Compromís presenta en el Senado un Proyecto de Ley para el Reconocimiento de las Víctimas del Franquismo y la Memoria Democrática

16112017 llei victiques franquisme rev. 2

La propuesta parte de los principios de ‘memoria, dignidad, justicia y verdad’ y busca reparar los derechos de los reprimidos

Madrid, 16 de noviembre de 2017

Compromís en el Senado ha planteado una iniciativa legislativa para promover a partir de un Proyecto de Ley de Reconocimiento y Protección Integral a las Víctimas del Franquismo y de la Memoria Democrática del Estado español. El texto, de 41 artículos, ha sido coordinado por el portavoz Carles Mulet con diversas organizaciones memorialísticas como la Federación Estatal de Foros por la Memoria, que buscan recuperar la memoria histórica, la defensa de la Democracia y acabar con la impunidad de los crímenes franquistas.

 

La propuesta legislativa reivindica el Derecho irrenunciable de las víctimas del franquismo a la Verdad, la Justicia y la Reparación, tanto material como simbólica, tal y como establecen los organismos internacionales de Derechos Humanos y el Derecho penal internacional. Carles Mulet ha indicado que espera que ahora se posicionen los representantes en la Cámara Alta “y que el Senado esté a la altura de las circunstancias en un momento histórico en el que se cumplen 40 años de Democracia y todavía quedan numerosos cabos que se dejaron por atar y romper con un franquismo que vició la transición”.

El Anteproyecto propone anular los consejos de guerra sumarísimos y las correspondientes sentencias instruidas por el régimen franquista por arbitrarios e ilegales, adoptando el resarcimiento a las víctimas, así como la reconstrucción de los archivos penales y judiciales afectados. En su título II propone medidas para rehabilitar a las víctimas y sus familias y contar con el reconocimiento de víctimas del franquismo. También regula la desaparición forzosa, crea un Censo de Memoria Democrática con información de desaparecidos y víctimas de la Guerra Civil y el franquismo con las circunstancias de cada caso; un mapa de fosas, la investigación para localizar los enterramientos, establecer metodologías de investigaciones, compilar testimonios orales de forma urgente de víctimas y testigos directos así como un protocolo de exhumaciones y su planificación, con fondos necesarios para ello en los Presupuestos Generales del Estado.

Los partidos políticos democráticos debemos presionar para reparar estas situaciones tras 40 años de Democracia y por eso tenemos que trabajar desde todas las instituciones para recuperar las partidas para exhumaciones, anular de forma efectiva esos juicios, devolver la dignidad y honor a personas que fueron eliminadas de forma organizada en 1940 y años posteriores y sus familias que fueron estigmatizadas como rebeldes y que las generaciones futuras vean que la historia correctamente, como hicieron con la historia tras el nazismo”, ha indicado Mulet.

En su título III se propone la reparación a las víctimas que lo fueron por participar en la vida democrática y defenderla, mediante jornadas y homenajes, el aliento a reflexionar sobre cualquier forma de exclusión violenta de personas o colectivos. Por otro lado propone convertir el 18 de julio en el día de recuerdo de las víctimas y homenaje a la democracia “con el objeto de mantener el recuerdo de las víctimas desde un planteamiento de salvaguarda de los valores democráticos de respeto, integración, convivencia y cultura de paz”.

Entre los bienes de la Memoria Democrática del Estado Español se incluyen los Lugares de Memoria Democrática, con significado histórico para explicar el pasado, fosas, obras realizadas con trabajadores forzados y de resistencia y se integrarán como Bienes de Interés Cultural en el Patrimonio Español. También propone la realización de rutas de lugares cercanos entre sí y la creación de un inventario. Asimismo se incluirán los documentos a un Fondo Documental de Memoria Democrática en el que colaborarán entidades académicas e instituciones titulares de archivos para su estudio y difusión, así como la creación en el portal del Gobierno español de un apartado relativo a la Memoria Democrática.

Finalmente propone acciones para retirar aquellos elementos contrarios a la Memoria Democrática, como placas, escudos sobre edificios públicos, alusiones a la legitimación de la sublevación militar y la Dictadura franquista o títulos honoríficos. Además propone ilegalizar aquellas entidades que incumplan la ley y dejar sin subvenciones y ayudas públicas de la Administración a aquellas entidades que no eliminen de sus edificios y espacios públicos los símbolos contrarios a la Memoria Democrática y un régimen sancionador. Las actuaciones previstas en la Ley estarían coordinadas por una Comisión Técnica de Memoria Democrática.

Compromís presenta al Senat un projecte de llei per al Reconeixement de les Víctimes del Franquisme i la Memòria Democràtica

La proposta parteix dels principis de ‘memòria, dignitat, justícia i veritat’ i busca reparar els drets dels reprimits

Madrid 16 de novembre de 2017

Compromís al Senat ha plantejat una iniciativa legislativa per promoure a partir d’un Projecte de Llei de Reconeixement i Protecció Integral a les Víctimes del Franquisme i de la Memòria Democràtica de l’Estat espanyol. El text, de 41 articles, ha estat coordinat pel portaveu Carles Mulet amb diverses organitzacions memorialístiques com la Federació Estatal de Fòrums per la Memòria, que busquen recuperar la memòria històrica, la defensa de la Democràcia i acabar amb la impunitat dels crims franquistes.

La proposta legislativa reivindica el dret irrenunciable de les víctimes del franquisme a la Veritat, la Justícia i la Reparació, tant material com simbòlica, tal com estableixen els organismes internacionals de Drets Humans i el Dret penal internacional. Carles Mulet ha indicat que espera que ara es posicionen els representants a la cambra alta “i que el Senat estiga a l’altura de les circumstàncies en un moment històric en què es compleixen 40 anys de Democràcia i encara queden nombrosos caps que es van deixar per lligar i trencar amb un franquisme que va viciar la transició“.

L’avantprojecte proposa anul·lar els consells de guerra sumaríssims i les corresponents sentències instruïdes pel règim franquista per arbitraris i il·legals, adoptant el rescabalament a les víctimes, així com la reconstrucció dels arxius penals i judicials afectats. En el seu títol II proposa mesures per rehabilitar a les víctimes i les seves famílies i comptar amb el reconeixement de víctimes del franquisme. També regula la desaparició forçosa, crea un Cens de Memòria Democràtica amb informació de desapareguts i víctimes de la Guerra Civil i el franquisme amb les circumstàncies de cada cas; un mapa de fosses, la investigació per localitzar els enterraments, establir metodologies d’investigacions, compilar testimonis orals de forma urgent de víctimes i testimonis directes així com un protocol d’exhumacions i la seva planificació, amb fons necessaris per a això en els pressupostos generals de l’Estat.

Els partits polítics democràtics hem de pressionar per reparar aquestes situacions després de 40 anys de Democràcia i per això hem de treballar des de totes les institucions per recuperar les partides per a exhumacions, anul·lar de forma efectiva aquests judicis, tornar la dignitat i honor a persones que van ser eliminades de forma organitzada en 1940 i anys posteriors i les seues famílies que van ser estigmatitzades com a rebels i que les generacions futures vegen la història correctament, com van fer amb la història després del nazisme“, ha indicat Mulet.

En el seu títol III es proposa la reparació a les víctimes que ho van ser per participar en la vida democràtica i defensar-la, mitjançant jornades i homenatges, l’alè a reflexionar sobre qualsevol forma d’exclusió violenta de persones o col·lectius. D’altra banda proposa convertir el 18 de juliol en el dia de record de les víctimes i homenatge a la democràcia “amb l’objecte de mantenir el record de les víctimes des d’un plantejament de salvaguarda dels valors democràtics de respecte, integració, convivència i cultura de pau“.

Entre els béns de la Memòria Democràtica de l’Estat Espanyol s’inclouen els Llocs de Memòria Democràtica, amb significat històric per explicar el passat, fosses, obres realitzades amb treballadors forçats i de resistència i s’integraran com a Béns d’Interès Cultural en el Patrimoni Espanyol. També proposa la realització de rutes de llocs propers entre si i la creació d’un inventari. Així mateix s’inclouran els documents a un Fons Documental de Memòria Democràtica en el qual col·laboraran entitats acadèmiques i institucions titulars d’arxius per al seu estudi i difusió, així com la creació al portal del Govern espanyol d’un apartat relatiu a la Memòria Democràtica.

Finalment proposa accions per retirar aquells elements contraris a la Memòria Democràtica, com plaques, escuts sobre edificis públics, al·lusions a la legitimació de la sublevació militar i la Dictadura franquista o títols honorífics. A més proposa il·legalitzar aquelles entitats que incomplisquen la llei i deixar sense subvencions i ajudes públiques de l’Administració a aquelles entitats que no eliminen dels seus edificis i espais públics els símbols contraris a la Memòria Democràtica i un règim sancionador. Les actuacions previstes en la Llei estarien coordinades per una Comissió Tècnica de Memòria Democràtica.

Descarrega en PDF
Arxivat en: Activitat Parlamentaria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *