Compromís demana al PP la mateixa vehemència que en Sixena per a la tornada de les 52 obres de les Xaputxiness de Castelló “furtades” per la congregació i dipositades en Barbastro.
Mulet demana també la tornada dels papers de Salamanca al País Valencià
12 de setembre de 2017. El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, ha registrat una nova bateria de preguntes dirigides al Govern des de la Cambra alta, demanant explicacions per les gestions fetes fins avui ( que ja se saben són nul·les) i les que es pensa emprendre en el futur, vist el procedent de les obres del convent de Sixena, per a poder traçar paral·lelismes amb les tretes en silenci del convent de les caputxinas de Castelló per l’ordre que gestionava aqueix lloc sagrada, i dipositades en un altre convent de Barbastre.
Segons ha recordat Mulet “ en 2012, amb la passivitat còmplice del llavors govern local i autonòmic del PP, no es va impedir a l’ordre traure un total del 52 béns culturals ( pintures, escultures, béns mobles de segles d’antiguitat, que haurien sigut sufragats pels castellonencs, i deixar-los a recapte de l’ordre en Barbastre) . Per a major escàndol, l’ordre va acabar llogant a Castelló una desena de llenços de Zurbarán i d’altres tres obres del patrimoni històric-artístic que pertanyien a l’antic convent a un preu de 3000 euros al mes per estar exposades en el Museu de Belles Arts de Castelló, no solament va espoliar a la ciutat dels seus béns, sinó que dels pocs que va deixar, va fer bon negoci a costa de l’erari públic” .
Mulet ha recordat que per la permissivitat dels governs del PP, únicament es va poder quantificar que es van traure més d’un centenar d’obres del convent abans de l’abandó d’aquesta ordre, que una cinquantena es va dipositar en altres llocs de la província, sense saber on, ni existir una catalogació i inventariat per a saber el valor real d’aquestes obres, la descripció de les mateixes, el seu estat, i un estudi per a saber l’origen d’aquestes obres “ estem parlant de béns culturals de tots els castellonenc, on el PP ha callat i permès el saqueig; aquestes obres no poden ser atribuïdes a propietat de l’ordre, sinó que en la seua majoria són objecte de donacions econòmiques o materials dels creients de la ciutat”
Altres casos: papers de Salamanca
Mulet ha recordat com altres casos d’espoli patrimonial als valencians, la persistència dels “ papers de Salamanca” , sobre els quals Compromis ha presentada una moció pendent de debat en el Senat, i en la qual recorda que en 26 d’abril del 1938 els colpistes creaven a la Delegació de l’Estat per a la Recuperació de Documents, encarregada de “requisar tota la documentació d’organismes republicans, partits, sindicats, desafectés al Moviment nacional i susceptibles de subministrar a l’Estat informació referent a l’actuació dels seus enemics”. Entre 1938 i 194, hi ha constància que, “almenys, vuit vagons de ferrocarril amb més de 80 tones de documents, llibres i revistes van ser enviats des de Vinaròs, Castelló, València i Alacant cap a l’Arxiu de Salamanca”.
D’aquesta forma, desenes d’ajuntaments valencians “patien l’espoli dels seus papers”, entre ells, Alacant, Alaquàs, Albocàsser, Alcalà de Xivert, l’Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Benicarló, Benicàssim, Benigànim, Benimodo, Benissa, Benirredrà, Bicorb, Bocairent, Borriol, Bugarra, Cabanes, Castelló de la Plana, Cases Baixes, Cinctorres, Gavarda, Godella, Guardamar, Montesa, Oliva, Ontinyent, la Pobla Tornesa, Polinyà de Xúquer, Rossell, Salem, Sant Joan de Moro, Sollana, Terrateig, Torreblanca, Traiguera, València, Vilafamés, Vilafranca, Vila-real, Vinaròs, Xàtiva, Xàbia i Xiva, a particulars, entitats polítiques i sindicals.
La documentació “va servir en molts casos per a condemnar a mort a milers de persones o reprimir-les brutalment, i que, a dia d’avui, la documentació referent a ajuntaments pobles, entitats i institucions valencians continuen segrestats, al contrari del que ha passat amb uns altres que han pogut aconseguir-ho, continuen a Salamanca, lluny dels seus legítims propietaris. Tant de bo el PP faça d’aquesta cas també una croada per a retornar el material als seus legítims propietaris; més sabent d’un cas d’extrema gravetat, d’un govern il·legítim i il·legal, que es va robar literalment, i que va servir per a castigar i llevar en molts casos la vida als defensors de la democràcia”.
Segons Mulet “podríem parlar del cas de les caputxinas, dels papers de Salamanca, dels papers de defensa trets pel Govern de Zapatero de Castelló, de la Dama d’Elx, i de tant i tant patrimoni històric artístic tret il·legalment del nostre territori, del com mai hem vist la més mínima intenció per part del PP per reclamar-la
Compromís pide al PP la misma vehemencia que en Sijena para el retorno de las 52 obras de las capuchinas de Castelló “hurtadas” por la congregación y depositadas en Barbastro.
Mulet pide el retorno de los papeles de Salamanca al País Valencià
12 de septiembre de 2017. El portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, ha registrado una nueva batería de preguntas dirigidas al Gobierno desde la Cámara Alta, pidiendo explicaciones por las gestiones hechas hasta la fecha ( que ya se saben son nulas) y las que se piensa emprender en el futuro, visto el procedente de las obras del convento de Sijena, para poder trazar paralelismos con las sacadas en silencio del convento de las capuchinas de Castelló por la orden que gestionaba ese lugar sagrada, y depositadas en otro convento de Barbastro.
Según ha recordado Mulet “ en 2012, con la pasividad cómplice del entonces gobierno local y autonómico del PP, no se impidió a la orden sacar un total del 52 bienes culturales ( pinturas, esculturas, bienes muebles de siglos de antigüedad, que habrían sido sufragados por los castellonenses, y dejarlos a recaudo de la orden en Barbastro. Para mayor escándalo, la orden acabó alquilando a Castelló una decena de lienzos de Zurbarán y de otras tres obras del patrimonio histórico-artístico que pertenecían al antiguo convento a un precio de 3000 euros al mes por estar expuestas en el Museu de Belles Arts de Castelló, no solamente expolió a la ciudad de sus bienes, sino que de los pocos que dejó, hizo buen negocio a costa del erario público” .
Mulet ha recordado que por la permisividad de los gobiernos del PP, únicamente se pudo cuantificar que se sacaron más de un centenar de obras del convento antes del abandono de esta orden, que una cincuentena se depositó en otros sitios de la provincia, sin saber dónde, ni existir una catalogación e inventariado para saber el valor real de estas obras, la descripción de las mismas, su estado, y un estudio para saber el origen de estas obras “ estamos hablando de bienes culturales de todos los castellonense, donde el PP ha callado y permitido el saqueo; estas obras no pueden ser atribuidas a propiedad de la orden, sino que en su mayoría son objeto de donaciones económicas o materiales de los creyentes de la ciudad”
Otros casos
Mulet ha recordado como otros casos de expolio patrimonial a los valencianos , la persistencia de los “ papeles de Salamanca” , sobre los que Compromis ha presentada una moción pendiente de debate en el Senado, y en la cual recuerda que en 26 de abril del 1938 los golpistas creaban a la Delegación del Estado para la Recuperación de Documentos, encargada de “requisar toda la documentación de organismos republicanos, partidos, sindicados, desafectos al Movimiento nacional y susceptibles de suministrar al Estado información referente a la actuación de sus enemigos”. Entre 1938 y 194, hay constancia que, “al menos, ocho vagones de ferrocarril con más de 80 toneladas de documentos, libros y revistas fueron enviados desde Vinaròs, Castelló, Valencia y Alicante hacia el Archivo de Salamanca”.
De esta forma, decenas de ayuntamientos valencianos “sufrían el expolio de sus papeles”, entre ellos, Alicante, Alaquàs, Albocàsser, Alcalà de Xivert, l’Alqueria de la Comtessa, Bellreguard, Beniarjó, Benicarló, Benicàssim, Benigánim, Benimodo, Benissa, Benirredrà, Bicorp, Bocairent, Borriol, Bugarra, Cabanes, Castelló de la Plana, Casas Bajas, Cinctorres, Gavarda, Godella, Guardamar, Montesa, Oliva, Ontinyent, la Pobla Tornesa, Polinyà de Xúquer, Rossell, Salem, San Juan de Moro, Sollana, Terrateig, Torreblanca, Traiguera, Valencia, Vilafamés, Vilafranca, Vila-real, Vinaròs, Xàtiva, Xàbia y Chiva, a particulares, entidades politicas y sindicales.
La documentación “sirvió en muchos casos para condenar a muerte a miles de personas o reprimirlas brutalmente, y que, a día de hoy, la documentación referente a ayuntamientos pueblos, entidades e instituciones valencianos continúan secuestrados, al contrario de lo que ha pasado con otros que han podido conseguirlo, continúan en Salamanca, lejos de sus legítimos propietarios. Ojalá el PP haga de esta caso también una cruzada para devolver el material a sus legítimos propietarios; más sabiendo de un caso de extrema gravedad, de un gobierno ilegítimo e ilegal, que se robó literalmente, y que sirvió para castigar y quitar en muchos casos la vida a los defensores de la democracia”.
Según Mulet “podríamos hablar de el caso de las capuchinas, de los papeles de Salamanca, de los papeles de defensa sacados por el Gobierno de Zapatero de Castellón, de la Dama d’Elx, y de tanto y tanto patrimonio histórico artístico sacado ilegalmente de nuestro territorio, del cual nunca hemos visto la más mínima intención por parte del PP por reclamarla”