Carles Mulet, senador de Compromís
11/05/2015
A tots ens agrada visitar, passejar, respirar i gaudir de les zones rurals i parcs naturals de la nostra geografia. Fins i tot hem pogut somiar, poder establir-nos, treballar des de la pau i la tranquil·litat o poder trencar amb estils de vida estressants, obrir xicotets negocis o bé acabar la nostra vida laboral vora la llar de foc d’una vivenda carregada d’història a l’interior. La vida a municipis com Aín, Fredes, Castielfabib, Xodos o tants d’altres assentaments no és tan fàcil ni agradable com ens imaginem quan pugem a fer una caminada, a gaudir de la neu, els bolets, la seua gastronomia o paisatge.
El món rural pateix un envelliment, pèrdua d’expectatives i manca de serveis a la poca població que mantenen que es fa quasi asfixiant. Per tal de revertir la tendència de despoblament, l’Estat va regular l’any 2007 la llei 45/2007 per al desenvolupament sostenible del medi rural, que volia posar de manifest totes aquelles mancances que es tenen catalogades i que en són moltes per tal de reenfocar les polítiques públiques per tal d’afavorir aquestes zones sovint marginades de les polítiques públiques. La intencionalitat era bona i volia involucrar en la responsabilitat del foment a les comunitats autònomes i entitats locals. L’objectiu era que les població resident, especialment envellida i els més joves pogueren accedir a uns serveis públics de qualitat; propiciar un desenvolupament que afavorira la recuperació del patrimoni arquitectònic rural, dotar d’infrastructures, transports, espais culturals i telecomunicacions a aquelles zones amb poca densitat de població, amb activitat agrària, baixos nivells de renda, aïllament geogràfic o de vertebració territorial.
Estos municipis, pedanies i algunes entitats locals menors tenen recursos naturals espectaculars, un país de gran qualitat ambiental, amb activitat agrícola, ramadera i forestal que podria atraure uns visitants i residents vinculats a l’anomenat turisme verd, la tecnologia, el disseny, la cultura i altres alternatives a les tradicionals, que han arribat de la mà de les noves tecnologies.
La llei establia possibilitar la promoció de les energies renovables, produint energia a partir de biomassa, especialment la procedent d’operacions de prevenció d’incendis i de plans de gestió forestal sostenible i altres. També que es potenciaren els usos de les Tecnologies de la Informació (TI) com internet, telefonia mòbil o la televisió digital i que s’intensificara un ensenyament públic de qualitat mantenint l’escolarització dels municipis rurals i creant espais culturals, biblioteques i creant incentius laborals per als que treballen en estes zones. Com sovint passa, la llei és a vegades des del punt de vista filosòfic, impecable. Però la realitat és un altra.
La previsió de fons a aportar per l’Estat anualment a estos programes ha estat irrisòria. 181 milions d’euros per tota Espanya per cofinançar plans amb les autonomies amb el Programa de Desenvolupament Rural Sostenible, el que suposa molt pocs fons per als nostres pobles, ja que ben poques d’estes accions han estat percebudes per la ciutadania ja siga pel desinterès de les autonomies en finançar-les o per una visió desenfocada de la realitat de la gent que viu a les zones rurals, sovint d’interior. Molts dels problemes per als nostres veïns de l’interior passen per la congelació de l’aigua de la xarxa d’abastiment, que perda el dipòsit d’aigua del poble, si arribaran de pressa les màquines llevaneu quan fa fred, si tancaran l’escola o si es prorrogaran els contractes d’empreses públiques i els respectius llocs de treball o si el negoci aguanta uns anys més. Fets quotidians i molt senzills que afecten el seu dia a dia, la seua mobilitat, viabilitat econòmica de la família o residència vinculada a l’educació dels seus fills. Cal una aposta ferma, decidia i sincera pel món rural. El Partit Popular no ha apostat per solucionar els problemes de la gent. Molts programes europeus han triat curiosos beneficiaris al llarg dels anys de PP al front de les institucions i poc ha percebut la gent dels nostres pobles l’efecte de les polítiques i programes de desenvolupament. El canvi polític a la Generalitat ha de servir per obrir finestres i revertir els esforços en els ciutadans i en ningú més. Només ells han de ser els veritables beneficiaris dels diners públics. Ara assistim amb esperança a una previsible pèrdua de la majoria absoluta per part del PP, també al Govern Central. Pot ser el moment.
Des de Compromís apostem i apostarem per facilitar la vida a les persones, pel manteniment del territori i el seu paisatge, el seu patrimoni i tot allò que fan possible totes aquelles que viuen, treballen i mantenen les zones rurals valencianes.