La Mesa del Senat admet a tràmit el primer projecte de llei de la coalició, que ha comptat amb la col·laboració del Fòrum de la Memòria, que parteix dels principis de ‘memòria, dignitat, justícia i veritat’ i busca reparar els drets dels reprimits
Madrid, 5 de desembre de 2017
La Mesa del Senat ha admès a tràmit la Proposició de Llei de Compromís pel Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Franquisme i de la Memòria Democràtica de l’Estat espanyol. El text va ser registrat fa escassos 20 dies i es debatrà en l’últim Ple de l’any, que tindrà lloc la setmana vinent.
El document, de 41 articles, ha estat coordinat pel portaveu Carles Mulet amb diverses organitzacions memorialístiques com la Federació Estatal de Fòrums per la Memòria, que busquen recuperar la memòria històrica, la defensa de la Democràcia i acabar amb la impunitat dels crims franquistes.
Segons Mulet “es tracta d’un document ambiciós, ben estructurat, que regula aspectes que no havien estat ben resolts i que reivindica el dret irrenunciable de les víctimes del franquisme a la veritat, la justícia i la reparació, tant material com simbòlica, tal com estableixen els organismes internacionals de Drets Humans i el Dret penal internacional“.
Carles Mulet ha indicat que espera que ara es posicionen els representants a la Cambra Alta “i que el Senat estiga a l’altura de les circumstàncies en un moment històric en què es compleixen 40 anys de Democràcia i encara queden nombrosos caps que es van deixar per lligar i trencar amb un franquisme que va viciar la transició. L’Estat ha de ser part activa en tot el procés, buscant desapareguts i sent justos amb les víctimes del franquisme (empresonats, expedientats, torturats), liderant com a Estat les legítimes reivindicacions de les entitats memorialístiques d’anul·lar sentències, declarar il·legals els Tribunals colpistes i que els jutjats puguen anar exhumant d’acord amb partides pressupostàries concretes i que no hagen de fer-ho els familiars de les víctimes o les associacions en els jutjats“.
“Els partits polítics democràtics hem de pressionar per reparar aquestes situacions després de 40 anys de Democràcia i per això hem de treballar des de totes les institucions per recuperar les partides per a exhumacions, anul·lar de forma efectiva aquests judicis, tornar la dignitat i honor a persones que van ser eliminades de forma organitzada en 1940 i anys posteriors i les seves famílies que van ser estigmatitzades com a rebels i que les generacions futures vegin que la història correctament, com van fer amb la història després del nazisme“, ha indicat Mulet.
El text va ser registrat el passat mes i és més ambiciós que els textos promoguts fins ara pel partit socialista, com la moció que aquesta formació du al Senat i que és “inconcreta i de mínims“, ha valorat el senador valencià.
LA PROPOSTA DE COMPROMÍS
L’avantprojecte proposa anul·lar els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències instruïdes pel règim franquista per arbitraris i il·legals, adoptant el rescabalament a les víctimes, així com la reconstrucció dels arxius penals i judicials afectats. En el seu títol II proposa mesures per rehabilitar a les víctimes i les seues famílies i comptar amb el reconeixement de víctimes del franquisme. També regula la desaparició forçosa, crea un Cens de Memòria Democràtica amb informació de desapareguts i víctimes de la Guerra Civil i el franquisme amb les circumstàncies de cada cas; un mapa de fosses, la investigació per localitzar els enterraments, establir metodologies d’investigacions, compilar testimonis orals de forma urgent de víctimes i testimonis directes així com un protocol d’exhumacions i la seva planificació, amb fons necessaris per a això en els pressupostos generals de l’Estat.
En el seu títol III es proposa la reparació a les víctimes que ho van ser per participar en la vida democràtica i defensar-la, mitjançant jornades i homenatges, l’alè a reflexionar sobre qualsevol forma d’exclusió violenta de persones o col·lectius. D’altra banda proposa convertir el 18 de juliol en el dia de record de les víctimes i homenatge a la democràcia “amb l’objecte de mantenir el record de les víctimes des d’un plantejament de salvaguarda dels valors democràtics de respecte, integració, convivència i cultura de pau“.
Entre els béns de la Memòria Democràtica de l’Estat Espanyol s’inclouen els Llocs de Memòria Democràtica, amb significat històric per explicar el passat, fosses, obres realitzades amb treballadors forçats i de resistència i s’integraran com a Béns d’Interès Cultural en el Patrimoni Espanyol. També proposa la realització de rutes de llocs propers entre si i la creació d’un inventari. Així mateix s’inclouran els documents a un Fons Documental de Memòria Democràtica en el qual col·laboraran entitats acadèmiques i institucions titulars d’arxius per al seu estudi i difusió, així com la creació al portal del Govern espanyol d’un apartat relatiu a la Memòria Democràtica.
Finalment proposa accions per retirar aquells elements contraris a la Memòria Democràtica, com plaques, escuts sobre edificis públics, al·lusions a la legitimació de la sublevació militar i la Dictadura franquista o títols honorífics. A més proposa il·legalitzar aquelles entitats que incomplisquen la llei i deixar sense subvencions i ajudes públiques de l’Administració a aquelles entitats que no eliminen dels seus edificis i espais públics els símbols contraris a la Memòria Democràtica i un règim sancionador. Les actuacions previstes en la Llei estarien coordinades per una Comissió Tècnica de Memòria Democràtica.
16112017 llei victiques franquisme rev. 2
A Pleno el Proyecto de Ley de Compromís para Reconocimiento de las Víctimas del Franquismo y la Memoria Democrática
La Mesa del Senado admite a trámite el primer proyecto de Ley de la coalición, que ha contado con la colaboración del Foro de la Memoria, que parte de los principios de ‘memoria, dignidad, justicia y verdad’ y busca reparar los derechos de los reprimidos
Madrid, 5 de diciembre de 2017
La Mesa del Senado ha admitido a trámite la Proposición de Ley de Compromís para el Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Franquismo y de la Memoria Democrática del Estado español. El texto fue registrado hace escasos 20 días y se debatirá en el ultimo Pleno del año, que tendrá lugar la semana próxima.
El documento, de 41 artículos, ha sido coordinado por el portavoz Carles Mulet con diversas organizaciones memorialísticas como la Federación Estatal de Foros por la Memoria, que buscan recuperar la memoria histórica, la defensa de la Democracia y acabar con la impunidad de los crímenes franquistas.
Según Mulet “se trata de un documento ambicioso, bien estructurado, que regula aspectos que no habían sido bien resueltos y que reivindica el Derecho irrenunciable de las víctimas del franquismo a la verdad, la justicia y la reparación, tanto material como simbólica, tal y como establecen los organismos internacionales de Derechos Humanos y el Derecho penal internacional”.
Carles Mulet ha indicado que espera que ahora se posicionen los representantes en la Cámara Alta “y que el Senado esté a la altura de las circunstancias en un momento histórico en el que se cumplen 40 años de Democracia y todavía quedan numerosos cabos que se dejaron por atar y romper con un franquismo que vició la transición. El Estado debe ser parte active en todo el proceso, buscando desaparecidos y siendo justos con las víctimas del franquismo (encarcelados, expedientados, torturados), liderando como Estado las legítimas reinvindicaciones de las entidades memorialísticas de anular sentencias, declarar ilegales los tribunals golpistas y que los juzgados puedan ir exhumando de acuerdo con partidas presupuestarias concretas y que no deban hacerlo los familiares de las víctimas o las asociaciones en los juzgados”.
“Los partidos políticos democráticos debemos presionar para reparar estas situaciones tras 40 años de Democracia y por eso tenemos que trabajar desde todas las instituciones para recuperar las partidas para exhumaciones, anular de forma efectiva esos juicios, devolver la dignidad y honor a personas que fueron eliminadas de forma organizada en 1940 y años posteriores y sus familias que fueron estigmatizadas como rebeldes y que las generaciones futuras vean que la historia correctamente, como hicieron con la historia tras el nazismo”, ha indicado Mulet.
El texto fue registrado el pasado mes y es más ambicioso que los textos promovidos hasta ahora por el partido socialista, como la moción que esta formación trae al Senado y que es “inconcreta y de mínimos”, ha valorado el senador valenciano.
LA PROPUESTA DE COMPROMÍS
El Anteproyecto propone anular los consejos de guerra sumarísimos y las correspondientes sentencias instruidas por el régimen franquista por arbitrarios e ilegales, adoptando el resarcimiento a las víctimas, así como la reconstrucción de los archivos penales y judiciales afectados. En su título II propone medidas para rehabilitar a las víctimas y sus familias y contar con el reconocimiento de víctimas del franquismo. También regula la desaparición forzosa, crea un Censo de Memoria Democrática con información de desaparecidos y víctimas de la Guerra Civil y el franquismo con las circunstancias de cada caso; un mapa de fosas, la investigación para localizar los enterramientos, establecer metodologías de investigaciones, compilar testimonios orales de forma urgente de víctimas y testigos directos así como un protocolo de exhumaciones y su planificación, con fondos necesarios para ello en los Presupuestos Generales del Estado.
En su título III se propone la reparación a las víctimas que lo fueron por participar en la vida democrática y defenderla, mediante jornadas y homenajes, el aliento a reflexionar sobre cualquier forma de exclusión violenta de personas o colectivos. Por otro lado propone convertir el 18 de julio en el día de recuerdo de las víctimas y homenaje a la democracia “con el objeto de mantener el recuerdo de las víctimas desde un planteamiento de salvaguarda de los valores democráticos de respeto, integración, convivencia y cultura de paz”.
Entre los bienes de la Memoria Democrática del Estado Español se incluyen los Lugares de Memoria Democrática, con significado histórico para explicar el pasado, fosas, obras realizadas con trabajadores forzados y de resistencia y se integrarán como Bienes de Interés Cultural en el Patrimonio Español. También propone la realización de rutas de lugares cercanos entre sí y la creación de un inventario. Asimismo se incluirán los documentos a un Fondo Documental de Memoria Democrática en el que colaborarán entidades académicas e instituciones titulares de archivos para su estudio y difusión, así como la creación en el portal del Gobierno español de un apartado relativo a la Memoria Democrática.
Finalmente propone acciones para retirar aquellos elementos contrarios a la Memoria Democrática, como placas, escudos sobre edificios públicos, alusiones a la legitimación de la sublevación militar y la Dictadura franquista o títulos honoríficos. Además propone ilegalizar aquellas entidades que incumplan la ley y dejar sin subvenciones y ayudas públicas de la Administración a aquellas entidades que no eliminen de sus edificios y espacios públicos los símbolos contrarios a la Memoria Democrática y un régimen sancionador. Las actuaciones previstas en la Ley estarían coordinadas por una Comisión Técnica de Memoria Democrática.