El no-problema valencià és un problema per als valencians.

 

En un període legislatiu i polític “normal”, juliol i agost solen ser mesos sense quasi activitat, les Corts Generals estem de vacances i es deixen els grans temes per a la tornada de setembre. Ara després de l’inesperat canvi de govern central, estem encara quasi tocant agost i amb plenaris sobre els canvis en RTVE o el sostre de despesa, i amb la vista posada en l’elaboració dels nous pressupostos, o en si el govern aguanta o anem de nou a eleccions.

 

Un govern amb minoria absoluta, que desconcerta en moltes decisions que les fa sense pactar-les prèviament amb qui li ha donat la majoria, i amb l’espasa de Dàmocles de si aguanta la situació o de cap on van a tirar les coses.

I així les coses, quan Compromís va tindre clar que, sense demanar res a canvi, sense cap pacte, sense més, s’havia de tirar a Rajoy al carrer, era per molts motius com ara higiènics, com per fer fora a una colla de lladres i mal gestors, i per revertir esta situació d’infrafinançament, infrainversió, menyspreu continu als problemes dels valencians.

 

Ara, un president del govern espanyol que actua massa com si tinguera majoria absoluta, ens descol·loca massa sovint; ha decidit no abordar el model de finançament autonòmic, i deixa el problema del País Valencià en la llista d’espera. Així mentre s’ha reunit ja amb els presidents d’Euskadi, Catalunya, Galicia i Andalusia, amb promeses d’actuacions urgents per a esta última comunitat, amb el president valencià es va reunir en pla visita de metge, i gastant-lo com coartada per vindre al FIB amb el Falcon; no era una reunió formal, sinó un visita de cortesia/excusa.

 

Abans de reunir-se com toca amb el president valencià, se reunirà, ja a partir de setembre, amb Astúries, Cantàbria, La Rioja i Murcia; el motiu/excusa, l’ordre d’aprovació de cada Estatut. Ha sigut eixe com podria ser qualsevol altre criteri, com haguera estat lògic; el de pròpia urgència econòmica i situació financera?.

 

Ara, la proposta del Govern sobre el sostre de despesa simplement permet endeutar-se un poquet més a les comunitats, sense agarrar el bou per les banyes, sense abordar el deute històric, els problemes generats per l’infrafinançament, ni es donen passos.

 

Per què ha hagut presses per abordar els problemes d’Euskadi i Catalunya i Andalusia i no per al País Valencià?. Cap d’estes comunitats tenen la situació econòmica dramàtica que tenim els valencians. La creació interessada o no d’un problema “ català o basc” fa que sempre hi haja damunt  la taula en l’agenda de qualsevol govern central, una prioritat en abordar els problemes d’estos dos comunitats autònomes. Ací, al País Valencià, mai ha hagut cap problema valencià, i eixe ha estat el nostre problema; mai hem estat en la llista de prioritats, en la llista de necessitats, en la llista d’allò inajornable, com sí ho han estat altres.

 

Andalusia, pels problemes interns del PSOE, ha estat també prioritari per a reunir-se i obrir la cartera i intentar acontentar la rival interna en base a talonari, i com quan el concert de The Killers, primer muntem les reunions i després les maquillem per justificar l’ordre. És més prioritari abordar els problemes d’Euskadi, Catalunya o Andalusia que els dels valencians?, ací les dades

 

COMPARATIVA COMUNITATS AUTÒNOMES

 

POBLACIÓ

 

CCAA Catalunya P.Valencià Andalusia
Nª habitants 8.409.738 4.946.020 7.488.207

 

 

PIB (2017)

 

CCAA PIB anual (M.euros) PIB per Capita Dèficil (M.euros) Dèficit %PIB
Catalunya 223.139 29.939 -1.243 -0,56%
P.Valencià 108.781 22.055 -796 -0,73%
Andalusia 155.213 18.470 -335 -0,22%

 

 

 

El País Valencià és un 12% més pobre que la mitjana espanyola però paga com si fora un 12% més rica

 

FINANCIACIÓ

 

Mitjana estatal : 242 euros

 

Per altra banda, som el 10,7% de la població de l’Estat i rebem el 5,17% de les inversions, és a dir, la meitat del que ens correspondria per justícia.

 

ATUR (març 2018)

 

  1. Atur Total

 

Andalusia = 24,7%  (976.000)

País Valencià = 17,1% (413.000)

Catalunya = 12,2% (459.000)

 

  1. Atur Juvenil

 

Andalusia = 48,7%

País Valencià = 38,8%

Catalunya = 29,5%

 

% POBRESA (2017)

 

CCAA Catalunya P.Valencià Andalucaa
% pobresa 2017 15% 25,6% 25,6%

 

(Se ha reducido en todas las CCAA respecto a 2015)

 

CCAA Cataluña C. Valenciana Andalucía
% pobresa 2015 15,8% 26,2% 33,3%

 

 

 

DADES DEUTE

 

CCAA Deute Total (m.euros) Deute (%PIB) Deute per Cápita Deute amb l’Estat
Andalucia 34.140 21,80% 4.060 26.544
P.Valencià 45.433 41,40% 9.186 36.994
Catalunya 77.478 34,,40% 10.347 54.382

 

Dins el rànquing de deute per càpita, Andalusia es troba en segona posició com a comunitat amb menys deute per càpita. No obstant això, Catalunya i País Valencià estan en primer i segon lloc d’entre les comunitats amb més deute per càpita.

 

Les comunitats amb més deute amb l’Estat són: Catalunya, País Valencià i Andalusia en aquest ordre (per davant de Castella-la Manxa i Múrcia)

 

Important: En aquests moments el deute de les CCAA amb l’Estat és la partida més important del deute de les CCAA. Prové dels fons de finançament creats en 2012 perquè les CCAA obtinguen liquiditat a tipus d’interès molt baixos

 

Analitzant el deute de les comunitats autònomes amb els bancs podem destacar que, tot i ser menys significativa que el deute amb l’Estat, les CCAA que més diners han demanat són:

 

1º Madrid (8.294 milions d’euros)

2n Catalunya (7.453 milions d’euros)

3r País Basc (4.475 milions d’euros. Recordar que País Basc no té deute amb l’Estat, igual que Navarra)

4t País Valencià (3.955 milions d’euros)

 

COMERÇ (2017)

 

CCAA Exportacions

(M. euros)

Exportacions %PIB Importacions (M. Euros) Importacions %PIB
Catalunya 70.828,7 31,4% 84.321,7 37,79%
P.Valencià 29.371 27% 26.027,7 23,93%
Andalusia 30.913,3 19,92% 29.196,7 18,81%

 

PORTS

 

El port de València és el que més mercaderia manipula, amb 48 milions de tones, seguit pel d’Algesires 45.700.000 i Barcelona amb 22 milions.

 

 

I  d’ací, podem continuar amb totes les altres dades que ens puguem imaginar.

 

 

Carles Mulet

Portaveu de Compromís en el Senat

Arxivat en: Blog

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *