El Govern incompleix la Constitució al no publicar la carta Magna en idiomes minoritaris.


llengues r llenguesLa Constitució no s’ha editat en aragonès, asturià, lleonès, aranès, extremeny o caló  malgrat ser llengües espanyoles

Madrid, a 11 de juliol de 2017. El portaveu de Compromís en el Senat, Carles Mulet, va presentar una pregunta escrita al Govern referent a la Disposició Final de la Constitució Espanyola, la qual diu que ” Aquesta Constitució entrarà en vigor el mateix dia de la publicació del seu text oficial en el Butlletí Oficial de l’Estat. Es publicarà també en les altres llengües d’Espanya.” Per això es va presentar la pregunta escrita: S’ha publicat la Constitució en TOTES les llengües d’Espanya, incloent el Lleonès, Aranès, Extremeny, caló , Aragonés…etc?, En cas afirmatiu, per part de quina administració i amb quin tiratge i difusió, en cas negatiu, per què motiu s’ha incomplit la C.E?

La resposta del Govern deixa clar que únicament s’ha editat a més d’en castellà, en tres idiomes més “ En relació amb la pregunta de referència, cal assenyalar que la Constitució Espanyola va ser publicada íntegrament en castellà, així com en català, gallec, basc i valencià, apareixent en el número 311 de el “Butlletí Oficial de l’Estat” de 29 de desembre de 1978, figurant la versió en cadascuna d’aquestes llengües en un fascicle independent. Respecte al tiratge, aquesta va estar propera als 60.000 exemplars. Posteriorment, les dues reformes de la Constitució Espanyola, dutes a terme en 1992 i en 2011, s’han publicat també íntegrament en castellà així com en català, gallec, basc i valencià, atenent així al que es disposa en les seves respectives Disposicions Finals úniques (…“Es publicarà també en les altres llengües d’Espanya”). cal assenyalar que s’han tingut en compte aquelles llengües que els diferents Estatuts d’Autonomia han reconegut com a cooficials. Sent electrònica l’edició del BOE des de l’any 2009, la publicació de l’última reforma de la Constitució de l’any 2011 s’ha realitzat incloent totes les versions lingüístiques en un sol document.

Mulet ha afirmat que aquesta resposta és un rastre de mentides per no reconèixer que s’ha incomplit amb aquestes disposicions finals “L’Estatut d’autonomia de Catalunya des de fa més de 10 anys reconèixer la cooficialitat de l’aranès com a llengua pròpia en l’Aran, la llei de llengües d’Aragó atorga reconeixement oficial a l’aragonès, l’Estatut de Castella i Lleó reconeix al lleonès com a patrimoni lingüístic d’aquesta comunitat,… i a cap moment la CE limita la publicació a les llengües cooficials, sinó a totes les llengües espanyoles”.

Per al senador de Compromís “aquest simple fet, simbòlic, demostra com els respectius governs centrals han estat insensibles a la pluralitat cultural i lingüística del territori, i excepte la quatre llengües més potents i regulades ( castellà, eusquera, gallec i valencià), s’ha continuat amb el menyspreu absolut a la resta de llengües minoritàries. El Govern ha permès la seva devaluació i no mogut un dit davant poders autonòmics o locals que han menyspreat al seu propi llegat cultural; tot això sempre coincidint en mans de governs de PP o PSOE, que històricament han menyspreat la resta de llengües com el lleonès, aragonès, castúo..etc, relegant-ho a la mínima expressió. Demostrant que el nacionalisme més ranci i absurd ha estat el practicat per aquests partits, intentant l’homogeneïtat cultural d’un estat divers i plural, i si para això s’ha d’incomplir la seva sagrada Constitució, doncs cap problema”

 

El Gobierno incumple la Constitución al no publicar la carta Magna en idiomas minoritarios.

La Constitución no se ha editado en aragonés, asturiano, leonés, aranés, extremeño o caló a pesar de ser lenguas españolas

 

Madrid, a 11 de julio de 2017. El  portavoz de Compromís en el Senado, Carles Mulet, presentó una pregunta escrita al Gobierno al respecto de la Disposición Final de la Constitución Española , la cual dice que ” Esta Constitución entrará en vigor el mismo día de la publicación de su texto oficial en el Boletín Oficial del Estado. Se publicará también en las demás lenguas de España.” Por ello se presentó la pregunta escrita:  ¿ Se ha publicado la Constitución en TODAS las lenguas de España, incluyendo el Leonés, Aranés, Extremeño, Caló, Aragonés…etc?, En caso afirmativo, ¿  por parte de qué administración y con qué tirada y difusión, en caso negativo, ¿ por qué motivo se ha incumplido la C.E?

 

La respuesta del Gobierno deja claro que únicamente se ha editado además de en castellano, en tres idiomas más “   Enrelación con la pregunta de referencia, cabe señalar que la Constitución Española fue publicada íntegramente en castellano, así como en catalán, gallego, euskera y valenciano, apareciendo en el número 311 del “Boletín Oficial del Estado” de 29 de diciembre de 1978, figurando la versión en cada una de dichas lenguas en un fascículo independiente. Respecto a la tirada, ésta estuvo cercana a los 60.000 ejemplares. Posteriormente, las dos reformas de la Constitución Española, llevadas a cabo en 1992 y en 2011, se han publicado también íntegramente en castellano así como en catalán, gallego, euskera y valenciano, atendiendo así a lo dispuesto en sus respectivas Disposiciones Finales únicas (…“Se publicará también en las demás lenguas de España”). Cabe señalar que se han tenido en cuenta aquellas lenguas que los diferentes Estatutos de Autonomía han reconocido como cooficiales. Siendo electrónica la edición del BOE desde el año 2009, la publicación de la última reforma de la Constitución del año 2011 se ha realizado incluyendo todas las versiones lingüísticas en un solo documento.

 

Mulet ha afirmado que esta respuesta es una sarta de mentiras para no reconocer que se ha incumplido con estas disposiciones finales “ El Estatuto de autonomía de Catalunya desde hace más de 10 años reconocer la cooficialidad del aranés como lengua propia en el Aran, la ley de lenguas de Aragón otorga reconocimiento oficial al aragonés, el Estatuto de Castilla y León reconoce al leonés como patrimonio lingüístico de esta comunidad,… y en ningún momento la CE limita la publicación a las lenguas cooficiales, sino a todas las lenguas españolas”.

 

Para el senador de Compromís “este simple hecho, simbólico, demuestra cómo los respectivos gobiernos centrales han sido insensibles a la pluralidad cultural y lingüística del territorio, y excepto la cuatro lenguas más potentes y reguladas ( castellano, eusquera, gallego y valenciano), se ha continuado con el desprecio absoluto  al resto de lenguas minoritarias. El Gobierno ha permitido su devaluación y no movido un dedo ante poderes autonómicos o locales que han menospreciado a su propio legado cultural; todo ello siempre coincidiendo en manos de gobiernos de PP o PSOE, que históricamente han despreciado el resto de lenguas como el asturiano, leonés, aragonés, castúo..etc, relegándolo a la mínima expresión. Demostrando que el nacionalismo más rancio  y absurdo ha sido el practicado por estos partidos, intentando la homogeneidad cultural de un estado diverso y pluraly si para ello se ha de incumplir su sagrada Constitución, pues ningún problema

Descarrega en PDFDescarrega en PDF
Arxivat en: Activitat Parlamentaria

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *