente ligado a su ecosistema y forma de vida.
“Todo esto”, según el senador de Compromís, “no parecen ser motivos suficientes para que desde el Gobierno se actúe, como ya advertimos con la entrada de naranjas de Sudáfrica. La ministra debe solidarizarse con las demandas de los productores de arroz y movilizar a los órganos europeos que pueden modular la llegada de productos de estos países menos desarrollados (LDCs)”, en los que el respeto de los derechos humanos no está nada claro.
El arroz, además de ser un sector productivo fundamental para la alimentación, es un producto sensible que tiene un papel fundamental en la gestión del agua y en la protección de áreas naturales de especial importancia. “Manifiesta más interés por el uso de los fertilizantes en Europa que del arroz valenciano”, ha lamentado.
Compromís ha insistido en la necesidad de pedir apoyo a las peticiones de la Posición Común del Sector firmadas durante el Segundo Foro del Sector del Arroz de la Unión Europea que reclamaba precisamente la aplicación de la cláusula de salvaguarda prevista en el artículo 22 de los Reglamento de la UE y los aranceles a las importaciones del arroz de Camboya y LDCs para evitar la gran perturbación de precios creada o el establecimiento de reglas de reciprocidad, ambientales, sanitarias y de condiciones sociolaborales entre la UE y los terceros países con los que establece acuerdos comerciales así como plasmar en el etiquetado si ha sido producido en la UE.