La coalició demana la derogació dels convenis amb els que s’ha treballat fins l’actualitat i que es negocie amb la UE que no existisquen sancions

La coalició Compromís ha presentat al Senat una moció en la que insta al Govern Central a assumir el cost del cànon de construcció a satisfer de les dessaladores de la Plana. També a derogar els convenis subscrits amb els ajuntaments afectats vinculats a les diferents plantes i redactar-ne de nous que contemplen nous estudis de viabilitat que valoren els possibles usos, aprofitaments, costos d’estes dos dessaladores i renegociar els acords amb les entitats locals d’acord a la nova realitat que es determine i renegociar amb la Unió Europea la inversió feta dels fons Feder per evitar que la no posada en funcionament fins ara supose cap sanció.

El senador, Carles Mulet, ha recordat que el Govern de Zapatero va aprovar en ple boom immobiliari la creació de dessaladores en els municipis de Cabanes i Moncofa per permetre i promoure grans actuacions urbanístiques en el litoral de Castelló i, en teoria, millorar el subministrament actual. Tots dos municipis van haver de cedir gratuïtament sòl, de gran valor econòmic, per fer possible estes actuacions.

AcuaMed va promoure l’actuació dins del programa AGUA i va signar convenis amb els ajuntaments afectats: Cabanes, Orpesa, Moncofa i Xilxes. Els grans projectes urbanístics mai es van materialitzar. Passats els anys, amb les obres completament finalitzades, ningú reclama la seua posada en funcionament i hi ha un gran desconcert sobre el futur d’estes infraestructures i les possibles repercussions. Ni l’administració central ni els ajuntaments han fet res per informar al respecte, o per modificar les convenis a pesar dels riscos que es preveuen i de les possibles sancions europees que implicarien retornar gairebé 35 milions d’euros d’ajudes si no es posava en funcionament abans del 31 de desembre de 2015.

Mulet ha recordat com “ara, per no voler abordar el problema, aquest ajornament sense haver negociat cap alternativa, pot costar 35 milions d’euros per haver de tornar aquests fons a Europa i, siga quina siga la manera de pagar-ho, si es posa en funcionament sense modificar els convenis, ofegarà econòmicament als 5 ajuntaments afectats”, pel que ha apostat per pensar noves alternatives d’ús de les instal•lacions, ja que no existeix cap demanda “com a única manera de fer rendible ara aquesta inversió”.