El senador de Compromís, Carles Mulet, va presentar una pregunta escrita al Govern Central en la qual es demanava explicacions per la situació en la qual es troba el Reglament de Desenvolupament de la Llei d’Eleccions en el camp.
Mulet exposava que el Consell de Ministres va aprovar la Llei 12/2014, de 9 de juliol, per la qual es regula el procediment per a la determinació de la representativitat de les organitzacions professionals agràries i es crea el Consell Agrari, amb la finalitat de regular el procediment electoral en el camp, la finalitat del qual serà la determinació de la representativitat a nivell estatal de les organitzacions professionals agràries.
Cada capital de província comptarà amb una taula de consulta i tantes comarcals com siguen necessàries, en funció del cens de la demarcació provincial. Els inscrits en el cens podran participar en la consulta que es realitzarà en tot el territori nacional de forma simultània per a determinar les organitzacions professionals agràries més representatives. L’actual procediment segons van declarar les autoritats espanyoles és poc raonable per a determinar la representativitat de les organitzacions agràries.
Com a principis bàsics, el projecte destaca l’ampliació del cens de votants entre els professionals de l’agricultura. Organitzacions professionals agràries d’àmbit nacional constituïdes i reconegudes a l’empara de la llei sobre regulació del dret d’associació sindical podien presentar-se a les eleccions o a la consulta.
Seran organitzacions professionals agràries més representatives les que obtinguen, almenys, un 15% dels vots vàlids emesos en la consulta en tota Espanya i, a més, en sis comunitats autònomes, almenys un 5% dels vots vàlids emesos en la consulta en cadascuna d’elles. La distribució dels representants en l’òrgan consultiu serà proporcionar-li als vots obtinguts.
La consulta se celebrarà cada cinc anys i servirà per a determinar la composició del Consell Agrari, òrgan col·legiat de caràcter consultiu adscrit al Ministeri d’Agricultura. Podran votar els qui estiguen inscrits en la Seguretat Social per la seua activitat agrària i també empreses i persones jurídiques de caràcter agrari.
Però segons ha exposada Mulet en la seua pregunta “passen els anys i la consulta o eleccions en el camp espanyol segueixen sense celebrar-se”.
En la resposta que dóna el Govern ara “ El text del projecte de reglament de desenvolupament de la Llei 12/2014, de 9 de juliol, per la qual es regula el procediment per a la determinació de la representativitat de les organitzacions professionals agràries i es crea el Consell Agrari, compta amb les conformitats en l’àmbit de l’Administració General de l’Estat, amb l’aprovació prèvia del Ministeri d’Hisenda i Funció Pública, i es troba en disposició de ser sotmès al tràmit d’audiència tant als sectors afectats, com a les organitzacions professionals agràries i a les Comunitats Autònomes. Una vegada s’haja completat el tràmit d’audiència, l’aprovació del Reial decret precisarà del dictamen de Consell d’Estat i de la seua aprovació pel Consell de Ministres. Els diferents processos electorals dels anys 2015 i 2016, d’àmbit autonòmic i nacional, així com el fet que el Govern haja estat en funcions fins a finals d’octubre del passat any, han provocat la ralentització de la seua tramitació. Madrid, 30 de gener de 2017 “
Segons Mulet, aquesta resposta evidencia de nou el desinterès del Govern, al no adquirir el més mínim compromís.
El senador de Comrpromís, Carles Mulet, presentó una pregunta escrita al Gobierno Central en la cual se pedía explicaciones por la situación en la que se halla el Reglamento de Desarrollo de la Ley de Elecciones en el campo.
Mulet exponía que el Consejo de Ministros aprobó la Ley 12/2014, de 9 de julio, por la que se regula el procedimiento para la determinación de la representatividad de las organizaciones profesionales agrarias y se crea el Consejo Agrario, con el fin de regular el procedimiento electoral en el campo, cuya finalidad será la determinación de la representatividad a nivel estatal de las organizaciones profesionales agrarias.
Cada capital de provincia contará con una mesa de consulta y tantas comarcales como sean necesarias, en función del censo de la demarcación provincial. Los inscritos en el censo podrán participar en la consulta que se realizará en todo el territorio nacional de forma simultánea para determinar las organizaciones profesionales agrarias más representativas. El actual procedimiento según declararon las autoridades españolas es poco razonable para determinar la representatividad de las organizaciones agrarias.
Como principios básicos, el proyecto destaca la ampliación del censo de votantes entre los profesionales de la agricultura. Organizaciones profesionales agrarias de ámbito nacional constituidas y reconocidas al amparo de la ley sobre regulación del derecho de asociación sindical podían presentarse a las elecciones o a la consulta.
Serán organizaciones profesionales agrarias más representativas las que obtengan, al menos, un 15% de los votos válidos emitidos en la consulta en toda España y, además, en seis comunidades autónomas, al menos un 5% de los votos válidos emitidos en la consulta en cada una de ellas. La distribución de los representantes en el órgano consultivo será proporcionarle a los votos obtenidos.
La consulta se celebrará cada cinco años y servirá para determinar la composición del Consejo Agrario, órgano colegiado de carácter consultivo adscrito al Ministerio de Agricultura. Podrán votar quienes estén inscritos en la Seguridad Social por su actividad agraria y también empresas y personas jurídicas de carácter agrario.
Pero según ha expuesta Mulet en su pregunta “pasan los años y la consulta o elecciones en el campo español siguen sin celebrarse”.
En la respuesta que da el Gobierno ahora “ El texto del proyecto de reglamento de desarrollo de la Ley 12/2014, de 9 de julio, por la que se regula el procedimiento para la determinación de la representatividad de las organizaciones profesionales agrarias y se crea el Consejo Agrario, cuenta con las conformidades en el ámbito de la Administración General del Estado, con la aprobación previa del Ministerio de Hacienda y Función Pública, y se encuentra en disposición de ser sometido al trámite de audiencia tanto a los sectores afectados, como a las organizaciones profesionales agrarias y a las Comunidades Autónomas. Una vez se haya completado el trámite de audiencia, la aprobación del Real Decreto precisará del dictamen de Consejo de Estado y de su aprobación por el Consejo de Ministros. Los diferentes procesos electorales de los años 2015 y 2016, de ámbito autonómico y nacional, así como el hecho de que el Gobierno haya estado en funciones hasta finales de octubre del pasado año, han provocado la ralentización de su tramitación. Madrid, 30 de enero de 2017 “
Según Mulet, esta respuesta evidencia de nuevo el desinterés del Gobierno, al no adquirir el más mínimo compromiso.