Els senadors de Compromís han reclamat el cessament del senador castellonenc per donar crèdit a pamflets i publicacions revisionistes i justificar els bombardejos nazis en què van morir gairebé 40 veïns d’Ares, Benassal, Vilar de Canes i Albocàsser el 1938

Madrid, 29 setembre 2018

La revista sostinguda durant la intervenció del senador castellonenc Manuel Altava, que qüestiona les revelacions de l’experiment Stuka amb els avions Junker Ju 87-A i les bombes de 500 quilos, té entre els seus autors a Lucas Molina Franco. “Aquest doctor en Història no és per a res neutral”,sostenen des de Compromís “ni pels seus cognoms ni pels seus fets, no en va és un dels signants del manifest ‘Per la Vall dels Caiguts’, que reclama la permanència d’aquest mausoleu“, lamenta el senador territorial i portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet.

Aquest autor, esgrimit pel portaveu del PP a la comissió de Justícia del Senat per rebutjar que s’investigara i reparara a les víctimes dels avions de la Legió Còndor com demanava la coalició, secunda amb la seua signatura afirmacions com que la Vall “va ser construïda sense cost per a la Hisenda pública, per mitjà de donatius i loteries especials“, que “va passar prompte a tindre caràcter de reconciliació, al enterrar-se en ell restes de soldats de tots dos bàndols”o que “la majoria dels obrers de la Vall van ser lliures“.

Al marge de polèmiques entre autors i historiadors, els senadors de Compromís Carles Mulet i Jordi Navarrete, que van proposar les mocions per investigar els responsables i reparar les víctimes d’aquests bombardejos nazis i als esclaus del franquisme, han titllat a Altava d'”irresponsable” per optar per sortir a la palestra a defensar tesi revisionistes que neguen uns fets que “no només són compartits per la gent del seu propi partit en els pobles bombardejats, sinó que moltes d’aquestes institucions van col·laborar amb el documental sobre aquests experiments armamentístics de les forces d’Hitler a Espanya“.

Per als senadors les afirmacions d’aquesta setmana de Manuel Altava “són massa greus com perquè no demane disculpes o el PP el cesse, per justificar uns atacs, culpar el Govern de la República i negar l’autoria i objectius d’aquests bombardejos indiscriminats“, de manera que la coalició plantejarà mocions de reprovació cap al popular si no es produeix aquest cessament, dimissió o disculpa pública.

Una proposta de consens

Compromís va eliminar en nom del consens dos dels quatre punts de la seua moció inicial i va proposar una transaccional que el PP es va negar a donar suport en què es demanava “Dirigir-se al Govern alemany perquè a través del seu Parlament, el Bundestag, demane formalment perdó als municipis d’Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal i Vilar de Canes com es va fer a Gernika en el 60 aniversari del seu atac aeri i assumisca la seua responsabilitat pels bombardejos realitzats del 24 al 31 de maig de 1938 on es van provar bombes de 500 quilos de l’aviació sobre una població civil rural i indefensa“.

PSOE, Units-Podem, Esquerra, PDeCAT i PNB van recolzar la moció a l’entendre que, com a Gernika, es va tractar d’un bombardeig selectiu i cruel per part dels que van ser convidats a estar en aquest país i que van provar les armes més mortíferes del momento. Una proposta difícilment rebutjable com és investigar i reparar, seguint les recomanacions de l’ONU.

Lucas Molina Franco, autor de la revista citada por Manuel Altava, es uno de los firmantes del manifiesto ‘Por el Valle de los Caídos’

Los senadores de Compromís han reclamado el cese del senador castellonense por dar crédito a panfletos y publicaciones revisionistas y justificar los bombardeos nazis en los que murieron casi 40 vecinos de Ares, Benassal, Vilar de Canes y Albocàsser en 1938

Madrid, 29 septiembre 2018

La revista sostenida durante la intervención del senador castellonense Manuel Altava, que cuestiona las revelaciones del experimento Stuka con los aviones Junker Ju 87-A y las bombas de 500 kilos, tiene entre sus autores a Lucas Molina Franco. “Este doctor en Historia no es para nada neutral”, sostienen desde Compromís “ni por sus apellidos ni por sus hechos, no en vano es uno de los firmantes del manifiesto ‘Por el Valle de los Caídos’, que reclama la permanencia de este mausoleo”, lamenta el senador territorial y portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet.

Este autor, esgrimido por el portavoz del PP en la comisión de Justicia del Senado para rechazar que se investigara y reparara a las víctimas de los aviones de la Legión Cóndor como pedía la coalición, secunda con su firma afirmaciones como que el Valle “fue construido sin coste para la Hacienda pública, por medio de donativos y loterías especialesque “pasó pronto a tomar carácter de reconciliación, al enterrarse en él restos de soldados de ambos bandos” o que “la mayoría de los obreros del Valle fueron libres”.

Al margen de polémicas entre autores e historiadores, los senadores de Compromís Carles Mulet y Jordi Navarrete, que propusieron las mociones para investigar los responsables y reparar a las víctimas de estos bombardeos nazis y a los esclavos del franquismo, han tildado a Altava de “irresponsable” por optar por salir a la palestra a defender tesis revisionistas que niegan unos hechos que “no solo son compartidos por la gente de su propio partido en los pueblos bombardeados, sino que muchas de estas instituciones colaboraron con el documental sobre estos experimentos armamentísticos de las fuerzas de Hitler en España”.

Para los senadores las afirmaciones de esta semana de Manuel Altava “son demasiado graves como para que no pida disculpas o el PP lo cese, por justificar unos ataques, culpar al Gobierno de la República y negar la autoría y objetivos de estos bombardeos indiscriminados”, por lo que la coalición planteará mociones de reprobación hacia el popular si no se produce este cese, dimisión o disculpa pública.

Una propuesta de consenso

Compromís eliminó en aras del consenso dos de los cuatro puntos de su moción inicial y propuso una transaccional que el PP se negó a apoyar en la que se pedía “Dirigirse al Gobierno alemán para que a través de su Parlamento, el Bundestag, pida formalmente perdón a los municipios de Albocàsser, Ares del Maestrat, Benassal y Vilar de Canes como se hizo en Gernika en el 60 aniversario de su ataque aéreo y asuma su responsabilidad por los bombardeos realizados del 24 al 31 de mayo de 1938 donde se probaron bombas de 500 kilos de la aviación sobre una población civil rural e indefensa”.

PSOE, Unidos-Podemos, Esquerra, PDeCAT y PNV apoyaron la moción al entender que, como en Gernika, se trató de un bombardeo selectivo y cruel por parte de quienes fueron invitados a estar en este país y que probaron las armas más mortíferas del momento; de una propuesta difícilmente rechazable como es investigar y reparar, siguiendo las recomendaciones de la ONU.