El Dictador va utilitzar fins a 39 vegades la facultat que es va atribuir per decret de concedir títols nobiliaris. El PP al Govern assegura a Compromís que no pensa fomentar cap debat entorn a aquestes anomalies democràtiques discriminatòries

Madrid 16 d’abril de 2018

El Govern exerceix les seves funcions constitucionals amb ple respecte a la Constitució i a les lleis“. És la resposta que ha rebut la pregunta formulada pel senador Carles Mulet davant la sol·licitud d’informació sobre si es van a adoptar mesures o promoure algun debat en el si de la necessària reforma de la Constitució sobre els títols nobiliaris atorgats durant la dictadura i després ella, com el cas del Ducat de Franco, que ostenten els descendents d’aquest genocida.

El senador valencià ha recordat que el 4 de juny de 1948, Francisco Franco es va atribuir en un decret la facultat de concedir, rehabilitar i transmetre títols nobiliaris. A la seua mort, 27 anys després, el dictador havia fet ús d’aquesta prerrogativa ni més ni menys que en 39 ocasions, segons dades de la Diputació i Consell Permanent de la Grandesa.

Per a Mulet “aquests títols discriminen i van contra la Constitució que diu que no pot existir discriminació per raó de naixement o circumstància personal o social“, tot i que posteriorment “s’atorga a un monarca, no elegit democràticament, el privilegi d’expedir els decrets acordats en el Consell de Ministres, proveir els oficis civils i militars i concedir honors i distincions d’acord amb les lleis. En base a aquest privilegi, es concedeixen títols nobiliaris hereditaris que òbviament discriminen“.

Un total de 39 títols que van servir al general per recompensar als militars que el van ajudar a guanyar la guerra, a destacats falangistes i empresaris addictes al règim, a més de a uns pocs científics i un cardenal italià. Aquests 39 títols encara hui ocupen un lloc en la llista de ‘grandeses i títols del regne’ que hi ha al registre del Ministeri de Justícia, segons reconeixen fonts d’aquest departament. Un sense sentit que es va iniciar el 18 de juliol de a 1948.

Franco va atorgar aquest dia tres ducats a títol pòstum i un comtat per commemorar ‘la Croada que Espanya va sostenir durant tres anys en defensa de Déu i de la Pàtria’. Els elegits van ser dos polítics i dos generals els noms ‘resplendeixen amb claredat diamantina’: el fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, el polític José Calvo Sotelo, i els generals Emilio Mola i José Moscardó.

A partir d’aquest moment, Franco concediria pràcticament un títol per any fins a 1974.

La noblesa d’origen monàrquic, que completa els 2.790 títols actualment reconeguts a Espanya, ha considerat sempre de segona categoria aquests títols, per no haver-los atorgat un rei.

Entre els agraciats pel dictador amb títols, hi va haver 16 militars. Els generals Mola, Yagüe, Queipo de Llano, Moscardó, Saliquet, García Pallasar, Martín Moreno, García Escámez, Vigón, Varela, Dávila i Kindelán, al costat dels almiralls Juan Cervera i Francisco Moreno, i el tinent coronel García Morato, a més de Carrero Blanco, van veure recompensada amb un ducat, un comtat o un marquesat la sevua proximitat al que va acabar autodenominant-se Generalíssim.

El següent grup de agraciats ho van representar els polítics afins. Als ja esmentats Primo de Rivera i Calvo Sotelo, batejat com a ‘protomàrtir de la Croada’, en els següents anys es van sumar Onésimo Redondo i el que va ser president de les Corts franquistes, Esteban Bilbao Eguía.

En aquesta llista, també estava Pilar Primo de Rivera, a qui el 1960 Franco va nomenar comtessa del Castell de la Mota. El decret va justificar el seu nomenament en el paper que havia jugat a la Secció Femenina: ‘Ha estat i és l’ànima d’aquesta obra a la qual, amb renúncia i goig, ha dedicat la seua vida, servint de manera constant i exemplar a la idea, amorosament rebuda, d’estimular les tradicionals virtuts de la dona espanyola i completar la seva formació‘.

Els empresaris també van estar representats a la cort del dictador. Julio Arteche, Joaquín Benjumea, Alfonso Churruca i Patricio Echeverría van rebre honors pel seu suport a la revolta.

Duc de Fenosa

El cas més cridaner és el de l’industrial Pedro Barrié de la Maza, a qui el 1955 Franco va nomenar duc de Fenosa (Forces Elèctriques del Nord-oest, SA). El dictador va recalcar que l’empresari havia destacat ‘per la seua intel·ligent laboriositat, la seua constant iniciativa creadora de riquesa, desenvolupada principalment a la regió gallega i per la seua generositat, impregnada de sentit cristià’.

ducado franco r ducado franco títolsp titolsr

El Gobierno no piensa adoptar medidas ante títulos como los ducados de Franco o de Fenosa concedidos por el Dictador

El Dictador utilizó hasta en 39 ocasiones la facultad que se atribuyó por decreto de conceder títulos nobiliarios. El PP en el Gobierno asegura a Compromís que no piensa fomentar ningún debate entorno a estas anomalías democráticas discriminatorias

Madrid, 16 de abril de 2018

El Gobierno ejerce sus funciones constitucionales con pleno respeto a la Constitución y a las Leyes”. Es la respuesta que ha recibido la pregunta formulada por el senador Carles Mulet ante la solicitud de información sobre si se van a adoptar medidas o promover algún debate en el seno de la necesaria reforma de la Constitución sobre los títulos nobiliarios otorgados durante la dictadura y tras ella, como el caso del Ducado de Franco, que ostentan los descendientes de este genocida.

El senador valenciano ha recordado que el 4 de junio de 1948, Francisco Franco se atribuyó en un decreto la facultad de conceder, rehabilitar y transmitir títulos nobiliarios. A su muerte, 27 años después, el dictador había hecho uso de esta prerrogativa nada menos que en 39 ocasiones, según datos de la Diputación y Consejo Permanente de la Grandeza.

Para Mulet “estos títulos discriminan y van contra la Constitución que dice que no puede existir discriminación por razón de nacimiento o circunstancia personal o social”, aunque posteriormente “se otorga a un monarca, no elegido democráticamente, el privilegio de expedir los decretos acordados en el Consejo de Ministros, conferir los empleos civiles y militares y conceder honores y distinciones con arreglo a las leyes. En base a este privilegio, se conceden títulos nobiliarios hereditarios que obviamente discriminan”.

Un total de 39 títulos que sirvieron al general para recompensar a los militares que le ayudaron a ganar la guerra, a destacados falangistas y a empresarios adictos al régimen, además de a unos pocos científicos y a un cardenal italiano. Esos 39 títulos aún hoy ocupan un lugar en el listado de ‘grandezas y títulos del reino’ que existe en el registro del Ministerio de Justicia, según reconocen fuentes de este departamento. Un sinsentido que se inició el 18 de julio de 1948.

Franco otorgó ese día tres ducados a título póstumo y un condado para conmemorar ‘la Cruzada que España sostuvo durante tres años en defensa de Dios y de la Patria’. Los elegidos fueron dos políticos y dos generales cuyos nombres ‘resplandecen con claridad diamantina’: el fundador de la Falange, José Antonio Primo de Rivera, el político José Calvo Sotelo, y los generales Emilio Mola y José Moscardó.

A partir de ese momento, Franco concedería prácticamente un título por año hasta 1974.

La nobleza de origen monárquico, que completa los 2.790 títulos actualmente reconocidos en España, ha considerado siempre de segunda categoría éstos títulos, por no haberlos otorgado un rey.

Entre los agraciados por el dictador con títulos, hubo 16 militares. Los generales Mola, Yagüe, Queipo de Llano, Moscardó, Saliquet, García Pallasar, Martín Moreno, García Escámez, Vigón, Varela, Dávila y Kindelán, junto a los almirantes Juan Cervera y Francisco Moreno, y el teniente coronel García Morato, además de Carrero Blanco, vieron recompensada con un ducado, un condado o un marquesado su cercanía al que terminó autodenominándose Generalísimo.

El siguiente grupo de agraciados lo representaron los políticos afines. A los ya mencionados Primo de Rivera y Calvo Sotelo bautizado como ‘protomártir de la Cruzada’ en los siguientes años se sumaron Onésimo Redondo y el que fue presidente de las Cortes franquistas, Esteban Bilbao Eguía.

En esta lista, también estaba Pilar Primo de Rivera, a quien en 1960 Franco nombró condesa del Castillo de la Mota. El decreto justificó su nombramiento en el papel que había jugado en la Sección Femenina: ‘Ha sido y es el alma de esta obra a la que, con renunciamiento y gozo, ha dedicado su vida, sirviendo de modo constante y ejemplar a la idea, amorosamente recibida, de estimular las tradicionales virtudes de la mujer española y completar su formación’.

Los empresarios también estuvieron representados en la corte del dictador. Julio Arteche, Joaquín Benjumea, Alfonso Churruca y Patricio Echeverría recibieron honores por su apoyo a la sublevación.

Duque de Fenosa
Aunque el caso más llamativo es el del industrial Pedro Barrié de la Maza, a quien en 1955 Franco nombró duque de Fenosa (Fuerzas Eléctricas del Noroeste, S.A.). El dictador recalcó que el empresario había destacado ‘por su inteligente laboriosidad, su constante iniciativa creadora de riqueza, desarrollada principalmente en la región gallega, y por su generosidad, impregnada de sentido cristiano’.